Marc Pérez-Ribas és arquitecte tècnic i enginyer de l’edificació, amb prop de trenta anys d’experiència en el sector de les taxacions immobiliàries, la major part a Mallorca. Viu a Sóller des de l’any 2000, on ha desenvolupat tant la seva trajectòria professional com un fort compromís amb el teixit social, cultural i esportiu del municipi.Va ser diputat al Parlament de les Illes Balears durant una legislatura, exercint com a portaveu del seu grup parlamentari i com a membre de la Mesa del Parlament, amb especial dedicació a àmbits com l’habitatge i el turisme. Després de deixar la política activa, ha reprès la seva carrera professional dins el grup Sociedad de Tasación, on actualment ha assumit el càrrec de responsable de desenvolupament de negoci dels sectors turisme i sanitari a nivell nacional, sense deixar de participar en iniciatives socials com el projecte solidari 1 KM de Vida entre d’altres.

Pregunta.- Ha estat implicat en molts projectes i iniciatives diferents a Sóller. Què l’ha duit a implicar-se tant?
Resposta.- Sempre he estat una persona que creu molt fermament en les organitzacions de la societat civil. Consider que fan una feina absolutament imprescindible, perquè l’administració pública no pot arribar a tots els àmbits ni a totes les necessitats dels pobles. En canvi, aquestes organitzacions sí que hi arriben, perquè estan molt més a prop de la realitat del dia a dia de la gent. Des de sempre m’he sentit molt vinculat a aquest tipus d’entitats i m’hi he implicat de manera natural. També he de reconèixer que tenc una dificultat important a l’hora de dir que no. Quan algú em proposa participar en un projecte amb una dimensió social clara, em costa molt refusar-ho, i això fa que acabi implicat en moltes iniciatives diferents.

P.- Un dels projectes més especials ha estat 1 KM de Vida, on va assumir una responsabilitat destacada. Com ho va viure des de dins?
R.- Jo formava part de la junta directiva del Club Gymnapolis quan en Guiem “Sec” va emmalaltir. En aquell context, ell va plantejar la creació del projecte 1 KM de Vida. Sempre he valorat molt que, en els darrers mesos de la seva vida, tingués aquesta voluntat de deixar un llegat social tan important, pensant en una causa que anava molt més enllà d’ell mateix. En Guiem va confiar en mi per gestionar tot el que tenia a veure amb el protocol i les relacions institucionals del projecte. Com a expolític, conec bé com funcionen els mecanismes de l’administració i quins procediments s’han de seguir perquè una iniciativa d’aquest tipus sigui rigorosa i transparent. Quan vols recaptar fons, no és gens fàcil. S’han de complir una sèrie de requisits perquè tot el que es recapta es destini realment al projecte. A més, la visibilitat és clau, i tota la part administrativa i institucional s’ha de gestionar amb molta cura. Durant aquells mesos vaig estar centrat en aquesta feina.

P.- Com valora que el projecte tengui continuïtat i quines passes t’agradaria que seguís?
R.- És molt il·lusionant. Després que en Guiem ens va deixar es va haver de constituir una nova junta directiva del club, i des del primer moment tothom va tenir clar que el projecte havia de continuar endavant. 1 KM de Vida és el llegat que ell ens va deixar a nosaltres i al poble i tenim la responsabilitat de mantenir-lo viu. S’ha creat un grup de treball específic que s’encarregarà de gestionar les iniciatives recaptatòries. L’objectiu és trobar fórmules que permetin donar continuïtat al projecte i reforçar-lo.

P.-També ha estat dins el món de la política. Quin balanç en fa d’aquells anys?
R.- Va ser una experiència molt intensa perquè es va donar dins un partit de nova creació. Des de dins vaig viure tant el creixement com la caiguda d’un projecte polític com és el del partit Ciutadans, i això et dona una visió molt clara de com funciona el món de la política. És una experiència de la qual n’aprens molt. Tot plegat va passar en un període de temps relativament curt, uns cinc anys entre legislatura i campanyes. En aquest temps vaig poder viure moltes cares de la política: em vaig presentar a unes primàries, vaig ser candidat a unes eleccions autonòmiques, vaig exercir de portaveu parlamentari, una feina molt dura, amb jornades molt llargues, i també vaig formar part de la Mesa del Parlament de les Illes Balears. Des d’aquesta responsabilitat, i amb dedicació exclusiva, vam fer molta feina per visibilitzar el Parlament i apropar-lo a la societat balear.

