Lluc Crespí és el nou gerent de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller. Crespí ha desenvolupat la seva carrera combinant experiència en el sector privat i en l’administració pública, amb projectes que van des del desenvolupament de productes a empreses agroalimentàries fins a la gestió de finques públiques i la recerca en l’àmbit agrícola.
Pregunta.- Com vas començar en aquest sector?
Resposta.- Vaig estudiar enginyeria agroalimentària, especialitzant-me en hortofructicultura i jardineria. En acabar, no cercava feina activament, però em va caure una oportunitat a Fet a Sóller. Necessitaven un tècnic per al desenvolupament de nous productes.Vaig començar a l’empresa quan encara estava ubicada a la Romaguera, en unes oficines petites. Allà feia projectes vinculats al sector agroalimentari, implantació de programes de gestió, desenvolupament de nous productes, estudi de marques… I així em vaig anar empapant del funcionament d’un grup empresarial local, molt connectat amb proveïdors i empreses de la zona. Després d’un temps, i en un moment de canvis personals, vaig decidir deixar Fet a Sóller i vaig passar a l’Administració. Vaig treballar a l’IBANAT, a FOGAIBA i a CIRFAR, dedicats respectivament a la gestió de finques públiques, a la gestió d’ajudes i a la recerca. Això va ser entre 2022 i finals de 2024. Tot i així, no m’acabava d’acostumar a l’Administració; em faltava llibertat i certa capacitat de créixer o ser creatiu. Just en aquell moment, em varen oferir tornar al sector privat per dirigir la nova fàbrica de confitures que s’estava constituint, i vaig acceptar. I d’aquí va venir l’oportunitat de dirigir la cooperativa.
P.- Què és el que t’ha impulsat a assumir el càrrec de gerent de la Cooperativa?
R.- El que m’ha dut a assumir aquest càrrec té diversos components. Una part és el desig de tornar al sector privat, amb tot el que això implica: tornar a treballar en un entorn conegut, amb persones i entitats que ja conec i que em donen certa seguretat. D’altra banda, hi ha una motivació molt vinculada al poble i al territori. Hi ha ganes de contribuir, de posar el meu gra en tot allò que es pugui fer millor, intentant perfeccionar processos, fer-los més rodons i més eficients. Venim d’una trajectòria de feina ben feta dins la cooperativa, però, com sempre, tot es pot millorar, i poder participar activament en aquest procés és molt estimulant. Finalment, també hi ha un component personal. Aquesta nova responsabilitat representa un repte de superació i creixement, una oportunitat per demostrar-me a mi mateix tot el que puc aportar i desenvolupar.
P.- Quins són els principals objectius que et marques en aquesta nova etapa?
R.- El primer objectiu és consolidar la nova estructura interna de la cooperativa que ha crescut molt en els darrers anys i necessita una organització més clara, més eficient i més especialitzada. El fet de separar la direcció comercial de la direcció de gestió ha estat un encert, perquè permet que cada àrea es concentri en el que sap fer millor. El segon objectiu és reforçar la relació amb els socis. La cooperativa existeix perquè ells hi confien, i aquesta confiança s’ha de cuidar cada dia. Quan el soci se sent ben atès, la cooperativa creix; quan no, es ressent tota la cadena. I el tercer objectiu és implantar una filosofia de millora contínua. No es tracta de fer canvis radicals, sinó d’anar avançant de manera constant: més ordre, més processos clars, més seguretat alimentària, més eficiència interna i més coherència entre allò que feim i allò que volem ser. Aquests petits passos acumulats són els que consolidaran la cooperativa com una entitat moderna, sòlida i capaç de competir en un mercat cada vegada més exigent.
P.- Quines seran exactament les teves funcions en el dia a dia?
R.- El meu rol serà coordinar tota la part interna i operativa de la cooperativa, assegurant que tot flueixi de manera ordenada i coherent. Això inclou la gestió econòmica i administrativa, que és fonamental per prendre decisions que tinguin sentit i que garanteixin la sostenibilitat del projecte. També m’encarregaré de l’organització del personal, de manera que totes les persones que formen part de la cooperativa tinguin clares les seves funcions, disposin de les eines adequades i comptin amb processos que els facilitin la feina. La direcció tècnica i industrial és un altre punt clau: controlar la recepció de fruita, el triatge, la qualitat, els processos de magatzem i d’expedició, i tot el que té a veure amb la seguretat alimentària, que avui dia és absolutament irrenunciable. I finalment, la gestió del dia a dia, que sovint és on es juguen les partides més importants: resoldre imprevistos, donar suport a les seccions, assegurar que la fruita entra i surt quan toca i garantir que les decisions petites d’avui no condicionen negativament el futur de la cooperativa.
P.-La Cooperativa ha fet tres inversions importants en els darrers anys. Com les valores?
