Després de la dimissió de Jaume Enseñat, que ha estat gairebé vint anys al capdavant de l’Associació de la Gent Gran del Port de Sóller, Paco García n’ha assumit la presidència tal com estableixen els estatuts.

Pregunta.- Com afronta aquesta nova etapa com a president de l’associació?
Resposta.- La veritat és que ho afront amb sentit de l’obligació i amb responsabilitat. No ha estat una decisió personal de fer un pas endavant perquè sí, sinó que ha estat una situació derivada del que marquen els estatuts de l’entitat. L’anterior president va haver de posar-se de baixa per motius personals i, en el moment que això passa, els estatuts diuen clarament que el vicepresident puja automàticament a la presidència. Per tant, no hi ha hagut cap procés extraordinari ni cap canvi sobtat en la manera de funcionar. Simplement s’ha aplicat el que ja estava previst. M’ha tocat assumir aquesta responsabilitat i ho faré fins al 2028, que és quan estan previstes les pròximes eleccions. A partir d’aquell moment ja es veurà què decideixen els socis i què passa, però fins llavors la meva feina és mantenir l’estabilitat i continuar la tasca.

P.- I la responsabilitat de substituir una persona que ha estat vint anys al capdavant?
R.- És una responsabilitat important, perquè parlam d’una persona que no només ha estat president durant molts anys, sinó que va ser un dels promotors principals de l’associació des del moment de la seva fundació l’any 2008. Durant tot aquest temps ha estat el cap visible i qui ha duit el timó. Jo no puc fer altra cosa que intentar seguir la mateixa línia. No es tracta de reinventar l’associació ni de fer canvis radicals, sinó d’aguantar aquest moment i continuar la feina que ell ha fet. El meu objectiu és arribar fins a les pròximes eleccions mantenint l’associació en la mateixa situació positiva en què està ara. El balanç és molt clar: la seva feina ha estat d’un 10, així de senzill, gràcies a aquesta feina, avui podem dir que tenim una associació consolidada, amb una directiva que funciona bé i amb uns socis que responen. No és fàcil mantenir una entitat activa durant tants anys, i això és mèrit de la constància i la dedicació que hi ha hagut al darrere.

P.-Teniu previst fer-li algun homenatge especial?
R.- És una cosa que tenim present i que consideram necessària. Encara no tenim una data concreta perquè ho hem de parlar amb la directiva i també mirar que vagi bé per a ell. Però és evident que se li ha de fer un bon homenatge. Ha estat molts anys al capdavant i ha dedicat molt de temps i esforç a l’associació. Ja és president honorífic, però a part d’això volem trobar el moment adequat per fer-li un reconeixement com cal.

P.- Quines seran les primeres decisions que prendrà com a president?
R.- En realitat no hi haurà decisions que impliquin canvis importants. Tenim un rumb traçat des de fa temps i la idea és seguir exactament aquest mateix camí. La directiva fa dos anys que funciona amb aquesta composició i tot està bastant controlat. Si en algun moment s’ha de fer alguna modificació, ja es valorarà, però ara mateix no hi ha cap necessitat de fer canvis. La línia serà totalment continuista. No hi haurà diferències ni novetats destacables respecte al que s’ha fet fins ara.

P.- Hi ha hagut canvis dins la junta directiva?
R.- No, la base és la mateixa. En el moment que jo he passat a ser president, sí que he hagut de nomenar un nou vicepresident, que és en Paco Aguiló. Però això no altera el funcionament general. Continuam amb la mateixa dinàmica, amb la mateixa coordinació i amb la mateixa manera de fer feina.

