Una idea sorgida d’un treball acadèmic ha acabat convertint-se en la campanya municipal CORATGE, impulsada per l’Ajuntament de Sóller per fomentar el comerç local. La seva autora és Aina Serra, estudiant de màrqueting i disseny gràfic, que ha vist com el seu projecte sortia de l’aula i prenia forma real als carrers del municipi durant aquestes festes de Nadal amb un èxit rotund.

Pregunta.- Quina és la teva formació acadèmica?
Resposta.- He cursat el grau superior de Màrqueting i Publicitat i, posteriorment, he continuat amb l’HND, que és una formació més enfocada al disseny gràfic i a l’edició. Tot aquest recorregut acadèmic l’he fet al centre Fleming, a Palma. Aquests estudis m’han permès tenir una visió molt pràctica de la comunicació, la publicitat i la imatge gràfica.

P.- Com sorgeix la idea del projecte CORATGE?
R.- El projecte neix dins una assignatura de projectes de final de curs. Havíem de crear una campanya que ajudàs alguna causa social, com ara el medi ambient o el petit comerç. Jo vaig pensar que la millor opció era centrar-me en el petit comerç, perquè és una realitat molt propera i que he viscut de primera mà. Volia fer una campanya que tengués sentit i que pogués ajudar realment.

P.- Què et va fer detectar que el petit comerç necessitava aquest impuls?
R.- El que més vaig notar és que molts comerços antics, de tota la vida, han anat tancant amb el temps. Locals que durant anys havien tengut activitat i que, per diferents motius, com la manca de vendes, la jubilació o la dificultat de continuar, han acabat tancant. Veure aquests locals buits em va fer pensar que era necessari donar suport a aquestes persones que han mantingut viu el comerç del poble.

P.-El nom de la campanya té un significat molt clar. Per què “CORATGE”?
R.- Vaig pensar molts de noms abans de decidir-me, però cap no acabava de representar el que volia transmetre. Finalment vaig triar “coratge” perquè és el que jo veia en aquestes persones. Coratge per obrir cada dia, per aguantar els moments difícils i per seguir endavant, tant si el negoci està enfocat al turisme com si depèn més de la gent local. Cada comerciant fa un esforç diari molt gran, i això mereix ser reconegut.

P.- En què consistia el projecte original?
R.- El treball estava enfocat principalment al carrer de Sa Lluna, ja que havia de ser més breu i és on hi ha hagut més canvis en els darrers anys en els diferents comerços que han tancat. Vaig crear una sèrie de cartells que representaven diferents tipus de botigues: alimentació, merceria, roba, joieries… Cada cartell simbolitzava un sector diferent del comerç local.A més, també havia previst un petit llibre, que finalment no s’ha pogut fer, on es mostrava com eren els comerços abans i com són ara. La idea principal era incentivar la compra local mitjançant un sistema de tiquets que permetia optar a diferents premis.

P.- Com es transforma aquest projecte acadèmic en una campanya real de l’Ajuntament?
R.- Quan vaig acabar el curs i vaig presentar el projecte, els professors em varen dir que estava molt ben fet i que valia la pena presentar-lo a l’Ajuntament. Al principi ho vaig deixar un poc aparcat, però després em vaig animar i el vaig dur. La resposta va ser molt positiva des del primer moment. A l’Ajuntament es varen mostrar molt oberts i ha estat molt fàcil fer feina amb ells, tot i que jo som una persona un poc tímida.

P.- S’han hagut d’adaptar coses del projecte inicial?
R.- Sí, s’han fet alguns canvis. El meu treball acadèmic només estava enfocat al Carrer de Sa Lluna i s’ha ampliat a tot Sóller i Port de Sóller. Per això, s’han creat més cartells per incloure tots els comerços participants i adaptar la campanya a una escala més gran. El llibre no s’ha pogut materialitzar de moment, però m’han comentat que hi haurà altres campanyes i que potser més endavant es podrà recuperar aquesta idea.

P.- Com ha estat la resposta dels comerços locals?
R.- Ha estat molt bona. Els comerços estaven contents que una persona jove tengués aquesta iniciativa i es preocupàs pel seu dia a dia. Al final, el petit comerç no viu només del turisme, sinó també de la gent del poble, especialment durant els mesos en què hi ha menys visitants. Sincerament, no m’esperava que hi participàs tanta gent. Pensava que potser no s’hi apuntaria ningú, i finalment han participat uns 60 establiments, cosa que ha superat molt les meves expectatives.

P.- I la resposta de la gent de Sóller?
R.- La gent ha respost molt bé. Des del primer dia ja hi havia persones que havien omplert els tiquets. Va ser una resposta molt ràpida i molt positiva, i crec que això ha fet que els comerços quedassin molt satisfets amb la campanya. No sé exactament la gent exacta que hi ha participat però si que em van comentar que és major a la previsió de tiquets inicial, se’n van haver de fer més perquè es van esgotar.

P.- El sorteig de les dues paneres de Nadal també forma part del projecte?
R.- Sí. Les paneres eren una manera de motivar la gent a comprar al comerç local. Finalment es varen fer dues paneres: una de més petita, valorada en uns 500 euros, i una altra de més gran, d’uns 2.500 euros, amb productes dels mateixos comerços participants. És una altra iniciativa enfocada dins el projecte que també ha estat un èxit.

P.- Quin balanç personal fas d’aquesta experiència?
R.- El balanç és molt positiu. Sobretot perquè ha estat una oportunitat molt bona just en el moment en què acabava els estudis i començava una nova etapa. A través d’aquesta campanya m’he pogut donar a conèixer i mostrar la meva feina, cosa que avui en dia és complicada quan surts de la formació. A més, tant l’Ajuntament com els comerços han quedat molt contents amb la campanya, i el feedback que he rebut ha estat molt bo, fet que confirma que la iniciativa ha funcionat i que ha tengut una bona acollida.

P.- Hi haurà continuïtat amb el projecte?
R.- Sí. L’Ajuntament m’ha informat que tenen la intenció de fer una o dues campanyes més, tot i que encara no se sap ni quan ni en quines dates. La resposta que ha tengut aquesta primera campanya ha estat clau per prendre aquesta decisió i poder donar continuiïtat al projecte.

P.- I a part d’aquest, tens nous projectes al cap?
R.- Sí, tenc coses pensades, però encara no es poden explicar, esper poder fer-ho aviat. El que puc dir és que hi estic fent feina per tirar-ho endavant.