Toni Frau és membre de la Plataforma Port Ramassat, on hi exerceix principalment tasques d’assessorament. Tot i que no sempre pot implicar-s’hi tant com voldria per qüestions laborals, aporta de manera constant els seus coneixements en ecologia marina i en la gestió d’àrees marines protegides. El seu paper ha estat especialment rellevant en el suport tècnic i en l’elaboració de criteris per a la proposta d’Àrea Marina Protegida de la Serra de Tramuntana, així com en la defensa d’una gestió més rigorosa i sostenible del litoral del municipi.
Pregunta.- Com neix la la plataforma i la necessitat que vau detectar per impulsar-la?
Resposta.- Lla plataforma va néixer com a resposta a un sentiment compartit entre molta gent del municipi: que el litoral i el port no estaven sent gestionats de manera adequada, i que hi havia una sèrie de mancances que ningú no estava resolent.Això ho percebien especialment persones vinculades professionalment o emocionalment a la mar, com gent del món del busseig, de l’ecologia marina o del turisme sostenible. Tots ells compartien la sensació que l’administració anava tard o no prenia decisions valentes per protegir el litoral, i que calia una iniciativa ciutadana que fes pressió i articulés propostes concretes per millorar-ne la gestió. D’aquesta demanda social va sorgir la plataforma.
P.- L’estudi mostra que el 54% de la població de Sóller pensa que l’estat del medi marí és negatiu. Quins factors ho expliquen?
R.- Hi conflueixen diversos factors. El primer i més evident és que, quan la gent diu que percep un empitjorament del medi marí, no és només una sensació: és una realitat observable. Als darrers anys s’ha incrementat molt la pressió humana sobre el litoral, tant pel que fa a usos recreatius com per l’augment de visitants i embarcacions, i això es reflecteix en la qualitat del medi. Després hi ha un element que és molt important: el record de com era el litoral abans. Les persones que han viscut tota la vida a Sóller tenen memòries molt clares de com era la mar fa 20, 30 o 40 anys. És cert que, de vegades, el record tendeix a idealitzar el passat, però fins i tot tenint això en compte, la degradació és objectiva i evident per molta gent. Davant d’aquest contraste, és normal que més de la meitat de la població consideri que l’estat actual és negatiu. A més, la convivència amb un volum creixent d’usos i activitats fa que la percepció d’impacte sigui encara més visible, més fondejos, més pressió estiuenca, més residus i, en general, més saturació del litoral.
P.- L’estudi detecta diferències importants segons l’idioma i el grau d’arrelament. Com interpreteu aquesta bretxa?
R.- Aquesta bretxa es pot explicar, sobretot, per la diferent relació emocional i temporal que tenen els diversos grups amb el territori. Les persones que fa molts anys que viuen al municipi, o que hi han nascut i crescut, coneixen molt bé l’evolució del litoral i poden comparar l’estat actual amb com era anys enrere. Aquesta memòria històrica els permet identificar amb claredat la degradació.En canvi, els residents temporals, especialment els turistes o persones que s’han instal·lat a Sóller els darrers anys, molts d’ells procedents de països del nord d’Europa, o de zones més urbanitzades, perceben Sóller com un lloc extraordinàriament atractiu i “molt guapo”. Arriben amb una mirada nova i idealitzada, com tots quan viatjam, i no tenen la perspectiva del que s’ha perdut. Per això la seva percepció és més positiva. Aquest fenomen és perfectament explicable: qui no ha viscut la degradació no la pot percebre igual.
P.- Un 94% de la població dona suport a la creació d’una Area Marina Protegida. Per què creus que hi ha un consens tan ampli?
R.- El consens s’explica perquè, quan planteges una mesura destinada a protegir i millorar un patrimoni natural tan valuós com el litoral, la majoria de la gent hi veu un benefici clar. És una mica com si demanassis si la gent vol tenir els jardins públics ben cuidats: la resposta natural és sí. En el cas d’una àrea marina protegida, passa exactament el mateix. La gent entén que si s’implementen mesures que afavoreixen la recuperació de la biodiversitat i dels recursos pesquers, el resultat serà positiu per al conjunt del municipi. De fet, a mi fins i tot em sorprèn que no sigui un 100%, però entenc que sempre hi ha sectors inicialment més reticents. En tot cas, que hi hagi un suport del 94% és molt significatiu i reforça la necessitat d’avançar en aquesta direcció.
P.- Quins beneficis concrets aportaria una AMP a Sóller i al sector marítim?
