Aina Terrassa Fernández és diplomada universitària en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra. En el seu currículum compta amb una dilatada experiència com a dietista-nutricionista. No debades, a més de la dedicació a la consulta dietètica, ha estat professora als cicles de Formació Professional de Grau Superior de Dietètica i Nutrició i Salut Ambiental, ha estat dietista d’empresa a la Clínica Palma-Planas durant sis anys i ha realitzat xerrades divulgatives a nombrosos instituts i ajuntaments de l’illa, a més d’haver participat en dos projectes d’investigació sobre alimentació.

Pregunta.- A què creu que es deu l’anunci de l’OMS sobre el consum de carns vermelles?
Resposta.- Em crida l’atenció que aquesta notícia hagi sortit ara quan ja fa anys -des dels 90- que es coneix la relació existent entre el consum abusiu de carn vermella i processades i determinats tipus de càncer. No s’acaba d’entendre perquè es llança de forma aïllada si moderar el consum de carn vermella i/o processada ja figura a les guies dietètiques des de fa anys, no només per la seva relació amb el càncer. És més un tema de salut pública, conegut l’important consum d’aquestes carns en determinades regions.

P.- Creu justificada l’alarma social que ha provocat aquesta notícia?
R.- Entenc que hagi creat alarma social per la forma en què s’ha comunicat. S’han realitzat comparacions fora de lloc amb altres substàncies carcinogèniques, com les del tabac.
P.- Per què són potencialment perilloses aquest tipus de carns?
R.- Tot i que s’ha d’estudiar encara molt més el tema, el que sí es recomana és limitar el consum d’aliments rics en greixos saturats i sal (com és el cas de les carns processades). A més també s’ha de tenir cura a l’hora de cuinar-les.

P.- Es recomana no menjar-les massa fetes. Per què?
R.- Com a massa fetes, entenem cremades o lleugerament carbonitzades. Perquè les elevades temperatures produeixen uns determinats composts químics que es sap que són cancerígens. Tot i això, no s’han de consumir mai carn o certes parts de la carn que estiguin carbonitzades perquè incrementen el risc de tenir problemes de salut.

P.- Les carns processades pateixen un excés d’additius?
R.- Es diferencien dels talls de carn fresca per contenir additius i sal, i segons el tipus més grassa. L’excés vendria pel consum individual. Però està per acabar de determinar en quin grau resulten nocius; és un apartat que encara s’ha d’estudiar en més profunditat.

P.- Com afecta això als embotits?
R.- Sempre convé no exagerar en el seu consum: de fet, possiblement la gent que n’hauria de reduir el consum és a qui menys els afectarà aquesta notícia, mentre que part de la gent que s’escoltarà la notícia no en fa un consum exagerat. Tot i això, el risc de contreure càncer pel consum de carn processada a nivell individual és molt baix. De fet, i hem de ser realistes al respecte: el tabac provoca anualment un milió de morts en tot el món; l’alcohol, 600.000; la contaminació, 200.000; i la carn processada 34.000. Les xifres canten.

P.- Com pot afectar aquesta notícia a la sobrassada?
R.- Esper que la gent faci ús del sentit comú i decideixi lliurement moderar el seu consum si ho considera necessari.

P.- Què hi ha de la patata fregida de bossa, conté algun component cancerígen?
R.- La patata fregida conté acrilamida, una substància potencialment cancerígena, classificada en el mateix grup de la carn vermella. Però les autoritats sanitàries europees diuen que seguint una dieta normal i variada, l’exposició a aquesta substància és limitada i que són necessàries més investigacions en humans per a determinar la relació de l’acrilamida de la dieta i l’aparició de certs tipus de càncer. Tot i així és un aliment considerat superflu, que per altres motius s’aconsella d’evitar o de consumir només ocasionalment.
P.- Estudis d’alimentació alerten sobre el perill de sobrepès en la societat espanyola. Els veu reals?
R.- I tant. L’OMS augura una crisi d’obesitat mundial cap al 2030. I Espanya està previst que sigui un dels països on més pujarà aquest fet. A dia d’avui, el principal problema en la nutrició infantil del nostre país és l’obesitat.

P.- Per quin moment passa la tan lloada dieta mediterrània?
R.- El patró de la dieta mediterrània està comprovat que és dels més beneficiosos per a la salut. Els primers estudis es feren a Creta durant els anys seixanta. Però l’alimentació actual i real en la societat espanyola cada cop està més allunyada del seu patró original: vivim a la Mediterrània, tenim tots els components per fer aquesta dieta però Espanya -després de Grècia- és el país europeu que més s’ha allunyat de la dieta mediterrània.

P.- Creu que duim a terme bons hàbits alimentaris?
R.- Hi ha hàbits que els realitzam quasi correctament com és el cas del consum de fruita i verdura -que podria ser també millorable-; però hauríem d’augmentar el consum de llegums i moderar el consum d’aliments rics en greixos saturats i sucre.

P.- Quins hàbits hauríem de canviar?
R.- Bàsicament ens hauríem de plantejar el tema de l’alimentació de forma holística, contemplant l’estil de vida en general. Això hauria d’incloure berenar bé pel matí, dinar si pot ser acompanyats, no sopar massa el vespre, gaudir d’un descans de qualitat, trobar temps per realitzar alguna activitat física diària i no deixar de consumir producte local i de temporada. Ah! I evitar substàncies nocives com l’alcohol i el tabac.

P.- De què abusam?
R.- En un context festiu solem abusar de sucres i greixos saturats; aquest consum no seria problemàtic si només el duguéssim a terme de tant en tant; però si és molt freqüent i abundant llavors pot contribuir a desequilibrar la dieta de forma important. També es consumeix una mica més de proteïna de la realment necessària (aportada en part per carn i derivats).

P.- De què feim curt?
R.- En general de llegums i cereals, i algunes poblacions, també de fruita i verdura; i de la pràctica d’activitat física -cada cop som més sedentaris-.

P.- Per què ens costa tant canviar d’hàbits alimentaris?
R.- Es sap que tant els greixos com els sucres -per separat o en conjunt- tenen un efecte addictiu molt fort al cervell. El que ens costa sovint és la idea de privació del plaer que et proporcionen aquests greixos i sucres i de l’esforç que s’ha de fer per canviar aquest o d’altres aspectes de l’estil de vida. Però tothom té recursos, només fa falta convicció per canviar.

P.- Com valora les dietes vegetariana i vegana?
R.- Ben planificades poden resultar unes dietes completes i aptes per a qualsevol etapa del cicle vital: embaràs, lactància, esport, infància, vellessa… Però convé que es duguin a terme sota assessorament professional ja que hi ha un tema de suplements i d’elecció d’aliments que cal controlar per no tenir carències nutricionals.

P.- És possible aprimar-se menjant molt?
R.- Sí, tan sols es tracta de fer una elecció adequada dels aliments.

P.- Per acabar, què pensa de la frase “La millor dieta és apujar la menjadora”?
R.- Crec que és molt gràfica ja que implica un cert esforç físic per arribar al menjar i una possible reducció de la ració. Ambdues recomanacions en plena actualitat.