Carles Vicens Oliver és un nedador d’aigües obertes solleric que aquest mes d’agost es va alçar amb el títol de la Copa d’Espanya en categoria +25 en una gran temporada en la que feia el debut en la competició nacional, a més de continuar competint en l’àmbit autonòmic aconseguint excel·lents resultats.

Pregunta.- Com va començar en el món de la natació?
Resposta.- Jo realment jugava a futbol. Hi vaig jugar desde els 7 anys, més o menys. Però quan tenia 14 anys, en una revisió mèdica relacionada amb el futbol em van detectar una mica d’escoliosi, molt lleugera. El metge em va recomanar nedar i, juntament amb mon pare, vaig començar a entrenar a les piscines de la UIB. Al principi, entre els 14 i els 17 vaig combinar natació i futbol, però va arribar un moment que, per estudis i tot plegat, vaig decidir deixar el futbol. Va ser la decisió correcta. Vaig continuar dedicat a la natació i estudiant.Al principi, la natació em semblava una mica avorrida, però per enganxar-m’hi vaig començar a fer aigües obertes: algunes travessies i curses a la mar. I així va ser com vaig entrar de ple en aquest món.

P.- Així és com decideix especialitzar-te en aigües obertes?
R.- Exacte. Primer com a afició i, amb el temps, cada vegada més seriosament. Fins l’any passat no em vaig decidir a fer el salt a la competició nacional. Jo sempre havia fet travessies locals o balears, però arribava un punt que quedaven curtes, perquè bàsicament sempre eren les mateixes: s’illa de Cabrera, Cala Blava, Son Serra de Marina, Formentor–Mal Pas…Feia temps que em rondava pel cap fer qualque cosa més. Vaig investigar i vaig veure que existia la Copa d’Espanya d’aigües obertes. Vaig revisar una mica els nivells per veure si podia competir amb garanties i vaig veure que no faria el ridícul… així que m’hi vaig apuntar.

P.- Quin balanç fa d’aquesta temporada?
R.- Molt positiu. No m’ho esperava. Jo al principi m’hi vaig apuntar per motivar-me i, en realitat, volia que fos un any de prova per veure com anava. La idea era fer algunes curses, veure resultats i, segons això, plantejar-me el futur. Però vaig començar i em va anar molt bé. En gairebé totes les proves vaig puntuar al màxim, excepte en la darrera, que era la que més punts donava i on tothom s’ho jugava tot. Quan vaig guanyar duAes o tres proves, vaig veure que realment tenia possibilitats de guanyar la Copa. He continuat fent també les travessies d’aquí, però centrant-me a arribar en forma a les proves de la Copa d’Espanya. Ha estat una temporada molt completa i estic molt content.

P.- El dia següent també va guanyar una travessa a Menorca, com va ser aquell cap de setmana?
R.- Va ser un dels millors caps de setmana que he viscut a nivell esportiu. Tenia apuntada la travessia de Menorca de 10 km, que es reserva abans de Nadal, i més tard vaig veure que coincidia amb la darrera competició de la Copa d’Espanya que es disputava a Mataró. No sabia què fer, però al final vaig veure que una era dissabte i l’altra diumenge i, amb la meva parella, vàrem decidir fer-ho tot.Vaig anar a Mataró i, després, a Menorca, i va sortir perfecte. Va ser molt intens, però rodó.

P.- Ara que ha guanyat la Copa d’Espanya, es plantega fer una pasa més i competir a nivell internacional?
R.- No ho sé. Hi ha el campionat d’Europa d’aigües obertes, que enguany serà cap a l’agost a Àustria, tot i que encara no hi ha dates definitives. És una possibilitat que m’estic plantejant, però és un repte molt gran. Abans, però, tenc una fita important: el Campionat d’Espanya d’aigües obertes, que es farà a Eivissa cap a finals d’abril. Ara mateix estic centrat en això, és el meu principal objectiu de cara a la temporada que ve. Depenent de com vagi, potser sí que faria el salt i em plantejaria competir a nivell internacional.

P.- Com és la vostra preparació per arribar en forma als objectius marcats?
R.- Les competicions són sobretot a l’estiu, i llavors se n’acumulen moltes. Ara, que hem començat la pre temporada de cara a l’any que ve, faig molt volum i activitat variada: caminar per muntanya, córrer, etc. Em serveix per desconnectar una mica de la natació i treballar altres estímuls. A mesura que s’apropen les competicions, baixo el volum i faig treball més específic per aigües obertes i llarga distància: sèries llargues, treball de ritme…A l’hivern també m’acostum a nedar a la mar per acostumar-me al fred, perquè a l’abril o l’octubre l’aigua encara és fresca. També cal entrenar braços i tècnica per afrontar onatge, aixecar el cap per orientar-se… És diferent de la piscina.

P.- Quines diferències principals hi ha entre competir en piscina i en aigües obertes?
R.- Les proves de piscina són molt més explosives; els entrenaments són curts i intensos. En aigües obertes s’assembla més a l’atletisme de fons: sèries i rodatges llargs.A la piscina tot està controlat. A la mar tens fred, corrents, ones… Hi ha una part d’estratègia important i la capacitat d’adaptació és clau.

P.- Precisament, com es controlen o s’estudien aquests factors com les ones en una competició?
R.- És díficil de calcular, les condicions són les mateixes per a tots els nedadors i es cert que hi ha gent que te avantatge amb mala mar que altres o a l’inversa. Al final és un equilibri.

P.- Creu que les aigües obertes són un esport prou valorat pel públic en general?
R.- És un esport minoritari com pugui ser per exemple les curses per muntanya. Hi ha molts esports que no tenen el reconeixement del futbol, bàsquet… Però al final també pens que si tengues molt més reconeixement o afició pot ser jo no hagués aconseguit fer campió d’Espanya, hi hauria molta més competència. Al final jo ho faig per hobby i si hi hagués aquest reconeixement per poder dedicar-mi al nivell que estic ara si que hauria de deixar completament la meva altra feina.

P.- Justament, com combina l’activitat esportiva amb la laboral?
R.-Jo vaig estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a Barcelona. Ara treballo a la Universitat, a l’àrea d’investigació. És una feina amb horari flexible: puc entrar a les 7.30 i pleg a les 14.30. Això em permet anar a entrenar just després i tenir les tardes relativament lliures per poder dedicar-mi bé. Aquest horari més estable i flexible m’ha permès fer el pas endavant a nivell esportiu i poder preparar-me millor els entrenaments i les competicions.