El solleric Josep Fortesa és coordinador cientificotècnic de l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears (RiscBal), centre de recerca impulsat per la Universitat de les Illes Balears en col·laboració amb el Govern balear. Especialitzat en geomorfologia i hidrologia, la seva tasca se centra en l’estudi del comportament dels torrents mediterranis i en el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca davant riscos naturals, especialment inundacions.

Pregunta.- Què és RiscBal i quin paper té dins la gestió dels riscos naturals a les Illes Balears?
Resposta.- RiscBal és l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears, un centre promogut per la Universitat de les Illes Balears que col·labora estretament amb el Govern de les Illes Balears, especialment amb la Direcció General d’Emergències. La nostra feina se centra en generar sistemes d’alerta primerenca i aplicacions útils tant per als cossos d’emergència com per a la societat en general. L’objectiu és oferir avisos davant diferents riscos naturals, com ara inundacions, incendis forestals, moviments de vessant o fenòmens climàtics extrems com temporals de vent, nevades o temperatures extremes.

P.- Amb quines dades treballa el sistema i com funciona en la pràctica?
R.- Actualment, una de les nostres aplicacions principals compta amb unes 90 estacions pròpies distribuïdes pel territori, que proporcionen dades en temps real. D’aquestes, 52 mesuren el nivell de l’aigua dels torrents cada cinc minuts, i la resta són estacions meteorològiques que registren variables com la pluja, la temperatura o la radiació solar cada deu minuts. Això ens permet fer una monitorització contínua i oferir dades fiables i immediates perquè els cossos d’emergència sàpiguen què està passant i puguin prendre decisions informades.

P.- La Vall de Sóller és vulnerable a les inundacions?
R.- La vulnerabilitat de Sóller s’explica en gran part per la seva geografia física. Les conques mediterrànies, com les de Mallorca, són petites i amb pendents molt pronunciats. Això fa que l’escorrentia es concentri molt ràpidament, sobretot durant episodis de pluja torrencial, freqüents a la tardor. En el cas de Sóller, en pocs quilòmetres es passa d’un fort desnivell a zones planes on s’ha concentrat històricament la població. El fet que molts nuclis urbans s’hagin desenvolupat al fons de vall, a tocar dels cursos fluvials, incrementa l’exposició al risc. Això fa que Sóller sigui especialment vulnerable a les inundacions.
P.- Quines peculiaritats té el cas solleric?
R.- Dins l’àrea inundable del torrent Major, corresponent al període de retorn de 500 anys, tenim 2 quilòmetres quadrats d’àrea inundable, on el 30% de la superfície és zona urbana.

P.- Quantes persones podrien quedar afectades per una inundació d’aquestes característiques?
R.- Suposaria una afectació potencial per a 6.400 persones, un 46% de la població de Sóller segons el padró de 2025, que era de 13.882 habitants.

P.- Ha parlat d’un pendent pronunciat. L’aigua correria ràpidament per dins aquesta zona?
R.- La meitat d’aquesta zona inundable, 1 quilòmetre quadrat, supera un llindar d’altura tal que es calcula que la velocitat de l’aigua tendria capacitat d’arrossegar persones i vehicles. Això vol dir que una inundació com aquesta seria molt greu.

P.- Quantes construccions patirien inundació, en aquest cas, segons les vostres previsions?
R.- Serien unes 2.000 construccions potencialment afectades, el 37% dels edificis de Sóller que es trobenen zona inundable. En elles hi ha elements vulnerables. Es calcula que patirien danys importants un total de 276 soterranis i 336 plantes baixes que es troben en zona inundable. També hi ha 68 equipaments (esportius, sanitaris, culturals…) i altres 130 establiments turístics que estarien potencialment afectats.

P.- Quins episodis han evidenciat la necessitat d’un sistema d’alerta primerenca?
R.- Un punt d’inflexió clar va ser la torrentada de Sant Llorenç l’any 2018. En aquell moment, RiscBal encara era sobretot un grup de recerca en geomorfologia i hidrologia, però ja disposàvem d’alguns sensors. En teníem un al mateix poble de Sant Llorenç, que va registrar la crescuda del torrent. Posar aquestes dades a disposició dels serveis d’emergència va permetre entendre millor què havia passat i va marcar l’inici del camí cap al desenvolupament del sistema actual. Aquell va ser el pitjor episodi d’inundació del segle XXI a Mallorca, i va deixar clar que disposar de dades en temps real i sistemes d’alerta pot salvar vides.

