Esperança Jaume Sansó és una artesana sollerica que en aquestes dates es troba abocada de ple en l’elaboració de les neules nadalenques que guarniran moltes de les llars de la nostra comunitat durant les properes festes de Nadal. Jaume ha trobat en les manualitats pròpies dels costums tradicionals de les Balears el complement ideal que li permet fer front amb il.lusió i energia una jubilació anticipada per mor d’una malaltia que l’allunyà del món laboral.
Entusiasta i diligent, Jaume troba en el món de la cultura popular i tradicional de la nostra comunitat i la seva divulgació tot un seguit de tasques que li permeten posar a prova el seu enginy, i que durant les setmanes prèvies al Nadal la submergeixen de ple en el món de les neules.

Pregunta.- Des de quan es dedica a l’elaboració de neules?
Resposta.- Deu fer una vintena d’anys; sempre m’han estirat les manualitats i molt més si aquestes fan referència a aspectes o costums propis de la nostra comunitat.

P.- Qui n’hi mostrà?
R.- Dos veïns de Sóller a qui vull agrair la confiança que tengueren a l’hora de fer-me partícep de la seva col.lecció de mostres de neules: es tractava de Joan Roig “Paloni” i Ramon Ripoll “Puça”. En Joan fou qui realment em mostra la tècnica, però ambdós es passaven tot l’any mirant de crear models nous i cercant motius que fossin adients de cara a fer neules. De les mostres d’en Ramon en tenc fotocòpies de totes -que solien ser més enreviscolades- i gairebé de la quasi totalitat de les d’en Joan.

P.- Què s’ha de tenir per fer unes bones neules?
R.- Per començar, un bon pols: les neules exigeixen concentració i molta de cura a l’hora de tallar-les i no et pot tremolar la mà. Evidentment, els models a seguir; particularment sempre faig feina amb fotocòpies, treballant damunt un paper de barba -més gruixat- travat amb clips i sobre una plataforma que em permeti treballar segura. Sempre s’han de començar de dedins cap a defora perquè el paper perd força i no s’espatlla tant. Hi ha gent que empra tisores o cooter, però a mi el que em va millor per treballar és un bisturí perquè té la punta fina com una agulla i em permet fer tant detalls minúsculs com grossos.

P.- Quants de tipus de neula hi ha?
R.- El que defineix més les neules és el nivell de filigrana que duen; però es solen classificar depenent del motiu que presenten. El més usual és el que fa referència a escenes bíbliques: naixement, adoració dels Reis, adoració dels pastors, anunciació, fugida a Egipte… Ara bé, també són freqüents les neules de caràcter geomètric, amb animals, amb motius més nostres -com per exemple una filadora, xeremiers, escenes del món pagès tradicional- i també amb motius paisatgístics -curiosament jo en tenc de l’Església de Sant Bartomeu de Sóller o de la Mare de Déu de la Victòria a qui pregam pel Firó-. Personalment, tenc més de 600 mostres de neules diferents.

P.- D’on prové aquest costum?
R.- És un costum propi de les Balears, però que es va estenent arreu gràcies als estrangers que ens visiten i que queden fascinats per aquest tipus d’artesania. Pel que fa al seu origen se’l sol relacionar amb el manà que plogué al desert per alimentar al poble d’Israel; de fet, antigament les neules eren fetes de farina i es covien i penjaven a les esglésies per després ser menjades recordant el manà. Posteriorment foren fetes amb les neules amb què es feien les coques de torró i eren llises; amb el pas del temps guanyaren en filigranes fins arribar a les que actualment guarneixen esglésies i llars.

P.- On les sol vendre?
R.- Als mercadets nadalencs i a la Impremta Calatayud de Sóller. No és una feina que es faci per guanyar-hi doblers, ja que és una feina que requereix molt de temps. Depenent de la dificultat de la neula, hi puc estar entre dues i quatre hores. És una feina que faig perquè m’agrada i en gaudesc, no per fer-hi doblers.

P.- Quins són els motius més sol.licitats?
R.- Depèn del client: als mallorquins els solen agradar molt els motius bíblics i paisatgístics; mentre que als estrangers els agraden més els dibuixos de caràcter geomètric.

P.- Realitza altre tipus d’artesania relacionada amb el Nadal?
R.- Sí, form part d’un grup de dones que ens trobam per fer manualitats, i hem fet bolles de Nadal folrades de tela, estrelles de roba, naixements de tela…

P.- Fa altre tipus d’artesania, fora de l’ambient nadalenc?
R.- Sí, ja que és un tema que m’apassiona: cord cadires, faig esmalt, i també ser fer malla per fer volants de pagesa.

P.- Forma part d’alguna associació d’artesans?
R.- En formava part, però ho vaig deixar per motius de tranquil.litat; tot i això, sol participar en tots els esdeveniments relacionats amb l’artesania que m’ho demanen.

P.- A dia d’avui, es pot viure de l’artesania?
R.- En el meu cas, no; ja que per mor de la meva invalidesa no puc anar cada setmana de mercadet a muntar la paradeta. Ara bé, vull aprofitar per reivindicar el món artesà: avui en dia sembla que la feina feta amb les mans no ha de valer res i estic en total desacord amb aquesta afirmació perquè les manualitats requereixen moltes hores de feina i dedicació.
P.- Com valora la proliferació de mercadets nadalencs?
R.- Molt positivament, ja que permeten crear uns espais on els artesans podem mostrar, oferir i -si tot va bé- vendre els productes que feim.

P.- Com viu les festes de Nadal?
R.- En família i amb senzillesa. Jo vénc d’una família on no férem mai sopar de Nit de Nadal, nosaltres anàvem a matines i en sortir fèiem xocolata amb ensaïmades; record que els meus dos germans cantaren la Sibil.la i l’Àngel: en Jaume cantà la Sibil.la a Sant Felip, L’Horta i Biniaraix; i en Xesc, l’Àngel al Convent. Abans el Nadal era més familiar que no en l’actualitat.

P.- Pensa que el Nadal s’ha mercantilitzat en excés?
R.- Jo crec que sí, abans el Pare Nöel no hi era ja que només venien els Reis; mentre que avui en dia pareix que tot va encaminat a gastar doblers surant aquests dies. Abans, amb poca cosa ens conformàvem.

P.- Per acabar, adreci un missatge als nostres lectors de cara al Nadal?
R.- El principal és que visquin les festes amb pau i en família i que comparteixin aquests dies tan entranyables amb amics i veïnats gaudint del missatge de Pau del Nadal; pensant sempre amb la gent que té menys que nosaltres. Molts d’anys a tothom!