La mobilització convocada pel Moviment Jove de Sóller i Menys Turisme, Més Vida el pròxim 8 d’agost pretén traslladar als carrers de la Vall el debat sobre els efectes de la turistificació que, fa només uns dies, va reunir desenes de milers de persones a Palma.
Pregunta.- La mobilització de Palma va ser la més multitudinària dels darrers anys, amb desenes de milers de participants. Creieu que ha marcat un punt d’inflexió en el debat sobre el model turístic de Mallorca?
Resposta.- Sens dubte. La manifestació va reunir més de 70.000 persones i va demostrar que el malestar davant el model turístic de Mallorca és un sentiment compartit per gran part de la societat mallorquina. També va servir perquè moltes persones veiessin que no estan soles i que existeix una demanda creixent de replantejar el model actual. De totes maneres, i per desgràcia, el punt d’inflexió va ser marcat per la brutalitat policial que es va viure cap al final de la manifestació, que ara representa un motiu més per sortir al carrer i fer sentir la nostra veu.
P.- Per què heu decidit convocar una mobilització específica a Sóller, quins factors fan que considereu que el municipi és un dels exemples més evidents dels efectes de la turistificació?
R.- Perquè els problemes que viu Mallorca es manifesten amb més intensitat a Sóller. La vall és un espai físicament limitat, amb una capacitat d’acollida finita, però, any rere any, continua suportant una pressió cada vegada més elevada. A Sóller, com a altres indrets de l’illa, l’habitatge s’ha convertit en un bé inaccessible per a molts residents, els accessos es col·lapsen durant bona part de l’any, el comerç orientat al dia a dia dels veïns retrocedeix i molts serveis acaben funcionant pensant més en la demanda turística que en les necessitats dels qui hi viuen tot l’any. Per això consideram que era important que aquesta realitat també tingués una veu pròpia.
P.- Al vostre manifest afirmau que “Sóller està al límit”. Què significa exactament aquesta expressió i quines situacions quotidianes la justifiquen?
R.- Vol dir que fa temps que la qualitat de vida dels residents es veu condicionada per una pressió que supera la capacitat del territori. Les situacions quotidianes amb les quals hem de fer front diàriament així ho demostren: dificultats per circular o aparcar, transport públic saturat, problemes per trobar habitatge assequible, serveis tensionats durant mesos i una transformació progressiva del poble cap a un model orientat gairebé exclusivament al visitant. Quan aquestes situacions deixen de ser excepcionals i es converteixen en la normalitat, és evident que s’han traspassat determinats límits.
P.-Assenyalau problemes com la manca d’habitatge, la mobilitat, la desaparició del comerç local o la saturació dels serveis. Quina és avui la principal preocupació dels residents de Sóller?
R.- Probablement és difícil separar-les perquè totes estan relacionades, però si n’haguéssim de destacar una seria la dificultat creixent per poder continuar vivint al poble. Això comporta la pèrdua del sentiment de comunitat. Quan una persona no pot accedir a un habitatge, quan cada desplaçament es converteix en una complicació i quan el poble va deixant de respondre a les necessitats dels seus residents, es fa evident que viure a Sóller és cada vegada més complicat.
P.- La proliferació dels habitatges de lloguer turístic és una de les vostres principals denúncies. Com afecta aquesta situació als joves i a les famílies que volen continuar vivint al poble?
R.- Els habitatges de lloguer turístic redueixen l’oferta disponible per a ús residencial i contribueixen a incrementar els preus. Això no només obliga a moltes persones joves a partir del poble o a retardar projectes tan bàsics com emancipar-se o formar una família, sinó que també amenaça l’estabilitat de la classe treballadora, que es veu afectada per la renovació dels contractes de lloguer a preus desorbitats. Des del Moviment Jove de Sóller, tenim molt present que els joves no som els únics afectats, sinó que la crisi de l’habitatge suposa un problema per a tota la ciutadania. Quan un poble expulsa els seus residents perquè no poden permetre’s viure-hi, estam davant un problema molt més profund que una simple qüestió immobiliària.
P.- També denunciau l’augment dels cotxes de lloguer i les dificultats de mobilitat. Quines mesures concretes proposau per reduir aquesta pressió sobre Sóller sense perjudicar la seva activitat econòmica?
R.- El primer és assumir que la mobilitat no es resoldrà només construint més infraestructures. Cal reduir la pressió global que suporta la vall, apostar decididament pel transport públic, facilitar alternatives col·lectives i establir mecanismes que evitin que el nombre de vehicles continuï creixent any rere any sense cap límit. La mobilitat s’ha de planificar d’acord amb la capacitat real del territori, no amb un creixement indefinit.Ara bé, les mesures les haurien de proposar els governs, administracions i equips tècnics que compten amb informació, professionals i recursos per fer front a aquestes situacions. El que falta és la voluntat de les institucions per aplicar aquestes mesures.
