El Govern de les Illes Balears, juntament amb el sector pesquer, ha expressat el seu profund desacord amb el límit de captura de gamba roja (Aristeus antennatus) establerta per la Comissió Europea per a l’any 2026. Tant la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural com la Federació Balear de Confraries de Pescadors i l’Organització de Productors Pesquers OPMallorcaMar han traslladat aquest malestar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació mitjançant una carta adreçada al director general de Pesca Sostenible, Ramon de la Figuera.
La limitació en les captures de la gamba roja a partir de 2026 pot suposar un nou entrebanc per al sector pesquer solleric, ja que les captures d’aquest crustaci és una de les seves principals fonts d’entrades. La denominada popularment “Gamba roja” ha posat en valor un dels productes pesquers sollerics amb més fama arreu de les Balears.
Les entitats balears reclamen que s’exigeixi a Brussel·les una gestió diferenciada per a la mar balear (GSA5) i demanen l’eliminació del límit de captures, que consideren innecessari i contraproduent. Segons el director general de Pesca del Govern, Antoni M. Grau, la combinació no coordinada de restriccions en els dies de pesca i les tones permeses de gamba obliga els pescadors a operar més a prop de la costa, capturant més producte del que poden comercialitzar.
Grau assegura que la quota imposada per Europa és “contradictòria” amb altres mesures ja en vigor, com la talla mínima de captura o la regulació dels dies hàbils de pesca. A més, recorda que estudis científics elaborats per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) indiquen que la pesquera de gamba roja a les Balears ja era sostenible el 2023, i que les projeccions apunten a una millora clara en els pròxims anys si es mantenen els actuals nivells d’explotació.
Durant el 2024 i 2025, les embarcacions de les Balears han vist reduïts de manera dràstica els dies de pesca i s’han implementat mesures com l’increment de la malla mínima per a la pesca d’arrossegament o l’exigència de talles mínimes. Segons Grau, això hauria de reduir significativament la mortalitat per pesca en la zona GSA5, sobretot tenint en compte que no s’hi han afegit vaixells d’altres indrets.
El director general també ha denunciat que les avaluacions científiques europees arriben amb dos anys de retard, cosa que impossibilita una adaptació àgil a la realitat de l’activitat pesquera, que evoluciona ràpidament.
A més, l’informe del Comitè Científic de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM) confirma que altres espècies presents a la zona GSA5 —com la gamba blanca, la cigala, el moll de roca, el pop comú o la ratlla— també es troben en estat de pesca sostenible.
Davant aquest escenari, el Govern defensa la necessitat de gestionar el Mediterrani amb unitats geogràfiques diferenciades, i insta l’Estat a aplicar un pla específic per a Balears. Grau recorda que ja existeix un precedent en la regulació de l’accés de vaixells alacantins a les Pitiüses, i assegura que aquesta proposta no és cap excepció, sinó una evolució lògica dins el marc legal actual.
Finalment, la Conselleria i el sector pesquer treballaran conjuntament durant els pròxims mesos en una proposta de pla de cogestió de la pesca d’arrossegament a la GSA5. L’objectiu és demostrar que aquesta activitat pot ser econòmicament viable i ambientalment sostenible en el context mediterrani i, especialment, en el de les Illes Balears. Aquest document es remetrà a la Secretaria General de Pesca, a la qual també es convida a participar en el seu desenvolupament.
