Laia Ramis es dedica a promoure la igualtat de gènere entre l’alumnat i a donar visibilitat a les autores dins la història de la literatura, combinant la seva tasca educativa amb la participació en activitats culturals del poble.

Pregunta.- Què representa per a tu el 8 de març?
Resposta.- El 8 de març és una jornada que té un significat molt simbòlic. De fet, si ho pensam bé, en un món ideal aquest dia no hauria d’existir. No hauria de ser necessari tenir un Dia Internacional de la Dona perquè la igualtat entre homes i dones hauria de ser una realitat assumida cada dia. L’ideal seria que les dones ens poguéssim sentir representades i respectades en qualsevol moment, sense necessitat d’una data concreta per reivindicar-ho. Ara bé, la realitat és que encara hi ha desigualtats i, per tant, aquest dia té sentit com a jornada simbòlica per recordar que encara queda camí per recórrer. El 8 de març serveix per reivindicar el paper de les dones i per fer visibles aquelles coses que encara no s’han aconseguit dins la societat.

P.- Com treballau aquesta jornada a l’institut?
R.- A l’institut intentam diferenciar bastant dues dates que són molt importants quan parlam d’igualtat: el 25 de novembre i el 8 de març. Cada una té un enfocament diferent i això també condiciona la manera com ho treballam amb l’alumnat. El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, és una jornada que enfocam sobretot des del vessant de la denúncia. És un dia més seriós, en què posam l’accent en la violència de gènere i en la necessitat de visibilitzar aquesta realitat i reflexionar-hi amb els alumnes. En canvi, el 8 de març intentam donar-li un enfocament una mica diferent. Continua essent un dia reivindicatiu, però procuram que tengui també un component més positiu i participatiu. La idea és que sigui una jornada d’empoderament i de reflexió des d’una perspectiva més constructiva. Una cosa que intentam especialment és que les activitats no vagin adreçades només a les alumnes, sinó també als alumnes. Volem que els al·lots també se sentin part d’aquesta reflexió i entenguin que la igualtat és una responsabilitat de tothom. Per exemple, enguany hem organitzat una activitat titulada “Teixim per la igualtat”, que farem el 9 de març perquè el dia 8 cau en diumenge. La proposta consisteix a elaborar un gran tapís col·lectiu a l’institut: cada classe durà retalls de tela i els anirà entrellaçant durant el matí. Al final de la jornada, coincidint amb la lectura del manifest, el tapís quedarà complet, com una manera simbòlica de mostrar que la igualtat es construeix entre tots i que necessita la participació de tota la comunitat educativa.

P.- Notes diferències en la manera com les noves generacions entenen la igualtat?
R.- Sí, en aquests darrers anys hem vist alguns canvis. Per exemple, moltes al·lotes creixen amb més consciència d’empoderament. Des de petites se les ha animat molt més a creure en elles mateixes i a desenvolupar les seves capacitats. Això també és fruit de molta feina que s’ha fet des de diferents àmbits: a través de llibres, pel·lícules, projectes educatius i altres iniciatives que intenten trencar amb estereotips de gènere. Però al mateix temps també hem detectat una altra realitat. En alguns casos sembla que amb els al·lots aquest tema no s’ha treballat tant. Alguns es mostren una mica desconcertats i no acaben d’entendre quin és el seu paper dins aquest procés de canvi cap a una societat més igualitària.Per això a l’institut intentam fer activitats que els impliquin també a ells, perquè entenguin que la igualtat no és només una qüestió de dones. És una qüestió que afecta tota la societat i en la qual els homes també han de participar activament.

P.- Has notat canvis en els alumnes al llarg dels anys?
R.- Sí, hi ha una mica de tot. D’una banda, hi ha molts alumnes que tenen molt interioritzats els valors d’igualtat. En aquests casos sovint es nota que també ho han viscut a casa, que han crescut en entorns on aquests valors formen part del dia a dia. Però al mateix temps també veim que en alguns casos hi ha certes tendències que poden anar en sentit contrari. Les xarxes socials, per exemple, poden tenir una influència molt forta en els adolescents. A vegades apareixen models o discursos que poden transmetre idees molt tradicionals o molt estereotipades sobre el paper de les dones. Alguns alumnes poden acabar prenent aquests referents com a models, i això pot suposar un cert retrocés. A més, també observam que en alguns casos apareixen comentaris racistes o sexistes que abans semblava que s’estaven superant. Tot això fa pensar que encara hi ha molta feina per fer en l’àmbit dels valors.

P.- Quin paper poden tenir la llengua i la literatura en aquesta tasca?
R.- La llengua i la literatura poden tenir un paper molt important a l’hora de treballar aquests temes. Per exemple, en el cas de les classes de català intentam introduir més autores i donar visibilitat a les dones dins la història de la literatura.Quan jo estudiava, la majoria d’autors que es treballaven eren homes. Sempre parlàvem de figures masculines com els grans referents literaris. Ara intentam revisar una mica aquesta perspectiva. Per exemple, quan explicam l’escola mallorquina no només mencionam Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera, sinó que també introduïm figures com Maria Antònia Salvà, entre moltes altres autores que també varen escriure poesia.També explicam als alumnes que moltes dones, en el seu moment, no podien publicar amb el seu propi nom o no tenien les mateixes oportunitats que els homes. Algunes havien d’utilitzar pseudònims o simplement no podien tenir la mateixa presència pública. A més, hi ha moltes obres literàries que permeten treballar temes relacionats amb la situació de la dona o amb la violència de gènere. Un exemple molt clar és “La plaça del Diamant”, que fa anys que es llegeix a l’institut i que ofereix moltes possibilitats per reflexionar sobre aquests aspectes. També en èpoques com l’edat mitjana, tot i que els grans noms són homes, ensenyam que les veus femenines van ser importants o en la poesia trobadoresca parlam de les trobairitz, que eren aquelles dones que escrivien poesia als seus estimats.

P.- També has format part en algunes activitats del Foment de Cultura de la Dona, que representa per la vida cultural de Sóller?
R.- Pot ser una entitat important. Ara que la directiva s’ha renovat, esper que cada vegada tingui més presència dins l’activitat cultural del poble. L’entitat es va crear amb la idea d’ajudar les dones a participar més en la vida cultural i social, i en el seu moment va tenir un paper molt rellevant, perquè va permetre que moltes dones tinguessin accés a la cultura i fins i tot aprenguessin a llegir.

P.- Quins són avui els principals reptes en matèria d’igualtat?
R.- Encara hi ha molts reptes. És cert que s’ha avançat i que s’ha fet molta feina, però hi ha realitats que continuen existint. La violència de gènere, per exemple, encara és present. També hi ha situacions d’assetjament o casos en què els alumnes viuen determinades situacions difícils dins el seu entorn familiar. Per això pens que no s’ha de abaixar la guàrdia. Des dels centres educatius hem de continuar treballant aquests temes i intentant transmetre valors d’igualtat i de respecte.

P.- Com t’agradaria que fos el 8 de març d’aquí a uns anys?
R.- L’ideal seria que no fos necessari celebrar-lo. Que no haguéssim de tenir un dia concret per reivindicar la igualtat perquè aquesta ja fos una realitat normalitzada dins la societat. Seria molt utòpic, potser, però seria el millor escenari possible: que la igualtat fos una cosa tan natural que no fes falta recordar-la amb una jornada concreta. En definitiva, que cada dia fos, d’alguna manera, un dia d’igualtat.