Tolo Oliver Casasnovas és un jove solleric amant del món de la jardineria i de l’apicultura que està vivint de primera mà l’aparició a la nostra vall de la “temuda” vespa asiàtica. Enginyer tècnic agrícola per la UIB i jardiner de professió, Oliver coneix molt bé el món de les abelles i tot el que l’envolta des que va fer un Curs d’Agricultura Ecològica a la UIB i entrà en contacte amb l’apicultura -d’això ja en fa deu anys-. Durant aquest decenni Oliver ha anat ampliant els seus coneixements i tenint cura -juntament amb el seu pare- d’un grup de caseres que tenen instal.lades a la zona de Sa Figuera. L’aparició de la vespa asiàtica -Vespa velutina- l’ha duit a aprofundir en el coneixement d’aquest insecte invasor que ha estat detectat per primera vegada a la nostra comunitat.

Pregunta.- Quan i on es detectà la presència de la vespa asiàtica a Sóller?
Resposta.- Fou gràcies a la tasca duita a terme per un apicultor de la vall -Tomeu Bisbal- que aquest estiu va detectar la presència d’una vespa morta de mida superior a la normal en unes trampes d’oliva; fou a la zona ubicada entre El Mirador de Ses Barques i Sa Figuera. Això li cridà l’atenció i es posà en contacte amb la UIB i li digueren que contactàs amb la resta d’apicultors de la vall per si en trobaven més. Finalment, fa dues setmanes se’n capturaren els primers exemplars vius en aquesta mateixa zona i els dugueren a la UIB que confirmà un diagnòstic que afirmava que es tractava de la vespa asiàtica -una espècie exòtica invasora-.

P.- Hi ha constància que hagi pogut superar els límits imposats per la vall?
R.- Estam en una fase inicial i encara fan falta dur a terme actuacions concretes; però la hipòtesi és que hagi arribat per mar des de la península; ara bé, no sabem si ha pogut sortir o no de la vall -ara per ara, els exemplars de Sóller crec que són els únics indicis de vespa asiàtica de les Illes Balears-. De moment, tant la Societat Balear d’Apicultura com la Conselleria estan avisades d’aquesta presència i estan en alerta; tot i que és la Conselleria qui ha de prendre les mesures adients.

P.- Quina importància té aquest descobriment?
R.- És una mala notícia -tant per a la biodiversitat com per als apicultors, que és el col.lectiu a qui més afectarà-. Mediambientalment és molt negatiu perquè es tracta d’una espècie exòtica invasora que afecta molt negativament a les abelles mel.líferes, ja que aquestes constitueixen el vuitanta per cent de la dieta d’aquesta vespa.

P.- És fàcil d’identificar?
R.- És una mica més grossa que la vespa que habita a casa nostra; pràcticament obscura i amb la part distal -extremitats- groga; amb el quart segment abdominal groc o ataronjat i té el fibló més gros.

P.- Afecta als humans la seva presència?
R.- En aquest aspecte no s’ha de ser alarmista; tot i que el fet de tenir el fibló més gros fa pensar que la seva picada serà més dolorosa. Però això és tot. No representa més perill que les vespes d’aquí.

P.- Quina és la seva àrea de distribució?
R.- És originària del sud-est asiàtic, i s’ha estès per Europa -sobretot per les zones més fredes del continent. El mapa de risc del Ministeri d’Agricultura presenta com a zones susceptibles de ser colonitzades per aquest insecte la zona nord de la península i la Serra de Tramuntana de Mallorca.

P.- Pot afectar a altres espècies d’insectes?
R.- Sí, ja que s’alimenta d’abelles i també d’altres vespes. Sempre hem de tenir present que és un depredador i competidor d’altres insectes -sobretot abelles.
P.- Pot afectar a la producció de mel?
R.- Evidentment, ja que s’alimenta de les abelles que en són productores. A França ja fa anys que es va detectar i va resultar molt negativa per als apicultors gals.

P.- A què creu que es deu la seva aparició?
R.- Crec que ha estat una arribada accidental on el moviment global de les persones hi ha influït positivament, sobretot gràcies al transport de mercaderies que ha pogut afavorir el transport de reines. Sol ser una espècie que sol viure associada al cabdal de rius i això en part facilita la seva expansió.

P.- S’havia detectat anteriorment a les Illes?
R.- No, que sapiguem.

P.- Quin és el seu cicle vital?
R.- Le reina fundadora sol fer un niu -niu primari- a construccions, on passa l’hivern; quan hi ha un nombre d’obreres suficient, aquestes decideixen fer un altre niu -secundari- a la part alta d’arbres i construccions: sol ser un niu gros -d’uns vuitanta centímetres de diàmetre-. A partir d’aquest moment es comencen a depredar abelles -sol coincidir amb l’estiu-, i a finals d’aquesta estació i principis de tardor és quan la reina cria abelles i mascles que les fecundaran; i romandran al niu durant l’hivern; fins que a la primavera es reinicia el procés.

P.- Què ha de fer algú que troba un vesper de vespa asiàtica?
R.- Donar avís de manera urgent a la Conselleria o al Servei de Protecció d’Espècies; però sense tocar-lo en cap cas, ja que no sabem com poden reeaccionar aquests insectes. Ara iniciam la temporada de caça i de cercar esclatas-sangs i creim que és un bon moment perquè la gent els pugui trobar i doni avís de la seva localització. Sobretot, és important que no els toquin i molt menys que no els disparin, ja que així podrien dispersar-les més, a més de córrer el risc de picades.

P.- Quines mesures s’han de prendre per controlar aquest insecte?
R.- Té difícil solució. Tot dependrà dels mitjans que s’hi dediquin i de l’aclimatació de l’insecte al nostre territori. La Conselleria ha de tenir reunions aquesta mateixa setmana amb els implicats i veurem que s’hi pot fer; de moment, el més important és localitzar els nius.

P.- Becut vermell, moscart tigre, vespa asiàtica…Patim la invasió subtil d’espècies alienes als nostres ecosistemes?
R.- Ja ho crec, el tràfic de mercaderies i la globalització ha fet que els moviments d’espècies sigui més freqüent que no era i això ha provocat l’aparició a les nostres latituds d’espècies alienes i la seva aclimatació a aquests nous espais -que és el vertader problema-. El que hem de tenir molt present és que aquestes espècies són invasores -i molts de cops depredadores- i que posen en perill el nostres ecosistemes i la nostra biodiversitat -basta veure el cas de les palmeres i el becut vermell-.

P.- Per acabar, creu que el futur ens depararà l’aparició de més espècies d’aquest tipus?
R.- Aquí, ens arriba tot; hi ha algunes plagues que es van estenent arreu del planeta que crec que més prest o més tard ens arribaran: com podria ser el cas de la Aethina Tumida -un escarabat que es menja les bresques. Tot i això, no hem de ser alarmistes però si estar tot el temps vigilant.