Sense pels a la llengua, Alba Mazón Sánchez relata com viu en la seva pell la crisi habitacional a Sóller. El proper 28 de febrer ja no li renoven el contracte de lloguer del seu pis en el centre del municipi i, si no hi troba remei, queda en el carrer. Ha mogut cel i terra per trobar un lloc on viure, però no troba res i el que troba està fora de les seves possibilitats.

Té 28 anys i té un Grau Superior en Quiromassatge. Treballa en el món de l’hoteleria i creu que les persones que pateixen aquest greu problema s’haurien d’unir i aixecar la veu ben fort. Ha perdut tota esperança de tenir un habitatge en propietat i explica que la majoria de joves es troben en la seva situació. I viu amb incertesa i ansietat arriba a finals de mes i no haver pogut trobar un nou pis.

Pregunta.- Hem vist els seus cartells penjats per tot Sóller i ens han cridat molt l’atenció. Ens pot explicar quina és la seva situació habitacional?
Resposta.- Fa un any em vaig independitzar de la meva família i vaig anar a viure tota sola en un pis de lloguer. Em varen fer un contracte d’onze mesos i ara el propietari ha decidit que no em vol renovar. No té cap motiu concret per fer-ho, però em veig que dia 28, quan acabi el contracte, aniré al carrer. I jo tenc el dret a fer la meva vida, a viure tota sola i a no dependre d’altres.

P.- Ha cercat alternatives?
R.- He anat a totes les immobiliàries, he aturat a gent pel carrer i els he explicat la meva situació, he telefonat a un munt de persones, he anat a l’Ajuntament, i no he trobat res de res que entri dins les meves possibilitats. Per això se’m va ocórrer penjar els cartells.

P.- Ha rebut telefonades? Què li demanen per un pis?
R.- Sí que n’he rebudes i estam parlant de 1.600 o 1.700 euros per un pis, més un aval demostrables, nòmines i altres exigències. Demanen el que volen. Poden demanar el que els dona la gana, i de cada vegada més propietaris es sumen al carro de demanar més i més per un habitatge. A vegades en un estat molt precari.

P.- No ho pot pagar?
R.- Tota sola, impossible! Això és un sou íntegre. I després hi ha tota la resta de despeses: aigua, corrent, telèfon, el menjar, la roba… i només deman anar un pic cada mes a sopar a fora, però també he de poder-ho fer. He de poder viure. És que això suposaria haver d’anar a cercar menjar a Acció Social o al Sant Sudari. És un fracàs de la societat.

P.- I compartir pis?
R.- No ho vull. La meva opció és viure sola; no deman tant. Per a un pis compartir ara et demanen 500 euros, més una fiança de 500 més; i n’he vist que són habitacions petitíssimes, sense espai ni tan sols per posar una tauleta i sense finestra.

P.- S’ha plantejat anar a viure a fora, a Palma per exemple?
R.- Jo vaig venir a viure a Sóller als 8 anys amb els meus pares i ara he de partir? Per què he de partir si ca meva és aquí, i hi tenc la família, els amics, la feina? Per què he de canviar la meva vida? A mi què em soluciona Palma, si és una ciutat que no m’agrada? Tenc dret a viure on vull i a fer la meva vida.

P.- Què paga actualment?
R.- Per a l’estudi que tenc pac 500 euros, i estic molt d’acord a fer-ho, tot i que és un habitatge amb moltes limitacions i molt antic. Podria arribar a 600 o a 700, però demanar 1.700 euros… és que no sé en quin moment la cosa s’ha disparat d’aquesta manera. La humanitat se n’ha anat a la merda i no sé on podem arribar. Els propietaris no empatitzen gens amb la gent que necessita un habitatge. Tot és guanyar més i més i més.

P.- Què passarà dia 28?
R.- Jo ja em vaig al carrer. I em crea un estat de nerviosisme i ansietat que és molt mal de dur. I què faré aquest dia? No ho sé; estic per agafar una tenda de campanya i anar a viure a la Plaça, i que vengui la Policia a treure’m. Tenc molta d’angoixa en aquest moment; ho pas molt malament.

P.- Creu que es necessiten fer accions per donar a conèixer aquest problema?
R.- La gent es queixa però no fa res. Però ja basta, jo estic desesperada i hi ha molta gent que es troba en el mateix cas que jo. Jo he estat perdent molt de temps i doblers en fer fotocòpies i penjant cartells per tot, per visibilitzar el problema, i encara hi ha gent que m’arrabassa els cartells. En quin món vivim?

P.- A què creu que es deu l’actual crisi habitacional?
R.- El lloguer turístic ha fet molt de mal. I després hi ha tots aquests grans casals que han comprat estrangers folrats i que només empren un o dos mesos durant l’any. També hi ha moltes propietats que estan tancades, potser perquè la gent no té suficient confiança per llogar. I ja no parlem dels pisos de protecció oficial, que no n’hi ha ni un, i que els que projecten no sé quan arribaran. Jo no en sé de política, però ja és ben hora que els polítics mirin més per la ciutadania i arreglin els problemes de veritat.

P.- Com és la seva economia en aquest moment?
R.- Ha estat un any en el que he posat molta il·lusió en l’estudi on hi visc. He comprat mobles, un llit, un sofà… He invertit molt i visc mes a mes, no puc estalviar i diríem que sobrevisc. I ja no diguem fer una compra digna, així com han pujat els preus d’aliments com el peix. No puc estalviar res, en la meva situació.

P.- Somnia en tenir un immoble en propietat?
R.- M’encantaria poder tenir la meva caseta, però si ni tan sols puc estalviar 100 euros al mes. Els joves hem perdut tota il·lusió de tenir un habitatge en propietat. Em veig de lloguer tota la vida, i aquesta és una situació en la que els doblers es tiren, se’n van, no hi ha cap inversió possible. Molts de joves estam igual. I, mentre tant, els rics segueixen fent-se més rics, i els pobres més pobres. És fer feina per sobreviure, i no per viure. Així de clar.

P.- Creu que aquest problema roman ocult, que no es coneix suficientment?
R.- Sí que està amagat. Crec que hem de fer saber a tothom el problema que hi ha. En la nostra societat hem avançat en moltes coses, però en aquesta concretament hem endarrerit.

P.- Què li diu la gent?
R.- Conec molta gent i en parl d’aquest tema amb ells. Em donen la raó, perquè és obvi que no tenim oportunitats, ni futur. Em fa por el futur i què m’espera, en la situació en la que estic.

P.- Què creu que passarà amb l’habitatge a Sóller?
R.- Crec que això farà un pet algun dia. Pens que hem de dir les coses així com són, amb valentia. Duim anys així i ningú no diu res, i ningú no fa res. He anat a l’Ajuntament i no he aclarit res de res. No hi ha cap ajuda. Tenc ganes que passi alguna cosa, que alguna cosa es mogui, i si puc contribuir a fer-ho, ho faré.