Xisco Pérez és un dels responsables i organitzadors de Les Journées que se celebraran a Sóller durant el cap de setmana que ve amb l’objectiu de valorar el patrimoni modernista de la vall. Entre les activitats previstes destaquen visites guiades, tallers de pintura, música o gimcanes adreçades a infants.

Pregunta.- Com va sorgir la necessitat de crear aquestes jornades modernistes a Sóller?
Resposta.- Les jornades neixen arran d’una partida econòmica que el Consell de Mallorca havia destinat a l’Ajuntament per temes relacionats amb el Modernisme. Al principi, aquesta ajuda no estava pensada per fer una fira, sinó per altres projectes, però a partir de converses amb l’Ajuntament i la regidoria de Cultura vam presentar una proposta més estructurada. Ens va semblar una gran oportunitat per crear unes jornades culturals i finalment es va aconseguir articular entre fons del Consell, fons propis i l’Ajuntament.

P.- Per què es van triar els espais on se celebren les activitats?
R.- El gruix de la fira se situa a la Gran Via. D’una banda perquè Can Dulce, que organitza les jornades, és un casal modernista i té la seu allà. De l’altra, perquè la Gran Via és plena de cases modernistes i ens semblava l’escenari ideal per reivindicar que hi passin coses al carrer, més enllà de la plaça principal. A més, també es faran activitats a altres espais com Can Prunera o la plaça de la Constitució, per donar moviment a diferents punts del poble.

P.- Quin pes històric té el Modernisme a Sóller?
R.- El Modernisme a Sóller arriba a finals del segle XIX, coincidint amb l’emigració de molts sollerics cap a França i Puerto Rico. Quan tornaven, molts havien fet doblers a França i es varen endur influències de l’Art Nouveau. Van importar aquell estil arquitectònic, però també la moda, la roba, fins i tot expressions franceses que es van adaptar al català local. Els casals modernistes es van construir com una mostra d’estatus, però també van obrir la porta a una obertura cultural i social que marcà molt el poble.

P.-Com definiria l’esperit d’aquestes jornades?
R.- És una fira cultural i divulgativa, oberta a tothom. Hi ha activitats per a infants, com tallers i jocs, i també rutes guiades i música per als adults. Personalment, crec que les visites guiades són una de les propostes més interessants, perquè permeten descobrir detalls que sovint passen desapercebuts. Però també hi ha música de jazz i swing, tallers de dansa, cuina modernista… Hem intentat pensar en tothom.

P.- Quin paper juguen els infants a la fira?
R.- Per a nosaltres és fonamental que hi estiguin involucrats, perquè són els que en el futur hauran de continuar valorant i defensant aquest patrimoni. Pensam que a través del joc és com millor aprenen, i per això hem volgut dissenyar un programa amb activitats especialment pensades per a ells. Hi haurà tallers a càrrec del Museu de Ciències, activitats de l’agrupament escolta, jocs populars de tota la vida i, a més, una gimcana familiar que combina diversió amb coneixement del Modernisme solleric. El que ens agradaria és que els nins i nines puguin viure l’experiència d’una manera natural, que descobreixin detalls que sovint passen desapercebuts. Per exemple, potser un nin mai no s’ha fixat que les baranes del Banc de Sóller tenen forma de flor i que foren fetes per un ferrer local. A través del joc, de tallers i d’explicacions senzilles, poden aprendre a mirar d’una altra manera allò que tenen davant cada dia.

P.- Aquesta és la primera edició. Com us agradaria que evolucionassin les jornades en el futur?
R.- Aquesta és una prova de foc. Ens hem inspirat en altres fires modernistes, sobretot de Catalunya, i volem que sigui la primera de moltes. La idea és que cada any hi hagi un fil conductor diferent perquè no es faci repetitiva: un any la roba modernista, un altre el mobiliari, un altre les arts decoratives… També ens agradaria que la gent s’hi impliqui més, fins i tot vestint d’època.

P.- Quina resposta espereu del públic?
R.- A Sóller sovint la gent es queixa que no hi ha activitats prou diverses, però després, quan se n’organitzen, la participació no sempre és la que s’esperaria. Aquesta és, sincerament, una de les nostres pors: que la feinada feta no tengui després una resposta social suficient. Tot i així, estam contents perquè hi ha activitats que ja estan completes, com algunes visites guiades, que han tingut una demanda molt alta. En canvi, d’altres encara tenen places disponibles i, en molts casos, ni tan sols cal inscripció prèvia. Per això volem animar la gent a aprofitar l’ocasió i a participar-hi activament. Hi ha activitats per a tots els gustos i edats: tallers infantils, rutes culturals, música en directe, cuina modernista, una gimcana familiar… Creim que hi ha espais i propostes per tothom. El més important és que la gent faci seves aquestes jornades i les visqui com una oportunitat única de redescobrir el patrimoni modernista del poble. La seva resposta serà clau per decidir si Les Journées tenen continuïtat i es consoliden en el futur.

P.- No teniu por que activitats com aquesta fira puguin atreure mencara més turisme?
R.- Sí, és una reflexió que ens hem fet. Però des del primer moment hem volgut deixar clar que Les Journées són unes jornades culturals i educatives, no un producte turístic ni gastronòmic. Per això aquest primer any hem volgut fer una edició amb una mida ajustada, sense una gran campanya mediàtica, per veure com respon la gent del poble i els voltants. La intenció és consolidar la fira des d’una base local i cultural, i no que es descontroli en la primera edició. A més, a diferència d’altres fires, aquí no hem volgut implicar la restauració amb menús degustació ni tapes; no pretenem convertir-ho en una cita gastronòmica que atregui masses només pel menjar. El nostre objectiu és posar en valor el Modernisme, explicar-lo, fer-lo viure a través de tallers, visites i activitats, i que la gent que vingui sigui realment perquè li interessa aquest patrimoni i el que representa.

P.- Part dels beneficis es destinaran a conservar el patrimoni modernista?
R.- Sí, i és important explicar-ho amb transparència. Primer de tot, hi ha una part que inevitablement s’ha de destinar a cobrir les despeses de gestió i organització, perquè duim pràcticament un any de feina darrere aquest projecte: reunions amb l’Ajuntament, contractació de grups, disseny del programa, coordinació amb entitats locals… Tot això no es veu, però requereix molt d’esforç i recursos. Dit això, una altra part dels beneficis anirà a Can Dulce, que és un casal modernista i que, com molts altres edificis patrimonials, necessita inversions constants per mantenir-se viu. No ho amagarem: hi ha un deute pendent i hi ha despeses de manteniment que s’han d’afrontar.