Jean Pierre Boisseau és des del passat mes d’abril el president de l’Associació França a la Vall de Sóller. Enginyer agrònom de professió, actualment gaudeix de la jubilació a la nostra vall, indret al qual se sent fortament lligat gràcies a la família de la seva esposa de llinatge Colom, parenta del famós bisbe del mateix cognom.

Boisseau coneix la vall des de 1970, data a partir de la qual la visita de manera continuada cada any ja que es sent completament seduït per la bellesa i tranquil.litat del nostre entorn. Tant és així, que no dubtà en acceptar la presidència de l’associació franco-sollerica quan li fou proposada ja que el fet de la jubilació i el seu caràcter emprenedor així li ho permetien.
Malgrat tot, els tristos esdeveniments de la realitat internacional -marcada pels atemptats de París de fa una setmana- han deixat una forta petja al cor de l’associació que presideix i a ell ens adreçam per conèixer amb més profunditat com els han viscut.

Pregunta.- Com s’assabentà dels atemptats i què sentí quan ho va saber?
Resposta.- Primerament, ho vaig saber gràcies a una telefonada de l’anterior presidenta de l’associació -Michelle Rech- i pocs minuts després un SMS de la meva filla que viu a París m’ho confirmà. La primera reacció va ser de bloqueig: vaig quedar sense paraules, estupefacte; acte seguit, vaig engegar la televisió i vaig poder viure l’horror a través d’aquest mitjà de comunicació. El que em cridà molt l’atenció i m’espantà a la vegada fou saber que havien atemptat a diversos llocs per matar al major nombre de gent possible.

P.- Quina va ser la seva primera reacció?
R.- El missatge de la meva filla em confirmà que estava bé i que la resta de la família també i això em tranquil·litzà una mica; però vaig romandre uns minuts bloquejat. Després m’envaí la ira -una voluntat de violència envers els extremistes jihadistes- però fou només durant un moment; seguit per una reflexió final en què dominà la visió que la violència no és la solució al problema.

P.- Com ho visqueren els seus familiars?
R.- La meva filla havia sortit per la ciutat i era en un barri diferent al seu i quan tornava a casa varen notar que passava qualque cosa excepcional en l’ambient que s’hi respirava i escoltant alguns comentaris se n’adonaren del que havia passat, retornant immediatament a casa seva; i informant-se després a través de la televisió. Afortunadament tots estaven bé.

P.- A què creu que es deuen aquests atemptats?
R.- Crec que són la resposta als atacs francesos a posicions de DAESH -grup terrorista jihadista- a Síria de la setmana passada. Pens que ha estat una resposta molt ràpida, el que em fa pensar que ja devien estar programats amb anterioritat a no ser que fos una fatal coincidència. Els autors dels atemptats són joves francesos radicalitzats envers el jihadisme que no entenen res més que els que els diuen els seus caps.

P.- França ha estat un país d’acollida de musulmans des de fa molts d’anys. Hi ha diferències entre els musulmans dels primers temps i els de l’actualitat?
R.- Jo crec que sí, tot i que els generalitzacions sempre són dolentes; sobretot si tenim present que a França hi viuen cinc milions de musulmans. En la primera època, els musulmans s’integraven gràcies a la feina, tot i que no era fàcil i que sempre hi ha excepcions. Però actualment, molts de musulmans no tenen feina i estan a l’atur, viuen a zones perifèriques de grans ciutats i no tenen expectatives de futur ni molta educació. Com és fàcil de preveure és una situació òptima per recaptar joves insatisfets que cauen en el radicalisme, sobretot a través d’internet. Vull deixar ben clar que no es tracta de tots els musulmans ja que hi ha molts d’imans que no estan gens d’acord amb aquestes postures i rebutgen una interpretació sesgada de l’Alcorà.

P.- Què pensa quan sent “tenim l’enemic a casa nostra”?
R.- El primer que em ve al cap és: qui és l’enemic? Els nostres veïns musulmans no duen una etiqueta que els identifiqui com a terroristes. Hi ha molts de musulmans de França que estan tan espantats com els mateixos francesos. El perill es troba en pensar que tots els musulmans van en el mateix sac; i això és el que vol precisament el jihadisme.

P.- Té amics musulmans? Què pensen d’aquesta barbàrie?
R.- En vaig tenir i pensen gairebé igual que nosaltres. Volen viure en pau i dur una vida tranquil.la, la majoria saben compaginar religió i vida quotidiana; són els “folls de Déu” els que interpreten l’Alcorà i volen una guerra santa.

P.- Veu correcta l’actuació del govern francès d’atacar enclaus sirians de DAESH?
R.- Sí, tot i que pens que és una actuació que ja estava decidida abans dels atemptats.

P.- No serà pitjor la resposta de DAESH?
R.- És impossible quedar de mans plegades, i no fou el govern francès qui atacà el primer. A més, veig molt positives les decisions encaminades a augmentar la pressió policial ja que pens que així es disminueix el risc de més atemptats, tot i que el risc òbviament no pot ser mai zero. Ara bé, crec que la reacció no pot ser només de França sinó unitària, internacional i global.

P.- Per què tanta ràbia del jihadisme contra França?
R.- Perquè França representa els valors que el jihadisme detesta: llibertat, igualtat i fraternitat. A més, no estan d’acord amb la política internacional de França.

P.- Com canviarà França a partir d’aquests atemptats?
R.- Ara la gent té por, però haurem d’aprendre a continuar vivint; no ens queda més remei, la vida ha de continuar.

P.- Des de França a la Vall de Sóller quines actuacions han duit a terme?
R.- Dissabte passat vàrem formar part dels grups que es congregaren en el minut de silenci convocat pel Govern Balear a Palma, que comptà amb la presència del vicecònsol i del cònsol honorari. A més, hem de dir que molts de sollerics i solleriques s’han acostat a nosaltres per demanar-nos com estaven les nostres famílies i oferir-nos el seu suport total.

P.- Falten pocs mesos per a les eleccions regionals a França. Creu que arran dels atemptats el Front Nacional pujarà?
R.- Segur, i es deurà a una reacció defensiva de la gent que tem per la seva seguretat.

P.- Creu com el president Hollande que això és la guerra?
R.- Etimològiament no poden parlar de guerra perquè la identificació de l’enemic és gairebé impossible. Crec que el president Hollande ha fet servir aquesta expressió per conscienciar la gent de la gravetat de l’assumpte.

P.- Per finalitzar, adreci un missatge als seus compatriotes i al món en general.
R.- Sobretot, recordar a la gent que no poden pagar justos per pecadors i que hem d’anar molt alerta a no cedir a la visió del món musulmà com un ens negatiu. Hem d’anar molt alerta a no caure en la ira i la violència i a no fer delacions falses. No hem de demonitzar el món musulmà en general que és el que volen els jihadistes, no els podem seguir el joc.