L’obra de l’artista Colette és la protagonista cultural d’aquest cap de setmana ja que avui vespre a les 20 hores es durà a terme a la capella de les Escolàpies la presentació del llibre “Plantes i flors de les Balears – Colette” a càrrec dels seus autors, Josep Lluís Gradaille, director del Jardí Botànic de Sóller, i Lleonard Llorens, professor de Botànica de la UIB.

Pregunta.- Qui fou Colette?
Resposta.- Line Juliette Rose Martin fou una artista aquarel.lista suïssa que arribà a Sóller el 1953 i que hi residí fins a la seva mort el 1985. Colette arribà a Sóller fugint del Marroc i Alger -va voler abandonar aquella zona desèrtica del nord d’Àfrica- així com d’una sèrie de fracassos i de manera molt especial de la mort del seu ca Barry, trobant a la vall el recer de verdor i tranquil.litat que necessitava. Colette fou de professió modista, però alternà aquesta tasca amb l’escriptura d’articles a revistes internacionals. A Sóller descobrí les seves facultats com a aquarel.lista de la mà de dues personalitats: d’una banda Fred Price, que li descobrí el seu talent com a artista, i de l’altra, el solleric Jeroni Orell, que li donà a conèixer el món silvestre de la flora balear.

P.- Per què el Jardí Botànic s’ha interessat en la seva obra?
R.- Cal tenir present que el Jardí Botànic té entre els seus objectius la divulgació; i a través d’aquesta publicació estam donant acompliment a aquest objectiu. A més, hem pensat que en certa manera estàvem obligats a donar-la a conèixer; per aquest motiu hem estat capdavanters en la realització d’aquesta obra.

P.- Com s’organitzà la tasca d’aquesta publicació?
R.- La família de Lleonard Llorens -coautor del llibre- era propietària de 76 làmines de Colette; per la seva banda, el Casal de Cultura n’era propietari de 72 més, i jo coneixia l’existència de 74 làmines més propietat de l’apotecari Toni Gamundí, de Consell. A més, bona part de la classe social mitja sollerica de l’època havia comprat làmines de Colette -en aquesta tasca ens ajuda moltíssim Joan Francesc Rullan- i després de la recerca d’aquestes peces ens topàrem amb la possibilitat de comptar amb més de 200 làmines d’aquesta artista per fer-ne una publicació. Un cop assegurada una important presència de làmines, era important conèixer la personalitat de l’artista.

P.- Com ho aconseguiren?
R.- A través de dues de les persones que més la tractaren: Miquel Morell -taxista- que tenia objectes personals seus, i Aina Colom -gran amiga- que era la posseïdora d’una maleta seva i de la seva biblioteca. Fou gràcies a la maleta de Colette -que Colom ens cedí gustosament- que vàrem poder tenir accés a la seva autèntica vida, ja que era plena d’escrits seus: documents varis, articles de premsa, correspondència, fotografies… Un cop obtingut el material fou qüestió d’organització: Llorens s’encarregà de l’apartat de botànica i jo de la resta; fou necessari crear un equip de feina sobretot pel que fa al tractament de les imatges i a la traducció dels textos, ja que és important remarcar que el llibre és multilingüe: català, castellà, anglès, francès i alemany.

P.- Com reaccionaren els sollerics davant la demanda de cessió de l’obra de Colette?
R.- Amb una absoluta i total generositat. He de dir que per al tractament de les imatges actuàvem amb molta celeritat i no les solíem tenir més d’un dia en dipòsit. Per a aquesta feina he d’agrair la tasca duita a terme per Joan Francesc Rullan que fou qui s’encarrega de localitzar les làmines escampades per la vall: vàrem preparar un dossier explicatiu del que preteníem fer i vàrem convèncer ràpidament els sollerics perquè ens deixassin les làmines. A tots ells els vull fer arribar el meu més sincer agraïment.

