Ja fa alguns anys que Esperança Ferragut, juntament amb el seu marit, Paco Quiñonero, regenten el bar Bini en plena Plaça de la Constitució. Fa més de 35 anys que el negoci es troba dins la seva família. Primer va ser el seu germà Rafel qui el va dur durant un temps, per passar-hi després els seus pares i, des de fa alguns anys, li toca a una nova generació.
Hores abans de baixar la barrera per dos mesos en una ja tradicional pausa d’hivern, Esperança Ferragut fa balanç de la temporada de 2026 i de l’evolució del negoci al llarg dels anys.
Pregunta.- Què ha canviat en aquest temps en el bar Bini?
Resposta.- Tot ha canviat molt. En els meus inicis en el bar hi venia molta gent del poble i l’estranger només era un complement, mentre que ara és exactament a l’inrevés. A més, les rutines d’ara no tenen res a veure amb les de fa algunes dècades; record que mon pare a les 8 del dematí ja estava cansat de fer feina, servint cafès i “carajillos”. Nosaltres seguim obrint prest, però tot ha canviat radicalment.
P.- Els bars ara ofereixen també menjar.
R.- Nosaltres ho havíem fet sempre, de tot d’una amb una cuina molt senzilla a base de tapes molt tradicionals. Després férem una cuina en condicions i més ben equipada i ara feim servei de berenar i de dinar, i tenim la cuina oberta fins les 17:30. De sopars ja no en feim.
P.- Tenc entès que els estrangers que venen a la Plaça demanen molt la Copa Sóller.
R.- Sí, és un producte que s’ha posat molt de moda durant els darrers anys, tot i que ma mare ja la feia fa més de vint anys i també a la cafeteria París l’oferien. Està elaborada amb gelat Fet a Sóller, de taronja o de vainilla, amb suc de taronja i un poc de nata. Els estrangers en la demanen molt i han estat les xarxes socials les que s’han encarregat de promoure-la sense que nosaltres haguéssim de fer res.
P.- La terrassa també ha esdevingut un element molt important quan abans devia ser testimonial.
R.- El canvi va venir amb la remodelació i la peatonalització de la Plaça, ja fa més de 25 anys. Setze taules teníem i setze taules tenim ara, això no ha canviat.
P.- Tenen, dins la Plaça, una ubicació privilegiada.
R.- Sí, nosaltres tenim una visió directa a l’església i el tramvia i hi va haver unes influencers que, fa uns anys, varen ser decisives per donar a conèixer una imatge que ara tothom ve a copiar, la de la nostra perspectiva. Realment ho notam molt com ve la gent aquí a cercar aquesta postal de quan passa el tramvia i els veim, seguit seguit, que es fan fotos.
P.- Precisament el tren dilluns començarà la pausa d’hivern i molts bars del centre aprofiten aquest moment per tancar. Quan tanca el bar Bini?
R.- Justament aquest divendres tancarem, com molts altres bars, i tornarem a finals de gener o començaments de febrer. No tenim data exacta, però serà al voltant de dos mesos. Molts altres bars de la zona també ho fan així.
P.- Per què tanquen tot aquest temps?
R.- Avui en dia, amb la gran quantitat de despeses que tenim, un bar com el nostre necessita un volum de feina molt gran per poder subsistir, i durant l’hivern no és possible assolir-lo. A més hi ha el tema del personal: els nostres treballadors són fixes discontinus i poden estar un màxim de 10 mesos d’alta durant l’any, inclosos els 26 dies de vacances. Per tant, no tenim més remei que fer aquesta pausa cada any. No ho podem fer d’altra manera.
P.- I l’opció d’agafar més personal?
R.- És que no en trobes. Tenim molts de problemes per trobar gent per fer feina, és complicadíssim, no te’n pots fer a la idea. I tothom està igual. A més, qui no et diu que aquest boom que vivim ara de gent no baixarà d’aquí a un parell d’anys? Després hauria d’acomiadar-los i això no m’agradaria gens haver-ho de fer. En aquesta feina, com moltes altres, no saps què passarà demà i no ens podem arriscar.
P.- Quants sou treballant al bar Bini actualment?
R.- A part d’en Paco i jo, que som autònoms, som set. I he de dir que no em puc queixar gens del personal que tenc, al contrari, n’estic molt contenta de tots ells. He tengut molta sort!
P.- Quin balanç fa de la temporada que ara acaba?
R.- Ha estat un any molt bo, no puc dir mentides. En aquest bar no podem assumir més gent de la que hem tengut tant enguany com els anys anteriors.
P.- Quan va començar aquest cicle d’anys bons per al turisme a Sóller?
R.- Es va disparar molt després de la covid i no ha parat.
P.- I per què creu que és?
R.- Les xarxes socials hi han influït molt perquè han posat Sóller de moda: un turista no pot venir a Mallorca sense passar un dia per aquí. També la covid va canviar la mentalitat de la gent en el sentit de viatjar més i també, com que la gent jove ha perdut l’ambició de comprar-se una casa i, com a màxim, aspira a un cotxe, es dediquen més a viure i a gaudir, i menys a estalviar perquè ja no tenen projecte.
P.- De quines nacionalitats són majoritàriament els seus clients?
R.- Sobretot venen anglesos i alemanys, però també francesos, nòrdics, de l’Europa de l’Est i, des de fa poc, comencen a venir molts d’orientals i americans. És molt variat. I les edats també estan molt repartides.
P.- I espanyols?
R.- Els espanyols ens han baixat molt. Tenc la sensació que les calorades que fan ara a l’estiu els espanten i veig venir un canvi important d’aquí a uns anys perquè la temporada de calor s’ha allargat i arriba a ser desagradable fer turisme els mesos de juliol i agost, i mira ara quin novembre més espectacular que no ens està fent. Val més venir ara, amb aquest temps, que no en ple estiu.
P.- Els clients, es queixen de saturació?
R.- No, els estrangers no comenten res d’això. I m’està passant una cosa curiosa, que és que cada vegada més em diuen que tenim un poble molt maco i que quina sort que tenim de viure aquí. Els turistes venen molts aquí per fer-se la foto i penjar-a a les seves xarxes socials (pens que això ja va a la baixa), però també perquè tenen interès en conèixer el poble, el seu patrimoni i la seva història, i em fan preguntes sobre la Parròquia, sobre el Banc de Sóller o sobre el Ferrocarril. Els interessa i això està molt bé.