P.- Per què va decidir deixar la política?
R.- És una decisió complexa. El projecte de Ciutadans ja no era el mateix que quan m’hi vaig afiliar. Havien passat moltes coses i era evident que no tenia continuïtat. A més, jo no volia perdre el contacte amb el sector privat ni amb les organitzacions de la societat civil, que són àmbits que sempre m’han agradat molt. Per això, en acabar la legislatura, vaig decidir fer una passa al costat, deixar la política i tornar a la meva feina anterior, amb la voluntat de continuar creixent professionalment i col·laborant en projectes socials.

P.- Quin és l’aprenentatge més important que s’endú d’aquella etapa?
R.- El principal aprenentatge és que en política has de tenir estratègia. No basta tenir bones idees o bones intencions; has de saber com gestionar-les perquè es puguin dur a terme. Les iniciatives s’han d’estructurar, s’han de planificar i s’ha de fer molta feina prèvia perquè tenguin opcions reals d’èxit i puguin acabar beneficiant la societat.

P.- En quant a matèria d’habitatge, Balears calen uns 20 anys de sou per comprar un habitatge. Com hem arribat fins aquí?
R.- Aquesta és una situació que no ve d’ara. A la nostra empresa feim estadístiques des de l’any 1980, i en els darrers deu anys ja estàvem entre els 17 i els 18 anys de sou necessaris per adquirir un habitatge. Any rere any, aquesta xifra ha anat augmentant fins arribar als 20 anys l’any 2025. És un problema estructural i molt complex. El promotor, dins la seva llibertat empresarial, pot decidir a quin mercat orienta una promoció. I és evident que és més rendible orientar els habitatges a compradors estrangers amb poder adquisitiu que no pas a residents locals. Per això crec que s’han de prendre mesures perquè el promotor es vegi incentivat a fer habitatge assequible per a la gent d’aquí. A més, Balears pateix una manca històrica d’habitatge de protecció oficial des de ja fa més de 30 anys.

P.- Quines mesures creus que podrien ser efectives per afrontar aquesta situació?
R.- El primer que diria és que l’habitatge no hauria d’estar tan polititzat. És un bé essencial i, quan es polititza en excés, sovint s’aturen iniciatives, això es pot veure sobretot amb els canvis de govern i les seves polítiques en matèria d’habitatge. S’hauria de fer més cas als tècnics i aplicar polítiques que realment ajudin el resident a accedir a un habitatge assequible. Això és clau per poder trobar una solució.

P.- Té solució el problema de l’habitatge que afecta a les Illes Balears?
R.- A curt termini, no. A mitjà termini, només si es fan les coses amb molta estratègia i amb polítiques molt ben pensades. A Balears, a més, hi ha condicionants molt clars, com la protecció del sòl rústic i del paisatge, que fan encara més difícil prendre decisions.

P.- Ha assumit un nou càrrec dins el grup Sociedad de Tasación. Què representa per a vostè aquesta nova passa?
R.- És una passa molt il·lusionant. L’empresa ha confiat en la meva experiència en el sector hoteler i ara assumiré, a nivell nacional, la responsabilitat dels sectors hoteler i sanitari. És un càrrec de nova creació, no substituesc ningú. S’ha creat perquè l’empresa ha detectat una oportunitat de negoci, i afront aquest repte amb molta il·lusió i responsabilitat.

P.- Quin balanç fa dels teus anys de trajectòria professional a Balears?
R.- El balanç és molt positiu. He viscut èpoques de bonança i també èpoques de crisi molt dures, especialment quan saps que la feina que fas pot tenir conseqüències complicades per a famílies i empreses. També hem gestionat

situacions molt complexes, com concursos de creditors d’envergadura, especialment el del grup DRAC, el més important de la història de Mallorca. Però, sobretot, em qued amb les sensacions personals: en aquests 25 anys he tengut l’oportunitat de conèixer moltíssima gent de tots els sectors, entitats financeres, promotors i cadenes hoteleres. Aquesta experiència humana i professional és el que més valor.

P.- Pel que fa al model turístic, quins creu són els punts forts i febles del model de les Illes Balears?
R.- Com a punts forts, destacaria que Balears ha estat pionera en el turisme a nivell mundial. Això ens dona una història i un coneixement del sector que altres destinacions envegen i que ens fa ser una encara avui una potència mundial en aquest sentit. Tenim grans cadenes hoteleres de renom internacional i tot un ecosistema d’empreses que giren entorn del turisme, des de la tecnologia fins a l’arquitectura o l’edificació, que també tenen projecció i són reconegudes. Com a punts febles, hi ha una forta dependència de factors externs, com el transport aeri o crisis imprevistes, com es va veure amb la pandèmia de la Covid 19 o altres factors naturals. A més, és imprescindible treballar constantment la convivència entre el sector turístic i els residents, analitzant i cercant fórmules perquè aquest equilibri sigui el millor possible i beneficiós per a tota la societat.