Mercè Bernat és professora de piano a l’Escola de Música de Sóller; a més al llarg de la seva trajectòria ha dedicat la seva activitat a la música com la coral de la tercera edat i al cor parroquial. Ara, a més del seu duet líric amb Margalida Arbona, enceta els concerts de Santa Cecília a la Parròquia de Sant Bartomeu.

Pregunta.- D’on neix la vostra passió pel piano i per la música?
Resposta.- Sempre m’havia agradat molt la música. De petita m’agradava molt el saxo, però jo volia tocar l’arpa. A Mallorca, però, no n’hi havia i les escoles estaven tancades en aquell moment. Record que quan tenia nou anys vaig començar a anar a l’acadèmia d’Antònia Casellas, al carrer de Sant Joan, on hi anaven molts músics. El meu germà també hi anava i jo volia anar-hi com ell. I així vaig començar. Quan ets petit, estudies música de manera molt intensa. Abans, si volies examinar-te, pagaves una matrícula lliure i hi anaves al juny; ara això ja no es fa, cosa que no m’agrada. Actualment, existeixen tres nivells d’estudis: l’Elemental, que es fa a escoles de música, com on jo faig de professora, el Professional i el Superior, que s’han de cursar presencialment. En aquell moment no teníem gaires facilitats: a casa no t’acompanyaven gaire; sortíem a Palma per anar al metge i poca cosa més. Aquí a Sóller vaig aprendre gràcies a na Blanca Ortiz, i quan va partir vaig demanar a na Maria Ignàsia Pérez si em podia ajudar i ella em va dir que ja no en feia i em va recomanar una estrangera de Deià que impartia classes, que era na Suzanne Bradbury, i amb el bus vaig anar allà, vaig continuar estudiant fins a completar la carrera. Va ser difícil, però al final vaig aconseguir, potser així com està ara no ho faria.

P.- Com definiria el vostre estil com a pianista?
R.- Ara practic poc perquè faig moltes classes, però intent sempre entrar dins la peça. Quan toc m’agrada desconnectar totalment del món i m’imagín històries o elements de la natura: un jardí, una papallona, el vent… Sempre ho he explicat als meus alumnes d’ara: és com entrar dins una pel·lícula. M’agrada tocar de tots els estils: clàssic, contemporani, compositors més melòdics… M’agrada tot.

P.- Què és el que més li agrada de fer classes?
R.- L’ambient que es crea. Les meves classes són molt tranquil·les; gairebé semblen una sessió de ioga. Respiram, cream un ambient de pau. Sempre intent ser positiva i no m’agrada suspendre, les classes són tranquil·les.Tenc alumnes de totes les edats, des de petits fins a jubilats, i també persones amb dificultats que venen per teràpia. Per a mi el més important és el benestar de la persona, que gaudeixi d’aquella hora, que no sigui una tortura.

P.- Ha treballat amb alumnes molt diferents. Què n’ha après de tots ells?
R.- Que tothom té el seu ritme. Jo només vull que passin gust, que estiguin contents i orgullosos d’ells mateixos, que sentin que ho poden aconseguir, això és el que més em satisfà com a professora. He fet cursos amb tercera edat durant molts anys, i ara faig classes a l’Escola de Música de Sóller. La vida són etapes i vaig decidir tancar-ne algunes, ara m’agrada més acompanyar amb el piano.

P.- Que n’espera del cicle de concerts de Santa Cecília?
R.- M’agrada molt perquè és una trobada cultural de molts estils musicals. A Sóller el que està molt bé és que hi ha molta música, hi participen grupets, ball de bot, pianos, l’escola de música, xeremies… Tothom s’hi implica. Jo no tocaré sola perquè requeriria molt d’estudi i no he tingut temps, però acompanyaré el cor parroquial, també na Margalida Arbona i a Quinta Justa. Ara faig més d’acompanyant.

P.- Com defineix el duet que forma amb Margalida Arbona?
R.- És un encant i és un duet que va néixer de casualitat, jo sabia que ella de petita estudiava i un dia a una boda vam coincidir i no sabia que cantés, a partir d’aquell moment va anar sorgint i ara per mí es com una germana petita a més de tenir un gran cantar.

P.- Com valora la feina que es fa a l’Escola de Música de Sóller?
R.- Molt positivament. Hi faig de professora de piano i l’ambient és molt agradable. La direcció dona llibertat i sempre és oberta. Els alumnes estan contents.

P.- I la tasca de Joventuts Musicals?
R.- És una feina molt valuosa, perquè moltes coses es fan de manera altruista. S’ha fet molta feina i molt ben feta, encara que jo ara hi estic menys implicada.

P.- I com veu altres iniciatives com la de l’Associació de Músics de Sóller?
R.- Molt bé. Tot el que sigui implicació dels joves és positiu. La cultura mai es fa molesta i s’ha de potenciar. Es com les festes que organitza Vitamina C, el jovent ha d’estar implicat i ha de tenir espai per expressar-se i passar-ho bé.

P.- Com veu el futur de la música clàssica?
R.- És important que hi hagi professors vocacionals i jo, per exemple, crec que ho soc. En tenc que fa vint anys que estudien amb mi i, encara que alguns ho van deixar un temps pels estudis, després han tornat. La música clàssica és molt rica; depèn de l’estil que t’agradi: barroca, clàssica, romàntica… Tota té la seva bellesa. I després hi ha música actual molt maca. Les noves tecnologies també han ajudat, els alumnes venen sovint amb peces que escolten a Spotify i les treballam. Tots els estils poden ser preciosos si tenen una mínima qualitat.

P.- Creu que hi ha prou jovent interessat en la música clàssica?
R.- Sí. N’hi ha molts. Estudiar un instrument requereix constància i moltes ganes. Però també depèn del professor, si és positiu i et sap animar, avances. Tampoc m’agrada imposar, no m’agrada anar estressada com hi anava en el meu temps quan estudiava, avui en dia els infants van molt accelerats, i la música ha de ser un espai de calma.

P.- Creu que hi ha suficients espais per fer concerts o activitats culturals?
R.- No, fa molts anys que reclamam espais, sort que tenim l’església. També hi ha la capella de les Escolàpies, que és petita però molt acolorida. Fa molts anys que se sol·licita un espai municipal adequat per fer concerts, teatre o conferències. A Bunyola tenen un teatre que està molt bé… La cultura sempre queda darrere perquè no genera benefici econòmic, però és essencial per al poble. Faria falta un espai municipal i dedicat a aquestes activitats.

P.- Tens projectes futurs més enllà de Santa Cecília?
R.- Enguany he fet concerts amb na Margalida, i ara m’he centrat en Santa Cecília. En un futur m’agradaria fer un concert sola com a pianista, però de moment no tenc temps.