En la setmana dedicada a conscienciar sobre la violència de gènere, des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Sóller s’han organitzat diversos actes encaminats a informar la població sobre aquest tipus de violència que assola el nostre país. Margalida Morell coordinadora en cap dels Serveis Socials de Sóller és qui encapçala aquest ambiciós pla de treball que no tan sols s’ha centrat en conferències, sinó que també ha estat format per actes reivindicatius com el que es celebrà el passat dimecres a l’atri de l’Ajuntament “Sembrant igualtat” on tots els sollerics varen poder omplir un arbre de desigs encaminats a eliminar aquesta lacra social o el monòleg dramàtic “Viatge pel dolor d’una dona agredida” interpretat per Cristina Gael que tendrà lloc avui vespre a les Escolàpies a les 20 hores.

Pregunta.- Per què és necessària una setmana dedicada a la violència de gènere?
Resposta.- Un dia com aquest és important perquè es treballa la sensibilització i la conscienciació d’una realitat social que ens envolta. Ara bé, la violència contra les dones és una realitat persistent, quotidiana i cruenta que podem veure reflectida en les dones assassinades, les denúncies i les estadístiques.

P.- Què s’entén per violència de gènere?
R.- És aquella violència exercida sobre la dona i que li suposa un dany o sofriment físic, psicològic i sexual; així com amenaces i privació de llibertat tant en la vida pública com en la privada. Té molt a veure amb el control i la dominació de l’home i es perpetua en el temps. Parlam de violència física, psicològica, sexual i econòmica. En aquest sentit és important diferenciar-la de la violència domèstica, que és la que transcorre dins el domicili i que no va enfocada únicament cap a la dona sinó contra qualsevol membre de la família.

P.- Per què una societat cada cop més educada és tan violenta amb les dones?
R.- Perquè crec que hi ha un dèficit greu d’educació emocional tant dins l’àmbit personal com familiar i social. Crec que ens coneixem poc, que no ens ensenyen a gestionar les nostres emocions. No té a veure amb l’educació sinó en la manera com sentim, ens relacionam i ens comunicam.

P.- Quines són les principals causes d’aquest tipus de violència?
R.- Es basa en les relacions de poder i dominació històricament desiguals entre els homes i les dones. Actualment podem dir que és una realitat multicausal. Parlam així de pràctiques quotidianes de discriminació presents arreu: en el llenguatge, l’educació, la cultura i els mitjans de comunicació, el món laboral, l’esport, les relacions amoroses, el sexe, la identitat personal, la família, etcètera. És una piràmide que va des de les primeres causes anomenades micromaximes -base de la piràmide- fins a la punta on s’hi troba la mort. A més, ens topam en llegendes urbanes que diuen que només es dóna en famílies desestructurades, amb problemes de drogodependència, de nivell social baix… La meva pràctica laboral m’ha demostrat que s’ha de fer una mirada integral i completa, ja que hi ha tantes causes com persones la pateixen.

P.- És contraproduent publicitar aquest tipus de violència?
R.- Des del punt de vista en què només visualitza l’agressió o la mort, sí. No serveix de res crear por, ja que davant la por la gent no actua positivament. Trob a faltar espais als mitjans de comunicació on es debati i s’informi intel.ligentment sobre les causes i les recomanacions a seguir.

P.- Què cal fer si ens adonam que una veïna o amiga pateix aquesta violència?
R.- La ciutadania té jurídicament la responsabilitat d’informar de qualsevol delicte, igualment el de la violència. No obstant això, la baixa conscienciació envers aquest tema i la normalització de determinades conductes fan que aquesta acció ciutadana no es produeixi. A Sóller hi ha professionals preparats per atendre adequadament les demandes de qualsevol persona, tant si la pateix com si en té coneixement: Serveis Socials, Guàrdia Civil, Policia Local, Centre de Salut. I a través d’aquests professionals es crearan espais de protecció i seguretat, així com plans de treball enfocats a la resolució de la problemàtica. Tot i això, si la situació és d’agressió recoman cridar al 062 o a l’112, o al telèfon específic per a violència de gènere que és el 016.

P.- Tenen constància de falses denúncies?
R.- A Serveis Socials no hi arriben ja que no les tramitam nosaltres. Hi ha malestars personals i familiars, conflictivitats de parella, situacions de crisi que fan que un pateixi i es torni vulnerable. La nostra feina és treballar per al benestar social d’aquestes dones, dels seus fills i del seu entorn i entre tots trobar eines que facilitin la seva millora. Tots els professionals posam una especial mirada en els menors que comparteixen aquestes situacions; també cal dir que encara que hi pugui haver qualque cas de denúncia falsa, això no lleva importància ni desdiu els nombrosos casos detectats.

P.- Com es pot prevenir aquest tipus de violència?
R.- La feina de prevenció s’ha d’iniciar ja des de ben petitons i té a veure amb la instauració d’uns valors humans com el respecte, la pertinença, l’amor, el compromís i la baixa resistència a la frustració. Crec que la família és clau per a la transmissió d’aquests valors.

P.- Des de Serveis Socials què ofereixen davant aquesta problemàtica?
R.- En primer lloc, cal assenyalar que treballam amb un model centrat en la persona, on valors com la protecció de la intimitat, el respecte i la confiança són essencials per arribar a un benestar personal, familiar i social. Treballam amb una metodologia que ens facilita un diagnòstic social del que passa dins la família i protocols per elaborar un pla de treball adequat a cada circumstància personal. Treballam tant a nivell de prevenció -conflictivitats familiars, treball individualitzat en crisi, treball grupal amb adolescents, projectes socioeducatius…- com a nivell social amb la víctima i els seus fills -pla de seguretat i protecció, acompanyament, atenció psicològica, recursos de l’Ibdona, recursos judicials… És molt important per a la qualitat de l’atenció el treball en xarxa: tots els professionals feim un cercle de protecció envers les víctimes: centres escolars, pediatria, Guàrdia Civil, Policia Local i Serveis Socials. En aquests plans també hi tenim en compte l’agressor. Des de Serveis Socials hem de poder treballar amb qualsevol necessitat.

P.- Són suficients les lleis que regeixen aquesta violència?
R.- No.

P.- I efectives?
R.- Si tenim en compte que el marc legal ajuda a construir una xarxa de recursos de prevenció i atenció, està clar que no ho hem aconseguit. La llei contempla una bona intervenció quan succeeix el fet violent; ara bé, s’obvia tot el referent a la prevenció i el tractament. Crec que és una responsabilitat de tots crear polítiques d’eradicació eficaces i eficients.

P.- Amb quins recursos es compta per combatre la violència de gènere?
R.- Hem de parlar de tots aquells recursos personals, socials, econòmics, laborals o familiar que ajudin a la dona a empoderar-se. Ja que es tracta d’una problemàtica bastant complexa per donar una resposta única, crec que el millor és que la persona es posi en contacte directe amb Serveis Socials ja que allà els informarem, orientarem i assessorarem de les passes a seguir.

P.- Per què tanta reticència a denunciar aquesta violència?
R.- Crec que la denúncia no és l’únic recurs per resoldre les situacions de violència; i, fins i tot, diria que a vegades ni tan sols protegeix ja que no es disposen de recursos reals. Personalment, incidiria en crear espais amb professionals preparats per ajudar a les víctimes a sortir i a superar aquestes situacions de vulnerabilitat: professionals com psicòlegs, treballadors socials, educadors, etcètera.