Antònia Maria Cortés Got és infermera de la Consulta del Dolor de l’Hospital d’Inca i fa tan sols uns dies (14, 15 i 16 d’octubre) ha participat en el XXVIIè Congrés Nacional de l’Associació Espanyola d’Infermeres d’Anestèsia, Reanimació i Teràpia del Dolor que es va celebrar a la capital de l’estat. Cortés és Diplomada Universitària en Infermeria per la Universitat Alfonso X el Sabio i compta en el seu haver amb un Màster en Integració de cures i resolució de problemes clínics. La seva trajectòria professional l’ha duita a treballar al Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears, a la Policlínica, a Son Dureta, a la Residència de Sóller i des de fa set anys ho fa a l’Hospital de la capital del Raiguer.

Pregunta.- Per començar, vostè sempre va voler ser infermera o volia ser metge i acabà d’infermera?
Resposta.- Des de ben petita sempre vaig voler ser infermera. En el meu cas he de dir que ha estat una feina que té un fort component vocacional ja que mai he tengut present una altra feina que no fos la infermeria. Tot i això, abans de ser infermera vaig exercir d’auxiliar d’infermeria, i m’agradaria acabar exercint de comare. En aquest aspecte, he de dir que vull agrair als meus pares el recolzament total a l’hora d’elegir professió i de manera molt especial els esforços que varen haver de fer per costejar els meus tres anys d’estudis a Madrid.

P.- Ha participat al XXVIIè Congrés d’Infermeria de Madrid. Quina tasca hi ha duit a terme i sobre què tractà?
R.- Vaig formar part del comitè científic d’aquest congrés i, juntament amb altres professionals, em vaig dedicar a l’organització dels temes de les diverses ponències, a l’avaluació dels continguts programats i a avaluar els treballs presentats i l’elecció de les ponències que finalment es presentaren, així com a la selecció dels premis dels guanyadors d’aquestes. El temes tractats giraren al voltant de l’anestèsia, la reanimació i la teràpia del dolor.

P.- Doris Grinspun presentà el congrés. Qui és Grinspun?
R.- Grinspun és una eminència a nivell mundial en el món de la infermeria, a més de ser professora adjunta de la Facultat d’Infermeria de Toronto. A la conferència inaugural, Grinspun parlà sobre el fet de fer visible la infermeria: al.legà per la visibilitat de la infermeria i per la seva autonomia. En aquest sentit he de dir que actualment les infermeres som bastant invisibles, no es valora suficientment la nostra feina i ens fa falta una major especialització.

P.- Quins són els perills reals de l’anestèsia?
R.- Quan es parla d’anestèsia s’ha de distingir entre preoperatòria, intraoperatòria i postoperatòria -aquesta darrera és en la qual treball-. Els perills es solen centrar en mal despertar (vòmits, nàusees, despertar de les cames…), control de les constants vitals i possibles sagnats en casos de cirurgia.

P.- És justificat el pànic de certa gent a no despertar?
R.- No, el risc de no despertar és molt baix; en aquest cas, la gent té tendència a exagerar. En la meva trajectòria professional mai no m’he trobat en cap cas d’aquests.

P.- Com a especialista en el tractament del dolor; el dolor és subjectiu?
R.- Té tots els components: subjectiu i objectiu alhora, però tot tipus de dolor s’ha de tractar sempre i el més important és que sempre hem de creure al pacient.

P.- De què depèn que el dolor sigui més intens en unes persones que en les altres?
R.- De la tolerància al dolor, ja que ningú té la mateixa. Per posar un exemple, hi ha cultures que tenen menys dolor que les altres -o més ben dit, l’expressen menys-; en general això sol passar a les cultures del Tercer Món.

P.- La gent s’automedica en excés per no patir dolor?
R.- Clarament, sí. I curiosament quan va a veure el metge o la infermera i se’ls medica sovint no en solen fer cas ja que troben que prenen massa medicaments.

P.- Hi ha nous mètodes per combatre el dolor?
R.- I tant: infiltracions a totes les articulacions del cos -epidural, lumbar, etcètera-, molts medicaments nous i les Consultes del Dolor, on jo faig feina a Inca. Vull remarcar la importància d’aquestes consultes que encara són poc conegudes pels metges de capçalera ja que són consultes relativament noves i no ens solen derivar gaires malalts. Tot i això vull deixar clar que no curam, sinó que pal.liam.

P.- Creu que la tasca de les infermeres està reconeguda socialment?
R.- No, perquè encara hi ha molta gent que té la imatge de la infermera com la persona que renta culs i fa quatre cures, i aquesta imatge avui en dia està completament obsoleta. La infermeria és un pilar fonamental de qualsevol hospital o consulta.

P.- I professionalment?
R.- Encara menys; fins fa poc hi havia la tendència a presentar la infermera com una professional supeditada al metge i això ha canviat afortunadament. Avui en dia la infermera s’ha de fer visible, com ho demostra el fet de comptar amb Facultats només d’Infermeria.

P.- Com han afectat les retallades al seu col.lectiu?
R.- Molt negativament. Resumint, feim més hores de feina i tenim menys dies lliures (uns disset menys per any). Econòmicament estam estancades i professionalment saturades; a més de veure reduïdes les prestacions amb què comptàvem com a col.lectiu.

P.- La seva professió pateix de vocacionalitat?
R.- Sí, la vocacionalitat ens juga a la contra i hi ha altres col.lectius que s’aprofiten d’aquest fet. Som un col.lectiu víctima de la nostra vocació.

P.- Quina importància atorga a la utilització de guies clíniques a l’hora d’augmentar la qualitat de les cures?
R.- Són vitals. Les guies clíniques són unes eines basades en estudis científics basats a la vegada en evidències científiques. Aquestes guies són un protocol que ens indiquen com actuar davant un determinat problema; són una eina bàsica del nostre treball i es solen revisar cada tres o quatre anys.

P.- Creu que s’utilitza en infermeria suficientment l’escala del dolor?
R.- A la meva feina, sí. L’escala del dolor ens serveix per poder determinar el grau de dolor que una persona sent que té.

P.- Quina opinió li mereix el Reial Decret aprovat recentment que regula la prescripció infermera?
R.- No el conec en profunditat però el que sí és segur és que no han regulat el que el col.lectiu demanava que era una major protecció jurídica davant la feina que feim sense aquesta protecció.

P.- Per acabar, quin paper donaria a la infermera en l’actualitat?
R.- Sobretot una major rellevància en el funcionament dels hospitals i demanaria també una major especialització perquè se’ns exigeix haver de comptar amb un ventall molt ampli de coneixements i és molt difícil controlar-ho tot.