Tomeu i Mateu Cifre Deyà són per mèrits propis uns dels protagonistes d’aquest Nadal a Sóller, ja que el seu Betlem públic ha esdevingut un dels centres d’atenció d’aquestes festes ja que han muntat un Betlem amb les figures de Ramon Ripoll “Puça”, un dels betlemistes més coneguts de la vall. Ambdós són guixaires -o decoradors d’interiors com també els agrada que els designin- i treballen junts des de 1993, any en què fundaren la seva pròpia empresa. Tenen 44 anys i són orgullosos pares de família, a més de bons conversadors i amics dels seus amics. Enguany es varen decidir a emprendre una trajectòria betlemista, inaugurant el betlem elaborat amb les figures de Ramon “Puça” a la capella cel col.legi de Sant Vicenç de Paül, que s’ha convertit en tot un punt de confluència per als amants d’aquesta tradició tan popular que no passa pels seus millors anys.
Pregunta.- Des de quan es dediquen a fer Betlems?
Resposta.- Enguany ha estat el primer cop que n’hem fet un de públic; però a ca nostra n’hem fet de tota la vida: és una tradició familiar que seguim amb molta dedicació. Per posar un exemple, a ca la nostra mare n’hi ha tres de muntats, un a cada pis.
P.- D’on surt aquesta passió?
R.- Creim que és d’arrel familiar ja que l’hem viscuda plenament des de ben petits, i encara ara la seguim mantenint, esperant que continuï per molts d’anys.
P.- Com sorgí la idea de muntar aquest Betlem públic?
R.- Fou gràcies a que ens cediren les peces d’en Ramon “Puça”, ja finat, que era un conco de mon pare. La seva hereva ens cedí el betlem amb la condició que el muntàssim i així no es perdés la tradició que hi havia a les escoles de la vall de visitar el betlem que en Ramon feia.
P.- Qui era en Ramon Ripoll “Puça”?
R.- Tal vegada el betlemista més conegut de la vall, era molt aficionat als betlems. Tant és així que va anar diverses vegades a Olot -bressol dels betlemisme- a cercar-hi peces: la majoria de les peces que es poden veure al Betlem són d’Olot, llevat de dues que foren adquirides a Sóller, concretament a Cant Toni Réia, tal com ens ho comentà la seva propietària. Els seus betlems foren una referència per als betlemistes de Sóller i eren molt visitats i comentats.
P.- Quin temps els va dur muntar aquest Betlem?
R.- Els horabaixes de dues setmanes i dos caps de setmana sencers on primer construïrem la base i l’equip tècnic -llums i so- i després ens dedicarem a vestir-la.
P.- A quin tipus de betlem pertany?
R.- No és un betlem mallorquí, el nostre betlem és de caire jueu on les figures van vestides a l’estil bíblic.
P.- Amb quina col.laboració han comptat per muntar-lo?
R.- En primer lloc, volem agrair la col.laboració i les facilitats que les monges de la Caritat ens han donat per muntar el betlem -sense elles no hagués estat possible- ja que teníem molt clar que havia de ser un betlem que el públic pogués visitar i la capella de la Caritat així ens ho permetia. També volem donar les gràcies a l’equip directiu de Sant Vicenç de Paül per la seva col.laboració. La resta ho férem nosaltres dos, això sí , comptant amb l’ajuda d’un amic -Jordi Mayol- que s’encarregà de la instal.lació elèctrica ja que hi ha tres polsadors: un per a la il.luminació; un altre, per a les peces que tenen moviment; i un darrer, per al riu i la música.
P.- Quantes figures el poblen?
R.- N’hi ha 22 que tenen moviment i més de cinquanta d’estàtiques.
P.- Quins materials han utilitzat?
R.- Taulers per a la base, escorces per als relleus, molsa, arbusts, pedres… tot el més natural possible. Les cases -que n’hem haguda de restaurar una- també eren del betlem d’en Ramon.
P.- Què en pensen de la utilització de molsa als betlems?
R.- Sens dubte, la molsa dóna vistositat al conjunt; però no cal fer estralls a la natura ja que se’n ven a centres especialitzats. Cal anar amb seny.
P.- Quina ha estat la rebuda de la gent del poble al seu betlem?
R.- Entusiasta, ha estat un betlem que ha comptat -i compta- amb molta d’acceptació. Tothom ens diu que ha estat una idea molt encertada, tant pel que fa a la memòria del conco Ramon com per la vistositat del conjunt.
P.- Pensen repetir l’experiència l’any que ve?
R.- Sí, ja que ens hem engrescat; sobretot veient la rebuda i la resposta dels sollerics que ens diuen que n’hi hauria d’haver més per fer circuits públics de visita.
P.- Què en pensen de la tradició de fer betlems?
R.- Pel que ens diu la gent sembla que és un fet que va en retrocés, però també hem pogut constatar que la gent va endarrer de veure i visitar betlems.
P.- N’han fet més?
R.- A ca nostra. De públic aquesta és la nostra primera experiència.
P.- Què és el més important a l’hora de fer un betlem?
R.- Tenir bones figures -això el fa més vistós-; comptar amb un circuit que culmini amb la cova d’adoració i sobretot tenir molt present les dimensions del betlem i les proporcions a tenir present.
P.- Formen part d’alguna associació de betlemistes?
R.- No.
P.- Han visitat algun circuit betlemista?
R.- Sí, bona part del circuit que hi ha a Ciutat.
P.- Per finalitzar, adrecin un missatge als sollerics de cara a aquestes festes.
R.- Sobretot, agrair-los la bona rebuda que han atorgat al nostre betlem ja que no pensàvem mai que l’acceptació fos tan grossa, el boca a boca ha funcionat molt bé; i de cara al 2016 que siguin feliços i que el gaudeixin de valent. Molts d’anys a tothom!



