L’Ajuntament de Sóller ha editat un petit llibre titulat “Caparrots, gegants, dimonis i altres bèsties solleriques” que contextualitza, enumera i l’explica detalladament l’activitat lligada a aquests personatges festius. Els seus autors són l’historiador i arxiver municipal, Antoni Quetglas, i la mestra i integrant d’Aires Sollerics, Maria de Lluch Sosa.
L’obra s’ha presentat avui dematí a les Cases de la Vila, just abans de la cercavila que ha recorregut precisament amb alguns dels personatges que descriu l’obra auspiciada per l’Ajuntament.
L’obra té una vocació clarament didàctica. Vol ser una eina per recopilar l’estat actual de totes aquestes bèsties solleriques i també per acostar aquest patrimoni cultural tant als centres escolars com a totes les persones que estiguin interessades en conèixer millor la història i les tradicions de Sóller.
Segons expliquen els autors en el llibre, “Sóller ha comptat des de temps immemorials amb la presència d’elements i figures del bestiari i caparrots del caparrotari tradicional mallorquí”. De fet, les referències més antigues documentades a Mallorca sobre aquests elements són de la nostra Vall, malgrat que aquest fet ha passat molt desapercebut.
L’existència de molts d’aquests elements està lligada a la influència del cristianisme en la societat occidental -i concretament a la catalana- durant l’època medieval, juntament amb la influència de reminiscències paganes que varen sobreviure a la cristianització.
“Així per tant, s’ha d’entendre el seu origen dins el context d’algunes celebracions cristianes com la devoció a Sant Antoni o l’adoració al Sagrat Cor de Jesús o el Corpus”, adverteixen Qutglas i Sosa.
Especialment la festa del Corpus és el punt de partida de molts d’elements figuratius de les festes populars mallorquines. Existeixen pistes que en el segle XIV ja s’havien introduït algunes d’aquestes figures amb la intenció de fer més senzill l’aprenentatge de la doctrina per part del poble i per fer més entretengudes les celebracions.
Des de 1510
Gegants, dracs, àguiles, bous i altres bèsties eren habituals a les celebracions. Sóller no va ser aliè a la proliferació d’aquestes bèsties. L’historiador Josep Rullan i Mir, en la seva “Història de Sóller” fa esment que l’any 1510 ja es documentava l’existència d’una “Cuca”, que sortia per la festa del Corpus Christi, així com d’una sèrie de màscares i figures que també intervenien en la processó, segons consta en el llibre.
Al llarg dels segles es varen anar introduint altres figures, com els gegants o els caparrots, que també han tengut els seus alts i baixos.
Aquest llibre, que es posa al servei dels estudiants i dels sollerics en general, fa un repàs per la història de les distintes formes d’aquestes bèsties i posa nom i llinatges a les persones i grups que han contribuït a la seva recuperació. De fet, actualment es viu un moment de gran riquesa a Sóller pel que fa a aquestes bèsties festives, malgrat que encara queda camí per recórrer.