R.- Els beneficis són múltiples. En primer lloc, hi ha un benefici ambiental claríssim: una AMP permet que els ecosistemes es recuperin i es mantenguin en un estat saludable. Això ja és, per si sol, un valor enorme. Després hi ha els beneficis directes per als usuaris del port i per als pescadors recreatius. Encara que molts d’ells al principi es mostren reticents perquè pensen que tendran més limitacions, l’experiència a totes les reserves marines creades demostra que, amb el temps, són els primers que se’n beneficien: hi ha més peix, més talla, més estabilitat. I això és així al 100% dels casos.El pescador professional és potser el col·lectiu que obté un benefici més directe: la reserva assegura la pervivència dels recursos pesquers, que és la base del seu sustento. I finalment hi ha la repercussió econòmica més àmplia: centres de busseig, empreses de lloguer d’embarcacions, activitats d’avistament, empreses de turisme de natura i fins i tot el sector hoteler. Tothom que depèn de la qualitat i atractiu del litoral sortiria beneficiat, perquè una mar més sana és un reclam de primer nivell.
P.- I quines dificultats o resistències poden sorgir en el procés?
R.- Les principals resistències venen gairebé sempre del desconeixement. Crear una reserva marina implica canvis i limitacions, i això sempre desperta inquietuds, sobretot entre aquells col·lectius que temen perdre espais o llibertats d’ús.El sector amb més reticències inicials sol ser la pesca recreativa, perquè hi ha la por que no podran fer el mateix que feien fins ara. Però, com ja he dit, quan veuen els resultats i entenen com funciona una reserva, sovint es converteixen en defensors de la mesura.En general, és una figura de protecció que, un cop implementada, mostra més beneficis que inconvenients. Per això, tot i les reticències inicials, les resistències solen ser baixes.
P.- De les quatre problemàtiques detectades (contaminació de l’aigua, fondejos, pesca i protecció d’ecosistemes), quina requereix més urgència?
R.- És difícil escollir-ne només una, perquè totes estan interrelacionades. Ara bé, si n’hagués d’assenyalar dues de prioritàries, diria la sobrepesca i la manca d’una gestió pesquera efectiva, i el problema dels fondejos descontrolats.Els fondejos, tant dins com fora de la badia, són especialment preocupants perquè estan afectant de manera directa les praderies de posidònia. Aquesta planta és fonamental per a la salut de l’ecosistema marí, i ja hi estam arribant tard: en molts punts, la posidònia està retrocedint i és molt difícil recuperar-la.
P.- Quines són les vostres línies d’actuació per aquestes problemàtiques?
R.- Pel que fa a la gestió pesquera, la proposta central de la plataforma és impulsar la creació de l’ àrea marina protegida que reguli adequadament els usos i asseguri la recuperació dels recursos.En relació amb els fondejos, reclamam una regulació clara dins la badia, perquè ara mateix no n’hi ha cap. A més, entre administracions sovint hi ha confusió de competències i ningú acaba assumint la responsabilitat.Fora de la badia, on hi ha praderies de posidònia, fondejar ja és prohibit, però la manca d’efectius per controlar-ho fa que, a la pràctica, no es compleixi. Per això demanam una regulació clara i una gestió coordinada, perquè, d’altra banda, tot això és impossible d’evitar.
P.- Com ha respost l’administració al diagnòstic que heu plantejat?
R.- L’administració sempre mostra bona voluntat i ens diu que feim feina en la direcció correcta. Ens animen i reconeixen la importància del que proposam. Ara bé, quan passam de les paraules als fets, les accions són molt escasses. En el fons, la creació d’una reserva marina és una qüestió de voluntat política. Si no s’ha fet fins ara és perquè no hi ha hagut una decisió política clara de tirar-ho endavant.
P.- Quines eines o espais voleu crear perquè la ciutadania s’hi pugui implicar?
R.- La plataforma ja ha impulsat algunes eines, com el concurs anual de fotografia submarina, que serveix per visibilitzar el patrimoni marí i reivindicar la necessitat d’una àrea marina protegida. En els primers anys, el concurs tenia com a símbol la Caleta, però amb el temps s’ha entès que una reserva ha de ser més gran per tenir efectivitat.A més, la plataforma és oberta: qualsevol persona pot adherir-s’hi, aportar idees o col·laborar en les activitats que organitzam. Ara mateix estam treballant en noves accions i espais participatius, i la voluntat és que cada vegada més ciutadans hi puguin prendre part.
P.- Quins són els passos immediats que teniu previstos?
R.- No som la persona que porta directament la planificació d’activitats, i per això no voldria donar informació que no fos exacta. El que sí puc dir és que el concurs de fotografia és una activitat consolidada i que continuarà. Les altres activitats, crec que és més adequat que les expliquin els responsables directes.
P.- I finalment, com pot sumar-s’hi la gent que hi estigui interessada?
R.- Hi ha diverses maneres. La més directa és contactar amb persones que coordinen activitats, com en Rafel Solivellas, responsable del concurs de fotografia submarina o en Gerard Pedrero. També em poden contactar a mi i jo els posaré en contacte amb la resta de membres.La millor manera d’implicar-se és participar en les activitats que es van organitzant. La plataforma encara està creixent i definint estructures, però la participació ciutadana és clau per al seu futur. Tothom que tingui ganes d’aportar és benvingut.
