Antònia Mayol Seguí (Palma 1959) és Arquitecta per l’ETSAB. Amb una llarga trajectòria des de començament dels anys 90 forma part de l’estudi LMPV arquitectes SCP, des del qual han realitzat projectes d’habitatge públic per al Patronat municipal de l’Habitatge i l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), edificis docents per a l’IBISEC, espais públics a Sóller i Palma i la rehabilitació d’edificis catalogats a Palma. A l’àmbit privat han realitzat principalment habitatges tant de nova planta com reformes i rehabilitacions.

Pregunta.- Quina és la seva primera valoració del projecte de transformació de la plaça de les Teixidores?
Resposta.- La sorpresa de veure la decisió d’edificar en una plaça, justificada per la Disposició Final novena de la llei 4/2025 de juliol de 2025. Aquesta és una llei que planteja molts de dubtes per l’ús que permet dels espais públics, tant siguin sòl urbà, urbanitzable o rústic, alhora que possibilita que cada ajuntament l’apliqui en els casos que consideri raonables. En aquest cas, consideram que no és raonable la seva aplicació, ja que es poden plantejar alternatives.

P.- Quin valor urbà i social té actualment aquesta plaça dins el conjunt de Sóller?
R.- A més d’estar inclosa dins l’àmbit de protecció visual del Monument de la Fàbrica Nova i, per tant, no és edificable, tal com es va determinar a la fitxa de catàleg, també té el gran valor de tenir la capacitat d’acollir els usos propis d’una plaça: d’esbarjo i de relació, de crear un paisatge amable amb zones d’ombra, compatible amb aparcaments en superfície.

P.- L’Ajuntament afirma que, un cop construït el bloc d’habitatge, la plaça serà “més grossa”. Des d’un punt de vista arquitectònic, aquesta afirmació és sostenible?
R.- Una plaça edificada no creix ni es fa més gran. És obvi que si l’espai edificat juntament amb el vial rodat previst ocupen més del 60-70% de l’espai lliure, aquest minvarà, per tant, l’espai de la plaça es reduirà.

P.- El projecte preveu un aparcament soterrat per no perdre places. És una bona solució urbanística en un entorn com Teixidores?
R.- La solució “bona” seria la que sortís d’una bona gestió municipal i d’un bon plantejament en l’àmbit tècnic del conjunt que forma la Unitat d’Actuació vigent al Pla General d’urbanisme. D’una banda, el solar veïnat, actualment buit, forma part d’aquesta Unitat d’Actuació que, ara per ara, es manté. Atès que la situació urbanística és encara oberta i, per tant, es disposa d’un marge de maniobra, l’Ajuntament podria plantejar-se la seva adquisició, o una gestió consensuada amb la propietat que donàs com a resultat aparcaments i una edificació d’habitatges socials adossat a la mitgera de l’edifici de la notaria i del taller ocupacional. També es podria plantejar el desviament del vial, que ara passa pel costat del torrent i per davant la fàbrica nova, i fer-lo passar per davant de la façana de la nova edificació. Seria compatible amb aparcaments en superfície a cada costat, sense envair l’espai lliure. És clar que adquirir o usar aquest solar tendria un cost, però es dona importància a l’espai lliure públic i a deixar a les futures generacions un esponjament del tot necessari per al poble. D’altra banda, seria desitjable i una bona pràctica convocar un concurs obert i transparent, de remodelació de l’àmbit de la Plaça, amb la condició de respectar l’espai de protecció i l’àmbit de l’espai lliure que podria arribar fins al torrent i donar accés al monument de la Fàbrica Nova. El resultat podria fer compatible els usos prevists i millorar el paisatge d’accés al centre.

P.- La viabilitat tècnica a nivell de recursos hídrics és un dels punts més sensibles. Creus que aquest aspecte està prou justificat i explicat?
R.- Actualment aquesta zona entra dins la zona d’afectacions per inundació de Recursos Hídrics, que determinarà el nivell a partir del qual és possible edificar. Supòs que serà necessari obtenir l’Informe favorable de l’organisme competent.

P.- L’Ajuntament afirma que s’han incorporat aportacions d’arquitectes locals i de la ciutadania. Com valora aquest procés des del punt de vista professional?
R.- No ho puc valorar perquè s’ha treballat des de l’opacitat, encara que vaig sol·licitar cita en diverses ocasions via e-mail al tècnic municipal per entendre aquest procediment, el consistori no em va rebre ni presencialment ni telefònicament.

