Pep Jordán Reus és el president de l’Associació d’Usuaris i Amarradors del Port de Sóller, una associació de creació recent que pretén posar fil a l’agulla pel que fa a les nombroses deficiències que, al seu parer, presenta la zona portuària del Port de Sóller. Jordan és ben conegut al Port on des de fa sis anys regenta Sa Nàutica, una empresa dedicada al món de la pesca i del món nàutic en general.

Pregunta.- Com sorgí la idea de muntar l’Associació d’Usuaris i Amarradors del Port de Sóller?
Resposta.- Fou arran d’una conversa que vaig mantenir amb Toni Palós i Bernardí Alba, que foren els fundadors de la mateixa associació a la Colònia de Sant Jordi. Vaig trobar que era una molt bona idea i en vaig començar a parlar a coneguts, amics i possibles interessats. La primera reunió -que fou informal- va tenir lloc el mes de setembre i ens reunírem una trentena de persones, més gent de la que ens pensàvem i quedàrem en fer una segona reunió -a principis d’octubre- per comprovar si hi havia gent disposada a tirar del carro, com així fou: d’on sorgiren propostes en ferm per fundar l’associació. Finalment, la setmana passada va tenir lloc la tercera reunió on els assistents varen proposar una junta gestora i on es formalitzà l’acta de constitució de l’associació.

P.- Què els diferencia de l’Associació d’Empreses Nàutiques de Sóller que també es creà la setmana passada?
R.- El fet que ells defensaran uns interessos més lligats al món de l’empresa, mentre que nosaltres ho farem per defensar el benestar dels usuaris, un a un.

P.- És normal que en la mateixa setmana apareguin dues associacions amb objectius semblants?
R.- Sí perquè tenim punts en comú, però a la vegada punts de vista diferents ja que nosaltres no coneixem el món professional en profunditat; a més potser que en alguns punts tenguem punts de vista divergents. Ara bé, del que estic segur és que de les peticions de tots en treurem unes millores substancials i hi sortirà guanyant la comunitat.

P.- Quins són els objectius bàsics de la seva associació?
R.- En primer lloc, defensar i tenir clar quins són els drets dels usuaris. I en segon, tenir unes instal.lacions que es puguin catalogar d’exemplars. Per posar només un exemple, les preses d’electricitat haurien de ser individualitzades per a cada vaixell, amb una tarifa elèctrica personalitzada, no com ara, ja que hi ha embarcacions que romanen nit i dia connectades al port i d’altres (més petites) que no hi romanen mai. Amb aquesta situació la despesa elèctrica es reparteix després en una divisió proporcional a l’eslora dels vaixells, produint-se un greuge comparatiu. Igualment passa amb el funcionament de l’aigua: demanam un sistema tarifari per a cada usuari.

P.- Quines altres millores voldrien de cara a la zona portuària?
R.- Són moltes: reparar i adequar la rampa d’accés als pantalans, revisar i reparar les torretes de llum i aigua; una revisió general de les cadenes de fondeig, més seguretat per als amarraments, més neteja i més personal en general, reparació de l’escala de la benzineria, restringir l’ús d’accés als aparcaments del moll a tot vehicle que no sigui usuari i una seu on poder reunir-nos, entre d’altres.

P.- Els problemes en les escomeses d’aigua són la causa de la brutor a la zona portuària?
R.- No, la brutor es deu bàsicament a tres problemes: d’una banda, al vessament d’aigües fecals a la zona que hi ha entre Can Quirós i La Payesa; de l’altra, a la manca de recollida eficient dels residus que genera la neteja dels fons de les embarcacions al varader; i finalment, al fons marí brut que remouen els vaixells.

P.- Què pensa quan veu la badia plena de vaixells durant l’estiu? Té solució aquest problema?
R.- És una llàstima, però hi veig una difícil solució ja que hi ha manca d’espai per amarrar els vaixells. Una solució podria passar per instal.lar un pantalà flotant; així i tot molts dels vaixells es posen al centre de la badia per manca de places, però n’hi ha molts que ho fan per no pagar. Tot i això hem de tenir molt present que aquests vaixells generen molts beneficis als locals comercials i de restauració del Port.

P.- En quin estat es troba el fons marí de la zona portuària?
R.- Molt brut: ple de formigó dels morts per fondejar embarcacions, a més de fems i de tot tipus de residus (ferros, trossos de vaixells, cadires…) és un femer.

P.- Però cada any es neteja part del fons de la badia?
R.- Sí, però ho fan voluntaris i a trossos; el que fa falta és una neteja integral on es dugui a terme un drenatge total de la zona portuària.

P.- Quin temps s’ha d’esperar per obtenir un amarrament al Port?
R.- No ho puc respondre amb certesa i precisament aquest és un dels temes que volem aclarir. Hi ha gent que fa quinze anys que espera un amarrament i encara no sap si l’hi donaran o no. Pens que en aquest aspecte fa falta voluntat política, a més patim un afany de recaptació terrible amb una sèrie de greuges. Potser el més important sigui el que afecta als amarraments de trànsit, ja que quan no tens un amarrament en base n’has d’agafar un de rànsit que són el doble de cars.

P.- En xifres, com es correspon aquest greuge?
R.- Un vaixell de dotze metres d’eslora per quatre de mànega ha de pagar 7.000 euros per any per un amarrament de trànsit que en molts de casos no compta ni amb electricitat ni amb aigua; mentre que un vaixell de sis metres i mig d’eslora per dos i mig de mànega ha de pagar 2.400 euros l’any per un amarrament de trànsit.

P.- Com es solventaria aquest problema?
R.- Revisant els expedients i posant al personal fil a l’agulla. Per aquest motiu volem un llistat dels amarraments de la gent que està en llista d’espera però segons l’eslora del vaixells. Actualment no saps mai en quin lloc et trobes d’aquesta llista i això dóna peu a malentesos, embulls i problemes. A més, Ports hauria d’actualitzar les mànegues dels vaixells en base als vaixells actuals i no en base a fa decennis, com és en l’actualitat.

P.- Creu que Ports gestiona correctament aquest tema?
R.- No i és un tema vell; ningú no ha ficat mai els dits en els amarraments a excepció de Ports.

P.- La zona portuària del Port de Sóller corre el risc d’una privatització?
R.- Sí, fa pocs mesos va estar a punt de passar; però esper que no passi mai, ja que per a una economia normal seria nefast ja que es duplicarien els preus dels amarraments.

P.- Per acabar, com veu la possibilitat de la creació d’una reserva marina a S’Illeta?
R.- Trob que és una bona idea si es gestiona bé -sense exclusions- i es fa moderadament -que no sigui ni un gual per als professionals ni per als recreistes-. Se n’haurien de controlar les captures i s’hauria de vigilar bé. Per la meva experiència en altres reserves sé que en una reserva el peix es recupera ràpidament, en uns dos anys, i això sempre és beneficiós. La gent no ha de tenir por a les reserves marines, tot i que pens que en la seva gerència sempre hi hauria d’haver -amb veu i vot- un representant dels pescadors professionals i un dels recreatius.