Joan Deyà representa la generació més jove al capdavant de la tafona de Can Det reconeguda amb el distintiu Serra de Tramuntana. Amb el títol de enginyer agronom dedica la seva vida a la terra i a mantenir viva la memòria dels seus avantpassats a través del seu ofici.

Pregunta.- Com vas començar en aquest ofici i per què?
Resposta.- En el meu cas, sempre he estat molt vinculat a la finca familiar. De petit ja m’agradava ajudar i estar amb el padrí, observant com es feien les coses al camp. Després vaig decidir estudiar enginyeria agronòmica per complementar aquests coneixements tradicionals amb formació tècnica. Ara faig el seguiment de les plantacions, programes de cultiu, noves plantacions i controlo que les feines es facin en el moment adequat i correctament.

P.- Has tingut tant transmissió oral com estudis tècnics. Quin paper han jugat la tradició i els estudis en la teva trajectòria?
R.- La transmissió oral ha estat absolutament fonamental. Jo vaig créixer veient com es feien les feines, escoltant els consells del padrí i del pare, i això em va donar una base molt sòlida per entendre el camp i el funcionament de la tafona abans, fins i tot, de començar els estudis. Arribar a la universitat amb aquesta experiència prèvia em va permetre aprofitar molt més la formació tècnica: ja tenia una idea de per què es feien les coses d’una manera o d’una altra. Amb els estudis vaig poder confirmar que moltes d’aquestes pràctiques tradicionals eren encertades, però també vaig veure que algunes es podien millorar o adaptar als temps actuals. L’enginyeria m’ha donat eines per optimitzar els processos, aplicar criteris científics i prendre decisions amb dades, no només amb intuïció. Un exemple clar és la feina a la tafona o per exacallar: abans molts processos es feien de manera molt rudimentària, i ara els hem modernitzat seguint les recomanacions tècniques per aconseguir un oli de més qualitat i de manera més eficient. En definitiva, la tradició m’ha donat les arrels i els estudis m’han donat les ales per evolucionar sense perdre l’essència del que feim.

P.- Com serà la collita d’oliva d’enguany i com us ha afectat la sequera?
R.- No serà un any tan bo com fa dos anys, però tampoc serà dolent. Els nostres arbres, per la zona on són i pel maneig nutricional, han patit menys que en altres llocs. Calculam que tindrem entre un 50 i un 60% de producció, que ja és un bon resultat. El problema principal és que les pluges cada vegada són més concentrades i intenses, i això afecta tant l’olivar com els cítrics. El que més em preocupa, però, són els hiverns les temperatures mínimes són més altes i això afecta directament la floració de molts cultius.

P.- En el cas dels cítrics, han estat també molt afectats?
R.- Sí, sobretot pel tema de l’aigua. On hi ha reg, el problema és menor, però quan no plou prou a l’hivern els arbres no es recuperen bé. La temperatura també influeix: si els hiverns són més curts o menys freds, hi ha menys capacitat de naturalitzar-se i les floracions es veuen afectades.

P.- La tafona de Can Det ha estat reconeguda amb el distintiu Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?
R.- Per a nosaltres és un gran orgull i, sobretot, un reconeixement a totes les generacions que ens han precedit. En el cas del meu padrí, als anys 60, quan molta gent deixava el camp per anar a cercar feina a la ciutat o a l’hoteleria, ell va apostar per mantenir l’activitat agrícola i conservar la tafona en funcionament. Gràcies a aquella decisió avui podem continuar fent oli com sempre s’ha fet i explicar aquesta història a qui ens visita. És el reconeixement que la feina de la nostra família ha contribuït a mantenir viu un paisatge que és patrimoni de tothom. Ens anima a seguir endavant, a cuidar les oliveres, a preservar l’edifici històric del segle XVI i a continuar obrint les portes perquè la gent entengui què hi ha darrere d’una ampolla d’oli.

P.- Creus que la feina del productor i pagès local està prou valorada?
R.- Crec que cada vegada més, sí. Notam que el consumidor final reconeix la diferència entre un producte local, fresc i elaborat de manera sostenible, i un producte que ha viatjat milers de quilòmetres abans d’arribar a la seva taula. Cada vegada hi ha més gent disposada a pagar una mica més per aquest valor afegit, perquè entenen que darrere d’una ampolla d’oli hi ha hores de feina, inversió i un compromís amb la terra. Tot i això, encara queda molta feina per fer. Som un petit gra dins un mercat global molt competitiu, on moltes vegades es prioritza el preu per damunt de la qualitat i l’origen. Per això és important continuar educant el consumidor, explicant-li el valor que té consumir producte de proximitat: no només ajuda a mantenir les explotacions vives i el paisatge agrícola, sinó que també reforça l’economia local i redueix l’impacte ambiental.

P.- Quins reptes té el futur de l’agricultura a Mallorca?
R.- El més important és aconseguir que s’incorporin joves al sector. La majoria de pagesos ja són grans i, si no hi ha relleu generacional, correm el risc que moltes finques quedin abandonades i es perdi una part molt valuosa del nostre paisatge agrícola. A més, cal fer que l’activitat sigui atractiva i viable econòmicament: que qui decideixi dedicar-s’hi pugui viure de la seva feina i no només fer-ne una activitat complementària. D’altra banda, hem de fer una agricultura molt més eficient. Això passa per controlar el reg amb sensors i sistemes intel·ligents, ajustar bé les dosis de fertilització i aprofitar al màxim els recursos hídrics, que cada vegada són més escassos. També cal invertir en tecnologia i recerca per millorar la productivitat i adaptar-nos als canvis climàtics, que ja estem patint amb pluges més irregulars i temperatures extremes. Finalment, hi ha un repte de sensibilització social: fer entendre a la població la importància de consumir producte local i de donar suport als agricultors. Si el consumidor entén el valor que hi ha darrere de cada litre d’oli o de cada fruita, serà més fàcil mantenir viva l’activitat agrícola i el patrimoni que representa.

P.- Justament, com es pot incentivar la incorporació dels joves al sector?
R.- És una de les grans qüestions i no és gens fàcil. Jo he tengut la sort de partir d’una estructura familiar ja consolidada, amb terres, maquinària i una tafona en funcionament. Però per a algú que vulgui començar de zero és un repte enorme: la inversió inicial és molt alta, tant per adquirir finques com per equipar-se amb el que fa falta per produir, i les ajudes actuals, tot i que són positives, no cobreixen prou aquesta despesa. Per incentivar realment la incorporació de joves, caldria més suport econòmic els primers anys, que són els més difícils i arriscats.