El solleric Toni Lluís Adrover, més conegut futbolísticament com a Tuni, ha anunciat recentment la seva retirada del futbol en actiu. Endarrera queda una prolífica carrera professional que l’ha duit a vestir les camisetes del Reial Mallorca, Ferriolense, Salamanca, Hércules, Gimnàstic de Tarragona, Iraklis, i en aquests darrers dos anys la del C.F. Sóller.

Pregunta.- Has anunciat el punt i final de la teva carrera esportiva. És una decisió definitiva?
Resposta.- Sí, és una retirada definitiva i premeditada. He estat dubtant fins el darrer moment. Però una oferta de feina m’ha fet prendre la decisió de no jugar.

P.- Però físicament hauries pogut jugar un any més.
R.- Físicament sí que hauria pogut jugar. Si hagués fet la pretemporada, segur que hauria estat al nivell dels altres.
P.- Quin balanç en fas de tots aquests anys?
R.- Totalment positiu. He tengut l’oportunitat de viure moltes coses que mai hauria pogut imaginar i estic molt content. Estic molt agraït a totes les persones que m’han ajudat a fer-ho possible.

P.- Quin moment no oblidaràs mai?
R.- El moment del debut a Primera Divisió que fou contra tot un Reial Madrid. Va ser un moment molt especial per a mi. Però també hi ha hagut un altre moment, quan el Mallorca estava pràcticament descendit a Segona i ens salvàrem a la darrera jornada.

P.- I quin ha estat el pitjor moment com a futbolista professional?
R.- Els pitjors moments foren quan em començaren a venir les lesions. Foren totes encadenades, una darrera l’altra. El pitjor de tot fou quan després de tornar al Mallorca de la cessió a l’Hércules em vaig fer la lesió al genoll.
P.- T’has quedat amb la sensació d’haver pogut arribar més amunt?
R.- En alguns moments arribes a pensar que sí, que hauries pogut arribar més amunt, però en altres dones gràcies a Déu per haver pogut arribar on ho he fet jo. Jo he estat en plantilles de Primera Divisió on m’he sentit un futbolista important, i també he estat a plantilles de Segona Divisió amb deu jugadors millors que jo. És per això que dic que no em puc queixar de res.

P.- Quines diferències has vist entre el futbol professional i el futbol regional?
R.- La diferència més grossa és el ritme de la pilota, a més de la diferència de qualitat dels jugadors d’una i altra categoria.

P.- Si haguessis de resumir la teva carrera en poques paraules, amb què et quedes?
R.- Orgullós del que he aconseguit i realitzat amb la feina feta.

P.- T’hauria agradat continuar temporada més al C.F. Sóller?
R.- Sí, la veritat és que sí que m’hauria agradat jugar un any més. He passat dos anys molt bons al C.F. Sóller, on he gaudit molt de jugar al poble. Segur que ho hauria fet un any més. Però moltes vegades s’han de prendre decisions i donar prioritats.

P.- Com veus el C.F. Sóller d’aquesta temporada?
R.- Va començar la temporada una mica malament. Però darrerament ha millorat bastant defensivament. Crec que això és una passa que s’ha de donar per acabar de millorar del tot.

P.- Creus que passarà pena per aconseguir la salvació?
R.- No. L’equip anirà creixent i al final estic segur que ho aconseguirà.
P.- Mantendràs algun vincle amb el club solleric?
R.- Sóc soci del club actualment. Ells saben que estic aquí pel que necessitin. És un club que estim molt.

P.- Quina és exactament la teva nova funció al Reial Mallorca?
R.- Vaig tornar al Mallorca per fer scouting en categories inferiors. Però enguany m’han oferit fer recerca de jugadors per al primer equip.

P.- Et veus com a entrenador en el futur?
R.- No. La veritat és que d’entrenador no m’hi veig. M’agrada més mirar jugadors.

P.- Un missatge de comiat per a l’afició sollerica…
R.- Simplement vull donar les gràcies a la gent de Sóller que m’ha animat durant aquests darrers dos anys. Els estic molt agraït.