David Esteban és l’autor d’algunes de les fotografies més espectaculars captades al Port de Sóller la nit del divendres al dissabte passat de l’aurora boreal que aquell dia es va poder veure a la nostra latitud. Esteban és meteoròleg i treballa a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a més de ser fotògraf afeccionat.
Precisament en aquesta disciplina és guanyador de diversos premis convocats pel Consorci Serra de Tramuntana i Puertos del Estado, entre d’altres, sempre amb imatges relacionades amb la natura o amb els fenòmens meteorològics extrems.

Pregunta.- Quina és la història de les seves fotografies de l’aurora boreal? Com les va poder captar?
Resposta.- Aquell dia jo ja havia vist per xarxes socials la possibilitat que a Mallorca es poguessin arribar a veure aurores boreals, però la veritat és que no tenia gaire esperances. L’horabaixa vaig estar parlant d’aquest tema amb un amic que tenc a Estònia, i vàrem comentar que allà sí que es podria veure molt bé. Però, en principi, no vaig fer massa més cas a aquesta història.

P.- Però va acabar fent unes fotos espectaculars.
R.- A mesura que passaven les hores vaig veure que sí, que es confirmava. Ho vaig acabar de constatar quan vaig veure que una webcam de Formentor havia captat la imatge de l’aurora boreal i l’havien publicat a xarxes socials. Vaig agafar la càmera i vaig partir escapat cap al Port, pensant que amb una càmera millor podria fer bones imatges.

P.- I què va veure allà?
R.- Al Port, gràcies a la foscor de dins la mar, es veia una tènue vermellor en el cel, amb les típiques columnes de color més clar.

P.- Quin temps va durar?
R.- Jo vaig arribar al Port aproximadament a les 12 de la nit i hi vaig estar fins prop de les 2:30. Aleshores ja anava a la baixa. Era un fenomen que anava oscil·lant: a moments es veia millor i d’altres no tan bé.

P.- Es veia tan bé com a les fotografies? Hi ha retoc fotogràfic?
R.- Per fer una fotografia nocturna la càmera necessita un temps d’exposició que, en aquest cas, va ser d’una vintena de segons. Això significa que a simple vista realment no es veu així, sinó d’una manera més tènue. Però les fotografies no estan editades posteriorment, no tenen cap retoc de color. En altres llocs de la nostra geografia la contaminació lumínica impedia veure aquest fenomen, per exemple dins Sóller mateix, mentre que el Port era un lloc ideal.

P.- Havia vist alguna vegada una aurora boreal?
R.- No, i era una cosa que tenia pendent de fer: viatjar a algun lloc on la pogués contemplar. S’ha de dir que més al nord és molt més fàcil veure’n, fins i tot a llocs habitats. El meu amic d’Estònia al final aquell dia no va poder sortir, però l’endemà sí que la va veure, dins la mateixa ciutat on viu.

P.- Què és una aurora boreal?
R.- Jo no som tècnic en la matèria, però una aurora boreal és un fenomen lumínic que ocorre a latituds altes a causa de la interacció d’un intens vent solar (protons, electrons i d’altres partícules molt energètiques) amb els gasos de les capes altes de l’atmosfera (oxigen i nitrogen). Les partícules provinents del sol provoquen la ionització i excitació dels gasos atmosfèrics i, com a conseqüència, emeten llum visible en el cel nocturn. Atenent a l’alçada on ocorren aquests processos i al gasos involucrats, la llum despresa pot ser de color blau, verd o vermell.
Per a la nit de divendres hi havia previsió d’una tempesta geomagnètica molt intensa; la NOAA alertava que podria tractar-se d’un esdeveniment extraordinari i, finalment, es varen superar els pronòstics: el fenomen es va poder observar a la nostra latitud. Era de color vermellós, corresponent a la part superior de l’aurora (entre 100 i 200 quilòmetres d’alçada) que es va mostrar totalment desenvolupada sobre països del centre i nord d’Europa. Probablement, la part inferior de l’aurora boreal ens quedava oculta a causa de la curvatura de la terra.

P.- I l’endemà?
R.- El dissabte vespre treballava i no hi vaig poder anar, però sembla que es va poder veure molt poca cosa, quasi res.

P.- Vostè treballa a l’AEMET.
R.- Sí, duc vint anys a l’AEMET, els 12 darrers dins l’àrea de predicció i avisos. És el meu hobby i la meva passió. I els fenòmens extrems, a més, m’encanten.

P.- D’on li ve aquesta passió?
R.- De petit sempre m’ha agradat. I el fet d’haver viscut alguns fenòmens extrems en pròpia pell, encara m’han despert més passió.

P.- Com ara?
R.- Una dia a començament del mes de setembre em trobava a ca meva estudiant, a El Toro (Calvià), i vaig veure com s’aproximava una tempesta, va començar a bufar el vent, primer a rompre algunes branques, i després va créixer i va començar a tombar arbres i va acabar fent un desastre molt important. Va ser un esclafit que, en poc temps, va causar vent d’entre 100 i 130 quilòmetres per hora i va deixar un paisatge desolador davant ca nostra i a tota la urbanització. Alguns anys després, preparant oposicions d’AEMET, unes hores abans de partir a Madrid a fer l’examen final, hi va haver una altra tempesta i aquesta vegada un dels arbres del carrer que havia sobreviscut a l’anterior es va desplomar damunt el meu cotxe! I tot això no va fer més que incitar-me a voler explicar per què passen aquestes coses.

P.- De cada vegada hi ha més persones que viuen pendents de les prediccions de l’AEMET.
R.- Així és. El temps condiciona moltíssim la nostra activitat diària. També hi ha molta gent afeccionada que utilitza la informació meteorològica que avui en dia està disponible i gratuïta a través d’internet i a la que fàcilment es pot accedir a través del mòbil.

P.- I de cada vegada és més fiable.
R.- Els darrers 15 o 20 anys ha millorat moltíssim. Ara tenim uns models amb una resolució de fins a 2 quilòmetres. L’atmosfera es comporta com un sistema caòtic, però amb la computació que tenim ara mateix no feim una sola predicció, sinó moltes, i això ens permet fer diverses simulacions i escollir d’entre elles la que té més probabilitat que es faci realitat. A més, antigament només teníem la capacitat d’observar l’atmosfera des de la terra i amb la irrupció dels satèl·lits que observen tot el globus i d’una manera molt exhaustiva tenim una millora molt elevada de la predictibilitat, tant a curt termini com també a llarg termini.

P.- Diuen els experts que les conseqüències del canvi climàtic que vivim actualment seran molt més severes del que pensam. Com ho veu vostè?
R.- Les conseqüències són difícils de predir. Haurem de veure com ens adaptam a la nova situació perquè els escenaris no són gens optimistes. D’altra banda crec que hem d’intentar que la politització no eclipsi la necessitat d’actuar de manera efectiva i aquí és on ja tinc més dubtes.

P.- I la fotografia. Com entra en contacte amb aquesta disciplina artística?
R.- De petit ja m’agradava fer fotos, i m’acabava els rodets de 36 fotos en un tres i no res. No va ser fins fa aproximadament 10 anys que em vaig comprar una càmera que deixa manipular els paràmetres i m’hi estic dedicant més seriosament. M’agrada molt fotografiar paisatge i relacionar-ho amb els fenòmens meteorològics extrems, que sempre m’han cridat molt l’atenció. Això em permet també gaudir de la natura i conèixer pam a pam tota la costa sollerica, que té llocs molt solitaris i relaxants.