P.- Quin record té dels anys fundacionals i de la gent que va impulsar l’associació?
R.- Jo, al principi, no vaig entrar dins la junta directiva. Era soci i participava, però no formava part de l’equip gestor. Més endavant sí que hi vaig entrar i hi he estat dotze anys, al llarg de quatre legislatures. El que sí puc dir és que la feina que s’ha fet després sempre ha estat una continuació de la junta fundadora. Aquella gent va fer molta feina en els primers moments. No era fàcil començar una associació des de zero: havien d’anar a cercar socis, convèncer la gent, explicar el projecte i animar-los a formar-ne part.Entre tots varen fer una gran tasca per captar socis i posar en marxa l’entitat. I gràcies a aquell esforç inicial, avui tenim una associació amb una bona quantitat de socis. El record que en tenc és molt bo, perquè va ser una etapa de molta feina però també de molta il·lusió.

P.- Quins són els principals reptes o objectius a partir d’ara?
R.- Que els socis no ens deixin de banda, que continuïn participant i que, si pot ser, se n’hi afegeixin de nous. Quan veus que la gent respon, això dona molta alegria i moltes ganes de seguir.Nosaltres ja tenim una sèrie d’activitats consolidades: excursions, pa amb oli a la terrassa a l’estiu, dinars anuals… L’any passat, per exemple, vam haver d’organitzar els dinars en dos dies perquè en un sol no hi cabíem. Entre els dos dies hi varen assistir quasi 250 socis. Això demostra que la resposta és molt bona. És cer que el local és petit i això limita el que es pot fer, però quan hi ha una convocatòria important, la gent hi és.

P.- Com es pot fomentar que la gent s’animi a fer-se sòcia?
R.- No és una cosa fàcil, perquè moltes vegades la participació es concentra en activitats concretes, com les excursions setmanals a la península o els pa amb oli que feim aquí. Però quan organitzam activitats d’aquest tipus, la gent respon molt bé. Feim també dos dinars a l’any amb tots els socis i, com ja he dit, la participació és molt alta. Això vol dir que la gent està contenta amb el que es fa. Nosaltres intentam acollir bé tothom que ve, cada any s’apunta gent nova i això ens fa estar contents. Actualment som prop de 300 socis, que és una xifra molt bona per a una entitat com la nostra.

P.- Com és la relació amb l’Ajuntament?
R.- La relació amb l’Ajuntament és bona. Sempre que ens ha fet falta alguna cosa, hem mirat que ens ajudassin amb el que han pogut. El local que tenim actualment és municipal i, en aquest sentit, no tenim cap queixa.Quan hem necessitat suport, hem intentat parlar-ho i trobar solucions. En general, la col·laboració és correcta.

P.- Què li falta al Port de Sóller?
R.- Li falten moltes coses, però una de les més urgents és un centre de dia per a la gent gran. Fa bastant de temps que ho sol·licitam. És una necessitat real per a moltes famílies que tenen dificultats per atendre els seus majors mentre fan feina. S’ha intentat cercar un lloc, però hi ha dificultats perquè alguns espais són propietat de l’Església i no volen cedir-los. No sabem quin resultat tendrà aquesta qüestió, però és una necessitat molt important.

P.- Quin paper jugau dins la vida cultural del Port?
R.- Procuram col·laborar en tot el que podem, sobretot amb les festes del Port. Durant anys hem organitzat el joc dels infants, però ara hi ha un grup nou que s’encarrega d’aquesta activitat i ens han llevat aquesta feina.Nosaltres continuam ajudant en el que podem, especialment econòmicament. Hem de tenir en compte que som gent major i no sempre podem assumir segons quines tasques, però participam dins les nostres possibilitats i no tenim cap queixa del funcionament actual de les festes.

P.- Quin missatge enviaria als socis i als qui encara no en formen part?
R.- El missatge és clar: que continuem així com estam. Que els socis actuals continuïn participant i que els nous que vulguin venir seran molt ben rebuts.Intentam col·laborar amb tothom perquè estiguin contents. Crec que la feina feta fins ara no ha generat queixes i la gent està satisfeta. Cada any s’hi apunta gent nova i això ens anima molt. Actualment som prop de 300 socis i, en aquest sentit, estam molt contents. Tothom que vulgui formar part de l’associació serà ben acollit.