Fa un any i mig que Carlos Ros és el Secretari de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, que representa les 16 confraries que estan constituïdes a les Illes Balears. De fet, Ros substitueix el també solleric Antoni Garau, que durant molts d’anys i fins a la seva jubilació, va exercir aquest càrrec.
Ros ajuda a clarificar quin és l’estat actual del sector, després d’un final d’any en el qual hi va haver mobilitzacions arran d’una restricció amb la que la Unió Europea pretenia reduir els dies de pesca a 27 durant l’any per a les barques del bou.

Pregunta.- Expliqui’ns com s’ha arribat a proposar aquesta reducció dels dies de pesca tan dràstica?
Resposta.- Tot això comença quan l’any 2013 es publica la Llei de Política Pesquera Comunitària. El 2014 apareix un reglament que diu que la Mediterrània no té bona salut pesquera i que el 2020 s’hauria d’assolir una determinada ràtio que estima la pesca màxima possible en funció de les captures. I aquest és un dels grans problemes que tenim: en no haver-hi estudis biològics el càlcul es fa a partir de les captures.

P.- Què va passar després?
R.- Ben aviat es va veure que aquest objectiu no s’assoliria el 2020 perquè voluntàriament els estat membres no havien fer res o quasi res. Aleshores es va elaborar el Pla de Gestió de Demersals que donava temps fins al 31 de desembre de 2024 per assolir els objectius. “Com que no heu fer res, ho farem nosaltres”, va donar a entendre Europa.

P.- Com es pretenia assolir aquest objectiu?
R.- Simplement, reduint fins a un 40% les jornades de pesca que estàvem fent aleshores.

P.- I com es feia la reducció?
R.- Agafant la mitja d’activitat nostra dels anys 2015 a 2017 i, sobre aquesta mitja, aplicant les reduccions. Hi ha hagut alguna barca que el 2015 i el 2016 va tenir avaries importants i n’ha sortit molt perjudicada per aquesta mesura.

P.- És a dir, que les reduccions són particulars?
R.- Sí, efectivament. Cada barca és un cas diferent.

P.- Hi ha barques que sortien més que altres?
R.- L’activitat d’una barca va en funció de diferents paràmetres. Per exemple, l’eslora: com més gran és la barca més dies surt, perquè menys afecta el mal temps; i també intervé la perícia del patró: hi ha dies que alguns no s’exposen a sortir a la mar mentre que altres sí que ho fan. De fet, si un dia surten poques barques, aquell dia el peix és més car perquè n’hi ha menys i guanyen més.

P.- Posi’ns algun exemple.
R.- Hi ha barques que, si hi ha 260 dies laborals durant l’any, en treballaven 240, i altres 200, i damunt aquesta mitja es calculava la reducció, que finalment ha arribat al 40%.

P.- Vostès critiquen aquestes mesures. Per què troben que no són correctes?
R.- Posaré el cas del lluç. A partir de 2022 es va dir que hi havia una espècie que no es recuperava, ni tan sols reduint la pesca, que és el lluç. Però el lluç, segons corroboren els biòlegs, està afectat per l’encalentiment de la mar i es troba en retrocés no per la pesca, sinó per aquesta altra circumstància. I com que la salut dels estocs es calcula en funció de les captures, dedueixen que si no hi ha captures és que la població està malament. No, no està malament, és que se n’ha anat a aigües més fredes. De fet, el lluç no és una espècie objectiu per a la flota balear. L’altra espècie que a nosaltres ens sorprèn és la gamba i l’any 2022 ja varen establir un “cupo” màxim de tones per a cada país i aquest s’ha anat reduint. I hi ha hagut molta gamba. I aquest màxim de captures cada any te l’acabes abans i, per això, hi va haver una crisi que al mercat no n’hi havia. El temor actual és que no hi hagi gamba per Nadal, perquè els “cupos” s’hagin acabat.

P.- Què esperàveu que decidís la Unió Europea de cara a 2025?
R.- Esperàvem que durant un o dos anys es congelàs l’esforç que hem fet per veure com havia funcionat aquesta reducció del 40%. Hi ha fons estructurals europeus que ajuden a compensar una part dels dies que no es pesca, i després l’atur. Però si de cada vegada cotitzes menys, generes poc atur, en consumeixes més i va desapareixent. Pensàvem que això es tendria en compte.

P.- I no s’hi ha tengut.
R.- El comitè científic no té en compte l’aspecte socioeconòmic. També hem de salvar els pescadors perquè, si acabam amb ells, acabarem pescant peix de la Xina o del Vietnam, i no sabem a determinats països quins controls sanitaris hi ha.

P.- Per tant, la Unió Europea va dictar un màxim de 27 dies.
R.- El novembre la proposta que es va publicar va ser que efectivament es reduïa l’activitat, fent una mitja, a 27 dies per barca i any. Jo no entenc com un tècnic de pesca és capaç de publicar aquesta proposta. No sé com es varen atrevir, és un insult. Fins i tot hi va haver entitats ecologistes que varen mostrar el seu desacord.

P.- Què va passar després?
R.- Hi va haver una autèntica revolució, queixes, reunions, mobilitzacions. Els dies 9 i 10 de desembre hi va haver a Brussel·les una trobada de ministres, que és de caràcter anual i d’on surten les directrius de cara a l’any següent. Jo vaig anar a Brussel·les, mai no hi havia hagut una representació tan gran del món pesquer de la Mediterrània, i en el consell de ministres, després de moltes negociacions, se’ns va anunciar que havien aconseguit poder pescar els mateixos dies que l’any passat, però amb matisos.