R.- Són inversions clau que arriben en un moment en què la cooperativa havia fet un salt de volum important i necessitava actualitzar la seva estructura productiva. La nova màquina de triatge ha estat essencial per millorar l’eficiència en el maneig de la fruita i per separar-la de manera més precisa. Abans tot era més manual, molt més lent i més exigent en personal, i això ens limitava tant en capacitat com en qualitat final. Ara podem fer un triatge molt més fi, constant i adaptat a diferents varietats i moments de maduració, i això repercuteix directament en la satisfacció del soci i en la comercialització. La tafona ecològica és una aposta estratègica de futur. Avui dia, qui es vol posicionar com a productor de referència, ha de tenir una línia ecològica, no només per respondre al mercat, sinó perquè dona credibilitat, traçabilitat i un valor afegit important al productor. Crec que aquesta tafona no només serà un servei per als socis de Sóller, sinó també per gent d’altres punts de l’illa, perquè hi ha una demanda creixent d’oli ecològic i poques instal·lacions preparades per garantir un processament 100 % separat i certificable. Per això és important que ho fem molt bé: que el productor senti que ve a un lloc on se cuida el seu producte i on se li pot assegurar un oli de primera qualitat. Pel que fa a la fàbrica de confitures, la seva importància és doble. Primer, perquè dona sortida a la fruita de destriament i a varietats o moments de maduració que no tenen prou mercat en fresc. Això permet revaloritzar la fruita i assegurar al soci un retorn que d’altra manera es perdria. I segon, perquè és una eina per diversificar el negoci i no dependre només del producte fresc. Si sabem combinar bé les tres línies la cooperativa guanyarà estabilitat i projecció.
P.- Quins productes creus que tenen més potencial de creixement?
R.- Crec que tenim marge per créixer en pràcticament tot el que feim, perquè som una cooperativa relativament petita i això ens dona flexibilitat. Però és cert que hi ha productes que, per naturalesa i reputació, tenen un potencial especial. L’oli n’és un. És un producte molt valorat, tant aquí com a fora, i a més té una vida útil llarga que ens permet pensar en mercats més llunyans. A nivell europeu tenim un reconeixement important, i mantenir aquesta qualitat és la millor estratègia d’expansió.Les confitures també tenen recorregut, sobretot perquè podem elaborar des de productes clàssics fins a edicions limitades, varietats locals i combinacions especials que ens donen un posicionament diferenciat. A més, el fet de poder transformar part de la nostra fruita ens dona una flexibilitat comercial que altres cooperatives no tenen.Pel que fa al fresc, crec que hi ha marge per créixer dins les Illes. El repte aquí no és tant ampliar mercats com ser constants, fiables i diferenciats. Si aconseguim un producte sòlid, amb una marca clara i ben presentada, podrem créixer en volum i en rotació.
P.- Quines oportunitats hi ha per millorar la comercialització?
R.- En el producte fresc, la millor oportunitat és consolidar la nostra presència dins les Illes. El nostre mercat natural és el balear: vendre a prop és més intel·ligent, més sostenible i econòmicament més eficient. El que ens falta és una línia estable, sobretot en grans superfícies, on puguem tenir un producte identificable que transmeti clarament la nostra qualitat i origen. És important que aquest producte sigui sempre de primera, si som estrictes amb això, podem tenir una molt bona sortida. En oli i confitures, crec que el camí passa per reforçar els clients que ja tenim i obrir gradualment nous canals, especialment fora de Mallorca. Tenim productes amb molt bona reputació i una història al darrere que ens ajuda. Sobretot, hem de ser constants: enviar sempre igual, garantir qualitat i tenir una relació fluida amb els clients. Aquest és el tipus de creixement que ens interessa, no entrar a moltes places de cop, sinó créixer amb fermesa i estabilitat.
P.- Com es pot millorar la participació i la implicació dels socis?
R.- Per augmentar la implicació dels socis, per a mi tot passa perquè estiguin contents amb la cooperativa. Com més satisfets estiguin, tant pel servei tècnic com per les compres que els feim i la relació del dia a dia, més participaran. No hem d’oblidar que, en el fons, la cooperativa és un client del soci, i si el client està content, la col·laboració augmenta. Això implica també demanar una bona feina al camp: el que es fa a la finca acaba arribant al consumidor final, i si la feina és bona, no hi haurà reclamacions. Si no ho és, ens hi trobarem després. Al final és una cadena: el soci ha d’estar ben atès, sentir-se respectat i veure que tot gira com toca. Quan això passa, la participació creix de manera natural.
P.- Com veu la situació actual del sector agrícola a Mallorca i com s’hi haurà d’adaptar la cooperativa?
R.- El sector agrícola passa per un moment complex, amb dos fronts importants. D’una banda hi ha les dificultats econòmiques i de mercat: costos de producció molt alts, competència de productes de fora més barats, i una manca clara de relleu generacional. I de l’altra, hi ha un front encara més complicat: el mediambiental. El canvi climàtic condiciona tot, des de la floració fins a les plagues o el calendari de collita, i això exigeix un tipus de gestió agrícola diferent, més tècnica, més flexible i més professional.Tot plegat fa que els productors estiguin cansats. Hi ha molta feina i poca recompensa, i sovint es troba a faltar ajuda del sector públic, tant en tràmits com en suport real. Però, tot i aquest panorama, som lluny d’estar en un futur negatiu. De fet, crec que qui s’adapti, qui s’actualitzi i qui faci les coses molt ben fetes, tendrà un futur millor. No podem esperar que les coses caiguin soles, ni en venda ni en producció. S’ha de fer feina, s’ha de ser actiu i s’ha de crear mercat, i la cooperativa ha de ser un motor en aquest procés, no un espectador.