P.- Com explicaríeu que la vostra reivindicació no és contra els turistes, sinó contra un determinat model de desenvolupament?
R.- És molt senzill: deixant de banda el turisme de borratxera, els turistes no són els responsables dels problemes estructurals que patim. La nostra crítica va dirigida a un model que durant dècades ha prioritzat el creixement continu sense tenir en compte els seus impactes socials i territorials. Qualsevol activitat econòmica necessita límits quan afecta drets tan bàsics com l’habitatge, la mobilitat o la qualitat de vida. Això és precisament el que reclamam.
P.- Durant la manifestació de Palma es va parlar molt de la necessitat de “decreixement turístic”. Quines mesures concretes defensau perquè aquest concepte no quedi només en un eslògan?
R.- Adaptar l’activitat turística a la capacitat del territori. Això implica limitar places, controlar de manera efectiva l’oferta il·legal, establir límits allà on ja s’ha superat la capacitat de càrrega, controlar l’arribada de vehicles i reforçar les polítiques d’habitatge residencial. L’objectiu ha de ser trobar un equilibri que permeti garantir una vida digna als residents.
P.- Si haguéssiu de traslladar tres demandes prioritàries a l’Ajuntament de Sóller, al Consell de Mallorca i al Govern Balear, quines serien?
R.- En primer lloc, posar l’habitatge residencial al centre de totes les polítiques. En segon lloc, establir límits reals a la pressió turística i als seus efectes sobre el territori. Finalment, planificar totes les decisions públiques prenent com a indicador principal la qualitat de vida dels residents, i no únicament els resultats econòmics.
P.- Després de la mobilització de Palma, heu percebut algun canvi en el discurs o en les actuacions de les administracions, o considerau que continuen sense escoltar les reivindicacions ciutadanes?
R.- Ja abans de la manifestació, hi havia més debat públic. Així i tot, ja fa anys que sortim al carrer i encara no hem vist un canvi proporcional en les polítiques. La situació requereix decisions valentes i estructurals. La ciutadania ja ha expressat amb molta claredat que vol obrir aquest debat; ara correspon a les institucions convertir-lo en actuacions concretes.
P.- Una part important dels participants en aquestes mobilitzacions són joves. Per què pensau que la vostra generació és una de les més afectades per l’actual model turístic? Quines dificultats us trobau per construir un projecte de vida a Sóller?
R.- Som la primera generació dels últims cent anys que patirà més dificultats que la seva generació anterior. Perquè arribam a la vida adulta en un context en què cada vegada és més difícil independitzar-se o trobar una estabilitat econòmica. Molts joves hem crescut imaginant el nostre futur a Sóller i avui aquest futur sembla cada vegada més difícil. No reclamam privilegis; reclamam poder continuar vivint al poble on hem nascut sense haver de marxar per manca d’oportunitats.
P.- Durant les darreres setmanes també hi ha hagut polèmica arran de les detencions de dues activistes. Creis que ha influït en la mobilització ciutadana o en la percepció pública del moviment?
R.- És evident que els fets ocorreguts les darreres setmanes les han acabat convertint, per a molta gent, en un símbol de la mobilització ciutadana contra la turistificació. Avui dia, els procediments judicials continuen oberts i, per tant, la presumpció d’innocència ha de prevaldre per damunt de qualsevol judici públic o mediàtic; aprofitam per expressar tot el nostre suport davant la desproporcionada criminalització que han patit. Pensam que el debat no s’hauria de desviar cap a persones concretes, sinó centrar-se en les causes que han duit desenes de milers de ciutadans a sortir al carrer per reclamar un canvi de model. Lluny de desanimar-nos, aquesta situació és un motiu més per continuar defensant el dret dels residents a poder viure dignament al seu poble. No permetrem que la por o la criminalització desviïn l’atenció del problema de fons ni frenin una reivindicació que cada vegada comparteix més gent.
P.- Quines expectatives teniu per a la mobilització del 8 d’agost? Quin missatge us agradaria que arribàs tant als veïns com als responsables polítics?
R.- Esperam que sigui una jornada participativa, cívica i transversal, on molta gent expressi que estima Sóller i que vol un futur millor per a la vall. El missatge és clar: encara hi som a temps, però cal actuar. Les administracions han de començar a planificar dins els límits del territori i posar el benestar dels residents al centre de totes les decisions. I a la ciutadania li volem dir que implicar-se és l’única manera d’aconseguir que les coses canviïn.