P.- Quins són aquests matisos?
R.- De fet els 27 dies de pesca es mantenen, però si aplicam tota una sèrie de mesures podem recuperar jornades, i això s’ha fet. Eren una dotzena de mesures, algunes més difícils d’aplicar que altres, però les hem aconseguit aplicar, malgrat ser molt complicat.

P.- Per exemple?
R.- Per exemple, una de les mesures era posar la malla per anar a la gamba més clara: de 40 mil·límetres passar a 50. La Comissió Europea deia que cada barca podria recuperar el 12% dels dies si ho feia; si ho fa el 40% de la flota d’un Estat, els dies recuperats seran el 25%; i si ho posa tota la flota, el 50%. I el Ministeri va tirar per dret i ha ajudat. Això sí, com a màxim podrem arribar als dies assignats inicialment el 2024. Passam a 119-120 dies.

P.- Repartits durant tot l’any.
R.- Clar, aquests dies s’han de repartir durant l’any i tothom se’ls ha de distribuir molt bé durant l’any per no esgotar-los abans d’hora i col·locar-los estratègicament quan et ret més, o quan hi ha millor mercat. S’ha de fer una planificació molt ben feta.

P.- Pot aguantar el sector balear amb aquestes condicions?
R.- Hi ha empreses que sí i empreses que no. Cada barca és un món i depèn de les seves circumstàncies concretes. N’hi ha que paguen hipoteca i altres que no… hi ha realitats molt diferents, i cada barca parteix d’uns dies diferents, també.

P.- Es pot redreçar la situació de cara a propers anys?
R.- Tenim l’esperança que França, Espanya i Itàlia, que van molt junts, aconsegueixin fer una anàlisi nova i ben feta de l’estoc de peix a la Mediterrània, perquè les actuals dades no són fiables.

P.- Com veu l’estat de salut de les pesqueres de la Mediterrània?
R.- Jo puc parlar de les Balears, i a les Balears hi ha una peixada. A les Balears les poblacions de peixos estan molt bé. Al lluç li costa, i ja sabem per què. Però l’estat de salut de la mar és molt bo actualment.

P.- De fet, les reduccions s’han aplicat des de fa dècades i deuen haver donat el seu fruit.
R.- Quan nosaltres érem nins al Port hi havia 8 o 9 barques del bou, i ara només dues. I sortien pràcticament cada dia. Això sí, hem d’admetre que les barques d’avui en dia són millors i tenen més capacitat extractora. Però enguany, al gener, pescant menys dies, ja hem tret més gamba que l’any passat.

P.- Quina és la situació al Port de Sóller?
R.- A Sóller hi ha dues barques de bou i d’arts menors, que són els llaüts, n’hi ha 7.

P.- Quanta gent hi viu?
R.- Cada barca de bou duu quatre persones i els llaüts una, ocasionalment dues. Més la secretària de la Confraria i algun peixater. Per tant, unes 25.

P.- I quina és la situació respecte de fa algunes dècades?
R.- Fa una trentena d’anys només les barques del bou devien ocupar una quarantena de persones, i una flota de llaüts d’una quinzena, com a mínim. I moltíssima més vida al mercat. Era moltíssima més gent.

P.- És un sector tocat de mort?
R.- No, no, no. Hi ha patrons a les Balears que tenen il·lusió. És veritat que el relleu generacional està molt complicat i que necessitam una mica més d’aire, que puguin pescar més dies. Però som optimista. Des del 1986, que vàrem entrar a la Unió Europea, hi ha hagut canvis i restriccions, i ens hi hem adaptat. Som un sector resilient.

P.- Us sentiu acompanyats per les administracions?
R.- Ara mateix sí. Autonòmica, un 100%. De l’estat, també. Són conscients de l’estat del sector pesquer, tot i que tenen també altres batalles.

P.- Tot el que es pesca té sortida?
R.- Sí. Pensa que a Mallorca ocupam sols un 15% del mercat, entre peix fresc, refrigerat i congelat. De fet, hem intentat ocupar més mercat, però hem vist que no podríem satisfer segons quines necessitats.

P.- Que en pensa de la Reserva Marina de s’Illeta?
R.- Tant de bo s’acabàs fent. El sector pesquer és pro-reserva. A nosaltres ens regulen molt la pesca, i està més que demostrat que allà on hi ha reserves el peix es recupera moltíssim.

P.- Per què està aturada?
R.- Crec que hi ha dificultats de gestió. A les Balears hi ha dues reserves marines de gestió estatal i comparteixen aigües amb reserves marines de gestió autonòmica, i un acord facilita que la vigilància de l’estatal vagi a compte de l’administració autonòmica. Aquí, a la Serra de Tramuntana, no tenim manera de compartir i el Govern central hauria de desplaçar mitjans i crec que aquest és un obstacle important.

P.- Com són les relacions amb els pescadors esportius?
R.- És un part més de gent que gaudeix de la mar. Amb els pescadors esportius que respecten les normes no tenim cap problema, ben igual que amb els professionals que respecten les normes. De qui sí que estam en contra és dels furtius, siguin esportius o siguin professionals. Hi ha una normativa i s’ha de complir. Ara el Govern està clarificant la normativa per als esportistes, i això em pareix molt bé perquè posa uns límits molt clars.