Sofia Zamrik Vila és graduada en Ciències de l’Antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona i amant del món de la glossa. Aquest cap de setmana amb motiu de les Jornades d’Estudis Locals presenta la comunicació “Les gloses de Biel Vila Ripoll, una finestra al Sóller del segle XX”, fent un repàs de l’època a través d’un dels grans glosadors de la història de Sóller.

Pregunta.- Quina importància històrica té la glosa dins la vida cultural de Sóller?
Resposta.- Tot i que a vegades no ho pareix, perquè sovint es considera que la glosa és una cosa sense contingut, fruit de converses espontànies, quan fas la vista enrere, per exemple revisant gloses com les de Biel Vila o d’altres glosadors, t’adones que allò que abans era glosa quotidiana, que parlava de fets presents sense importància, avui en dia sí que en té. El que defensaré a les Jornades és que les gloses ens mostren molta informació de coses que sovint no estan documentades: temes de cultura popular, aspectes quotidians… Per exemple, he trobat gloses de l’elecció d’un regidor, de la naixença d’un fill o filla d’algun conegut d’en Biel Vila… Coses que avui no coneixeríem si no fos per les gloses.

P.- Quin paper hi juga Biel Vila dins aquesta història?
R.- En Biel Vila és un de molts glosadors sollerics. Sí que va tenir un paper important perquè publicava molt al “Sóller”, que era l’únic mitjà que hi havia en aquell moment. Formava part d’una generació de glosadors sollerics: en Vicenç Terrassa, en ‘Pere Gil’, que publica les seves gloses en més d’un volum, en Tòfol Ribera, en Tòfol Pons Sastre… Fins i tot al setmanari es feien gloses entre ells, es contestaven. També hi havia en Pere ‘Coc’, amic seu, que tot i estar més dins la música popular també en feia qualcuna.Tothom coneix en Biel Vila pel seu paper dins la cultura popular, però sobretot dins el món de les gloses. Ara bé, segons m’ha comentat el seu fill, no era tant un glosador espontani: no improvisava tant, sinó que, quan hi havia un motiu, se’n tornava a casa, escrivia la glosa tranquil·lament i després la publicava.

P.- Com eren les seves gloses?
R.- Eren gloses un poc lliures. Quan les recites, la mètrica surt millor; en canvi, si només s’escriuen, a vegades hi ha llicències i no sempre la mètrica és perfecta. Pot haver-hi més o menys síl·labes de les que tocaria. Són gloses populars de carrer, quotidianes. Algunes estan formades per quartetes soltes; d’altres són molt llargues, de fins a quaranta versos. Els temes són quotidians: amistats, naixença d’algun conegut, gloses sobre els anys que va passar a la residència de Sóller, on dedicava gloses a les monges, gloses de muntanya i de caça perquè li agradava molt caçar, de menjar, de Nadal, de Pasqua… També gloses d’excavacions arqueològiques, perquè no era arqueòleg, però hi anava molt amb en Tomeu Ensenyat.

P.-Com s’han conservat les seves gloses?
R.- Ell les escrivia a mà amb un mallorquí col·loquial, tal com li sonava ja que no va estudiar mai català i després les va fer passar a màquina, però una cosa que tan de bo no hagués fet perquè que a messura que les anava passant a màquina tirava les originals, per tant, tot i que tenguem algun original seu se n’han perdut molts.

P.- Destacava també en altres aspectes culturals?
R.- Sí. És conco del meu padrí i aquest sempre conta que en Biel Vila i tota la família es van criar en un ambient musical. Tot i haver estat escolaritzat en alfabet mòbil, tocava la guitarra perfectament, d’oïda. De jove, ell i els seus germans cantaven a casa. Després va tocar el saxòfon i va formar part d’una orquestra de festes, Los Bohemios, que tocava a Sóller i també a Palma. Després, la part més important de la seva carrera musical va ser amb els Dansadors de la Vall d’Or. Treballava a la fàbrica de teixits de Ca’s Pastor, on també hi havia en Tomeu Ensenyat i que coordinava els Dansadors. Quan es va formar una colla i els mancava un xeremier, li digueren a en Biel Vila que havia d’aprendre’n. I així ho va fer, de manera autodidacta. Amb en Pere ‘Coc’ van formar una de les primeres colles de xeremiers de Mallorca, en un moment en què gairebé havien desaparegut.

P.- Des del que has estudiat, com ha canviat la glosa de llavors a ara?
R.- Crec que abans es prenien més llicències. En Biel Vila viu just la generació que fa de pont entre un món de cultura popular que estava a punt d’oblidar-se, i el moment de revifalla que vivim avui.Ara la glosa s’ha difós molt i ha agafat una perfecció mètrica i rimada més gran. Abans es permetien barbarismes o rimes que avui grinyolarien. Ara tot això s’ha perfeccionat.

P.- Pel que fa a la teva persona, com vas començar a glosar?
R.- Supòs que la figura del conco del meu padrí hi va influir. Jo no el vaig conèixer, ell va morir el 2003 i jo vaig néixer el 2000, però sempre n’havia sentit parlar. Record que el 2009 em vaig apuntar al concurs de gloses de Sóller sense tenir ni idea de glosar. Després, a Barcelona, vaig aprendre a glosar a l’Espai Mallorca, un centre cultural on feien ball de bot, gloses… Vaig començar a fer tallers, i al cap de dos anys d’haver-hi anat com a alumna vaig acabar impartint-ne.Quan vaig tornar a Mallorca vaig seguir fent camí amb glosadors d’aquí.

P.- Com definiries el teu estil?
R.- No ho sé gaire. No solc escriure gloses i m’agradaria fer-ho. Quan he escrit per a concursos o tallers, em surten temes molt arrelats a la terra: pagesia, muntanya… Però no me veig capaç de dir que tenc un estil determinat. Supòs que s’adapta a les circumstàncies.

P.- Quin paper juga la glosa a la teva vida?
R.- Ara mateix, un paper menor del que m’agradaria. La tenc present, però no hi és al meu dia a dia, seria mentida dir-ho. Ara mateix vaig a un taller setmanal, que em serveix per mantenir-hi contacte. El fan la Cati Eva Canyelles i la Maria Magdalena de sa Pobla.

P.- Quin paper té la glosa a la vida cultural de Sóller avui?
R.- Tenc la sensació que abans havia estat més present. Ara té un paper una mica intermitent. Per Sant Antoni sempre n’hi ha, i a l’estiu també en fan qualcuna. I el concurs de glosa escrita manté la tradició.Però és present més aviat en actes organitzats. No hi ha glosa espontània: de carrer, de bar, de taverna… Abans sí que podia passar. Un dels primers glosadors documentats de Sóller vivia, curiosament, al mateix carrer que la casa familiar d’en Biel Vila: el carrer Pau Noguera.

P.- Quines iniciatives es podrien prendre perquè arribi més a la gent jove?
R.- La millor iniciativa és fer tallers. A Sóller se n’han fet, i d’aquests tallers ha sortit gent que encara glosa. Per exemple, la Cati Eva Canyelles va començar a un taller aquí.També cal generar espais de glosat de carrer, no només d’escenari, tot i que costa més. Però sí: un taller és la millor manera d’apropar la glosa a la joventut. Així m’hi vaig apropar jo.