Regenera Deià és una iniciativa comunitària que vol impulsar la regeneració ambiental, econòmica i social del municipi i del conjunt de la Serra de Tramuntana. Joe Holles és un dels impulsors del projecte repassa els orígens de la iniciativa, la gestió forestal, la reactivació del sector primari i els reptes de futur. A més, Holles serà l’encarregat de recollir aviat l’Escut d’Or de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu, en nom de la finca de Son Moragues, de Valldemossa, que representa.

Pregunta.- Com neix el projecte Regenera Deià i quina necessitat volia abordar?
Resposta.- Regenera Deià surt d’una necessitat molt clara i molt tangible: el risc d’incendi. Aquest és el detonant que precipita l’acció i que fa que molta gent es comenci a moure. L’any 2025 va ser especialment revelador. Vam veure els grans incendis de Califòrnia i, al llarg de l’any, focs molt greus a la península Ibèrica, a altres illes del Mediterrani i arreu del món. Des d’aquí observàvem aquesta situació crítica i ens adonàvem que nosaltres també hi estam exposats.Ara mateix tenim més massa forestal que mai a les Illes Balears. Els boscos són més densos, acumulen més biomassa i, per tant, els incendis potencialment poden ser més grans i més intensos que mai. A més, hi ha més gent vivint en zones de contacte entre el bosc i els nuclis habitats. Tot això augmenta el risc.

P.- Per què es va escollir Cala Deià com a punt de partida?
R.- Cala Deià és, en certa manera, un exemple molt concentrat del que està passant a tota la Serra de Tramuntana. És un lloc emblemàtic, molt visitat i molt fotografiat, però també és un espai on es fan molt evidents alguns dels problemes que afecten el territori. Per començar, és una zona amb molta densitat de persones, especialment durant els mesos d’estiu. També hi ha molta acumulació de biomassa a causa de dècades d’abandonament dels usos tradicionals. I, a més, és un espai amb zones d’aparcament i amb molta presència humana, factors que sovint estan relacionats amb l’origen dels incendis forestals. El gran problema que vivim avui a la Serra és la pèrdua dels usos tradicionals del territori. Durant segles, els olivars es cultivaven, els boscos es gestionaven i hi havia una activitat constant que mantenia el paisatge equilibrat. Aquella gestió feia molt més difícil que es produïssin grans incendis, perquè el territori estava més obert i més cuidat. Avui, en canvi, en molts llocs aquestes activitats han desaparegut. Cala Deià és un exemple clar d’aquesta situació: un espai molt visitat però amb menys activitat agrícola i forestal que en el passat.També és important reconèixer que l’Ajuntament de Deià ha fet esforços importants durant anys per gestionar aquesta zona i reduir la biomassa acumulada. Però un municipi petit, amb un pressupost limitat i amb una població d’uns mil habitants que rep més d’un milió de visitants a l’any, no pot assumir tot sol un repte d’aquesta magnitud.

P.- El pasturatge controlat també té un pes important dins el projecte. Quin paper hi juga la ramaderia?
R.-El pasturatge és absolutament fonamental ja sigui amb ovelles, someres o fins i tot vaca mallorquina. De fet, una de les millors eines que tenim per prevenir incendis és tenir animals pasturant dins el bosc.Quan el pasturatge està ben gestionat, els animals ajuden a controlar el sotabosc i a reduir la vegetació que pot actuar com a combustible en cas d’incendi. A més, cada tipus d’animal té un comportament diferent i això pot ser molt útil. Per exemple, alguns animals obren camins i mengen determinades plantes que altres no mengen. Les ovelles poden menjar brots tendres, mentre que altres animals poden ajudar a controlar vegetació més dura. Si es combinen bé, aquests sistemes poden tenir un impacte molt positiu.També és important aclarir que no es tracta de deixar animals sense control, sinó de gestionar el pasturatge de manera adequada. Quan es fa així, pot ser una eina molt poderosa per mantenir el territori en bones condicions. Sempre insisteixo en una idea: els incendis no s’han d’apagar, s’han de prevenir. Quan un incendi s’ha d’apagar és que ja hem arribat tard. En canvi, cada euro que s’inverteix en prevenció té un valor molt més gran que el que s’inverteix en extinció.

P.-A la pràctica, com es pot reactivar avui el sector primari en un municipi com Deià?
R.- Una de les iniciatives principals és la creació d’un servei de dinamització agroforestal al municipi. La idea és tenir una oficina permanent, oberta i gratuïta, on pagesos, propietaris i gestors de finques puguin rebre ajuda pràctica. Molta gent té interès a recuperar una finca o a invertir en agricultura o gestió forestal, però sovint no sap per on començar. Aquesta oficina serveix per ajudar amb tràmits, per orientar sobre subvencions, per resoldre dubtes i, sobretot, per connectar persones amb cooperatives, professionals i recursos. Per exemple, podem posar en contacte un propietari amb la cooperativa de Sóller o amb la Cooperativa del Camp Mallorquí, o amb un pagès que pugui gestionar una finca. El que intentam és facilitar aquestes connexions i eliminar barreres que moltes vegades frenen la reactivació del camp.

P.- La biomassa extreta del bosc també pot tenir usos productius?
R.- Sí, i aquest és un dels punts clau. La biomassa que avui veim com un problema pot convertir-se en un recurs molt valuós si es gestiona bé.Per exemple, es pot utilitzar per produir energia en forma d’estella o pèl·let. També estam explorant altres usos, com la recuperació de la fusta de pi per a fusteria.Durant molts anys s’ha considerat que la fusta de pi no tenia gaire valor, però en realitat, històricament, s’ha utilitzat molt. Moltes estructures de cases, carros o eines tradicionals estaven fetes amb pi.Si es tracta correctament, aquesta fusta pot tenir usos molt interessants. Ara estam treballant amb diversos professionals i iniciatives per recuperar aquesta cadena de valor.

P.- Com afrontau la gestió de l’aigua en un municipi amb tants problemes en aquest aspecte com Deià?
R.- Sí, la gestió de l’aigua és probablement un dels grans reptes del municipi. Estam estudiant la possibilitat d’aprofitar les infraestructures existents per produir aigua regenerada que es pugui utilitzar per al reg agrícola o per a jardineria. Això podria reduir la pressió sobre l’aigua potable i ajudar a fer un ús més eficient dels recursos hídrics.

P.- Voleu que Deià es converteixi en un referent de regeneració territorial?
R.- Sí, aquesta és la idea. Deià és un municipi especialment vulnerable davant un gran incendi, però al mateix temps té moltes condicions que poden convertir-lo en un exemple positiu. De fet, hi ha dades que mostren que la superfície agrícola del municipi s’ha duplicat en els darrers quinze anys. Això és molt interessant, perquè sovint només sentim parlar de l’abandonament del camp.Cada vegada hi ha més gent que entén que aquest paisatge és un espai cultural i agrícola que necessita ser cuidat.