P.- La necessitat d’habitatge públic és evident. Teixidores és, al seu entendre, l’emplaçament més adequat per donar-hi resposta?
R.- Em remetré als articles que hem subscrit en grup, ja que som uns quants que pensam que edificar a la plaça de les Teixidores, com als espais lliures públics de qualsevol indret, no es una solució a l’habitatge social.

P.- Hi hauria alternatives reals per fer habitatge protegit a Sóller sense intervenir sobre una plaça pública?
R.- Precisament com he dit abans, a l’àmbit de Teixidores es pot aprofitar l’oportunitat de gestionar la Unitat d’Actuació vigent per edificar habitatges i aparcaments sense ocupar l’espai de la plaça, que admetria alguns aparcaments en superfície. Un altre indret que es podria aprofitar seria l’àmbit de l’aparcament de Cetre. La reordenació completa d’aquest espai, de gran potencial de millora, permetria mantenir els usos actuals d’aparcament i parada de bus, i alhora un edifici d’habitatges socials, reculat respecte al carrer, amb un romanent d’espai lliure arbrat. A més, si es realitzàs un inventari de solars municipals es podrien estudiar els avantatges i els inconvenients de cada un, així com la possibilitat de negociar amb els propietaris dels solars veïnats per tal d’obtenir més sol públic edificable. L’habilitat de la gestió municipal i dels tècnics assessors així com la responsabilitat en la tria i la transparència, ajuden el ciutadà a entendre les passes i l’esforç dedicat per trobar sòl urbà edificable disponible. Haver de construir un únic edifici amb capacitat per 24 habitatges també dificulta trobar l’indret adequat en la trama urbana de Sóller, mentre que podria haver-hi altres ubicacions on situar menys unitats que sumats tal vegada es podria arribar al nombre previst. Aquest plantejament suposa feina i esforç, però són aspectes que els ciutadans esperam dels nostres governants. És necessària la implicació i sobretot la valentia de tots els partits i de l’Ajuntament en conjunt.

P.- És possible compatibilitzar habitatge social i preservació d’espais públics sense generar aquest nivell de conflicte?
R.- L’opacitat amb la qual s’ha actuat i les decisions desafortunades, han fet que ara s’hagin de justificar aspectes injustificables: des de dir que la plaça no és una plaça, passar per alt l’àmbit de protecció de la fàbrica Nova, l’afectació d’inundacions en un aparcament soterrat… sembla el desenllaç de la pel·lícula Fargo, on cada vegada s’embulla més la troca… fins i tot l’últim argument presentat, el conjunt d’imatges publicades que semblen generades a corre-cuita, possiblement amb ajuda de la IA, deformant les mides de l’edifici, del vial i de l’espai lliure, que a més inclou el solar veïnat, fan més evident l’engany. Aquesta actitud no mereix, per a mi, respecte ni confiança.

P.- Quines altres propostes creus que podrien ajudar a resoldre la crisi d’habitatge a Sóller?
R.- La solució a l’habitatge públic en general, igual que l’origen del problema, depèn de tots, és la societat qui té una mentalitat que considera bo i normal comprar habitatge com inversió, per vendre’l o llogar-lo a un preu més alt i obtenir un rendiment econòmic. Això es diu especulació, però està acceptat i es practica amb normalitat. La gent que ja té habitatge hauria de tenir limitacions per accedir a comprar-ne d’altres. I això afecta particulars, bancs, fons d’inversió de dins i fora del país, promotors i poders que actuen per damunt dels ajuntaments per regular aquests aspectes. Tots hauríem de ser conscients que la solució al problema de fons és complexa i que demana polítiques valentes i la col·laboració de tots els implicats. Queda clar que és molt oportú fer habitatge social, però solucionar el problema de fons requereix un mirall on es reflecteixin els punts febles de la nostra societat.

P.- Què hauria de ser Teixidores, un parc, un aparcament, una plaça…?
R.- Un espai lliure arbrat de passeig i relació, més tranquil que l’actual Plaça Constitució on fossin compatibles aquests usos amb alguns aparcaments en superfície, prioritzant als vianants i les visuals cap a la Fàbrica nova, ja que la importància de l’espai ho mereix.