P.- Què fa innovador el sistema de RiscBal respecte a altres eines?
R.- A les Illes Balears no existia cap sistema d’alerta primerenca d’aquest tipus. El repte aquí és que treballam amb torrents molt petits, on tot passa molt ràpid. A diferència de grans rius com l’Ebre, on una crescuda es pot preveure amb dies d’antelació, en torrents com els de Sant Llorenç o Sóller el temps de reacció pot ser de només 20 o 30 minuts. Per això necessitam dades molt freqüents i en temps real, i un sistema capaç de transformar aquestes dades en avisos útils per als cossos d’emergència.

P.- Amb quina antelació es pot detectar una situació de risc?
R.- Depèn molt de la conca i de les condicions prèvies. Les conques mediterrànies són especialment complexes perquè la resposta del torrent varia segons l’estació de l’any i la humitat acumulada del sòl. No respon igual una pluja de 20 litres després d’un episodi intens que després d’una setmana seca. En qualsevol cas, estam parlant de temps de concentració molt curts, que poden anar de pocs minuts fins a mitja hora o una hora. Això obliga a tenir una cadena d’avisos molt eficient.

P.- Com pot la ciutadania saber si es troba en una zona de risc?
R.- Aquí entra en joc la importància de recuperar la cultura del risc, que s’ha perdut en gran part. A través del visor i de l’aplicació de RiscBal, qualsevol ciutadà pot activar capes d’informació com les zones inundables i veure si el seu habitatge es troba dins una àrea de risc. També s’identifiquen elements especialment vulnerables, com plantes baixes i soterranis. En cas d’inundació, viure en una planta baixa implica haver de pensar en una autoevacuació cap a un lloc elevat, mentre que si es viu en pisos superiors, sovint la millor opció és no sortir al carrer. Un dels errors més freqüents és intentar desplaçar-se amb cotxe. Ho hem vist a Sant Llorenç, a València i en molts altres llocs: moltes de les víctimes o incidents es produeixen quan la gent intenta travessar torrents, rambles o anar a treure el vehicle d’un aparcament subterrani. Són situacions extremadament perilloses. La base de l’autoprotecció és clara: no agafar el cotxe, no travessar zones inundades i seguir sempre les indicacions dels serveis d’emergència.

P.- La població coneix prou aquesta eina? Com es pot millorar la seva difusió?
R.- Encara no. Des de RiscBal no només feim recerca, sinó també transferència de coneixement. Això implica adaptar el llenguatge científic perquè sigui entenedor per a tothom. Organitzam visites escolars, xerrades i jornades divulgatives per donar a conèixer aquestes eines. La comunicació és una part fonamental del sistema d’alerta primerenca.

P.- Com es coordina RiscBal amb ajuntaments i amb el Govern en situacions d’emergència?
R.- RiscBal proporciona la informació tècnica als cossos d’emergència mitjançant canals directes, com ara avisos automatitzats amb informació sobre el nivell dels torrents i la localització de les estacions. A partir d’aquí, és la Direcció General d’Emergències qui decideix les alertes a la població i coordina les actuacions amb ajuntaments, policies locals i protecció civil. Nosaltres no activam alertes oficials, però proporcionam la informació clau perquè es puguin activar.

P.- Quines millores o novetats es preveuen per al futur?
R.- En episodis molt intensos, estam treballant perquè les estacions puguin enviar dades cada minut, i no cada cinc, perquè en torrents petits el nivell pot pujar de manera espectacular en molt poc temps. També reforçam els sistemes de telecomunicació per assegurar la transmissió de dades en situacions extremes. A més, pròximament incorporarem nous indicadors relacionats amb el risc d’incendis forestals.

P.- Com afectarà el canvi climàtic al risc d’inundacions?
R.- El canvi climàtic implica una major irregularitat i intensitat dels episodis extrems. Això vol dir més impactes sobre la població i també més danys econòmics. L’urbanisme actual no es pot revertir, però sí que es poden reduir els danys mitjançant sistemes d’alerta primerenca eficients i solucions basades en la natura, com la recuperació de boscos de ribera, que redueixen la velocitat de l’aigua i l’erosió. No hi ha una única solució: cal combinar eines tecnològiques, planificació i educació en la cultura del risc.