P.- Com s’estructura el llibre?
R.- En tres parts: la primera on apareixen els textos en cinc idiomes i on les persones més properes a Colette expliquen qui era i on es recull la seva vida que va del 1910 al 1985; la segona, composta per 165 làmines en color de les quals 115 són en format gros i la resta en petit -d’aquestes 101 compten amb fitxa tècnica-; i la tercera és el que anomenam l’inventari on s’hi poden trobar les 490 lamines localitzades amb el nom de la planta, les mides, la data i on es troba. L’obra finalitza amb els crèdits, els agraïments i l’índex.

P.- Tenia Colette formació naturalística?
R.- No tenia gens de formació, a excepció d’alguns cursos acadèmics d’art. Ella no era botànica; quan pintava els clients li deien el que volien que pintàs.

P.- Quin criteri seguí a l’hora de pintar?
R.- Al principi es dedicà a pintar el que tenia a l’abast: ametllers, magraners, nisprers, ramells i flors. Fou arran del descobriment que li va fer Jeroni Orell de la botànica silvestre illenca que va conèixer la botànica balear. Així i tot quan arribà (1953) pintà algunes obres de temàtica marinera: barques de bou, marina, taverna Santa Marta, entrada del Port… fou a partir del 1954 i de la coneixença de Fred Price quan començà amb la flora.

P.- Quin valor botànic té l’obra de Colette?
R.- Molt, perquè va pintar el que li encomanaven els botànics: endemismes i plantes rares. La seva obra té un valor extraordinari, ja que ningú ha pintat en aquarel.la aquestes plantes.

P.- Va tenir seguidors a la vall?
R.- No, ja que era totalment anàrquica i no va tenir pràcticament cap relació amb altres artistes de la vall.

P.- La seva obra s’esgota amb aquesta publicació?
R.- De cap de les maneres; som a la primera part de la recerca. Estic convençut que sortiran a la llum moltes més làmines; de fet, ja comptam amb una trentena més. Pens que amb la sortida a la llum del llibre en sortiran moltes més: a la maleta hem trobat fotos d’exposicions de la seva obra a Nova York, Brussel.les… També sabem del cert que pintà cinc ocells, tot i que és un misteri on son.

P.- En quin estat han trobat la seva obra?
R.- En general, estan en bon estat de conservació, tot i que en alguns casos l’acidesa de la fusta hagi fet malbé algunes làmines. Malgrat tot, hem fet una molt bona feina a nivell de tractament d’imatges i la qualitat que hi ha al llibre és excepcional.

P.- Amb quin suport o col.laboració han comptat?
R.- És un llibre editat pel Jardí Botànic i hem defugit les administracions publiques per a la seva edició. A l’inici comptàvem amb capital zero; per poder-lo tirar endavant hem comptat amb deu mecenes sollerics que ens l’han finançat.

P.- En l’obra de Colette, què és més important el dibuix o el color?
R.- Crec que tot en general; però si hagués de destacar una cosa, diria que el color.

P.- Què descobriran els sollerics de Colette a través d’aquest llibre?
R.- Una visió nova del personatge: descobriran la Colette artista, una Colette allunyada d’extravagàncies i de la part més negativa del personatge. A la maleta hi trobàrem l’ànima de Colette: allà hi havia la part amagada de Colette, una artista brutal i molt agraïda.

P.- Podria fer una valoració final del llibre?
R.- En primer lloc, agrair a tots els que hi han col.laborat ja que s’ha tractat d’una feina d’anys; seguidament, l’orgull i la satisfacció pel resultat obtingut, ja que és un llibre que ajunta tot el sentiment d’un poble, és un llibre fet amb el cor dels sollerics. A més, és un llibre excepcional no només pels textos en cinc idiomes sinó també per la bellesa de les làmines; un llibre on els autors hem cedit tots els nostres drets en benefici del Jardí Botànic. Sens dubte, es tracta d’un gran llibre dedicat a una artista excepcional que mereixia un reconeixement per part de tots els sollerics.