Andreu Miró és un activista solleric que lluita per la causa Palestina des de Sóller organitzant diferents mobilitzacions. És mestre jubilat i sensible davant les causes socials i amant de tot allò l’envolta. En aquesta entrevista repassa el genocidi que pateix el poble palestí i dona fórmules de lluita des de la comunitat local.

Pregunta.- Com s’ha d’organitzar la comunitat local per lluitar contra el Genocidi?
Resposta.- L’ideal seria que totes les comunitats conscienciades, per molt petites que siguin s’organitzin per mostrar un rebuig visual, és a dir, s’ha de sortir al carrer, s’han de fer manifests i s’han de dur a terme diferents accions per manifestar el rebuig al genocidi que pateix el poble de Palestina i altres pobles oprimits.

P.- Com valora la resposta del poble a les mobilitzacions duites a terme fins al dia d’avui?
R.- Per la primera manifestació que vam organitzar vàrem imprimir i repartir 100 còpies del manifest pensant que en sobrarien i la resposta va ser extraordinària perquè vam reunir més de 400 persones. La resposta de la gent és massiva no només a Sóller sinó a tots els pobles de Mallorca, el poble està molt conscienciat, però no es pot dir el mateix de la classe política que fins i tot alguns neguen el genocidi.

P.- Què li sembla el posicionament del govern espanyol davant el conflicte?
R.- En alguns aspectes ha estat valent i ha tengut iniciativa i va en bona direcció, també és cert que crec que és per la pressió de la població, però de moment s’està actuant correctament i el més important és seguir per aquest camí tot i les reticències de l’oposició.

P.- I pel que fa al govern autonòmic de les Illes Balears?
R.- M’estim més no contestar, estan a una altra esfera.

P.- I el cas de Sóller?
R.-A Sóller s’ha de dir clar, no ens van deixar la pancarta a l’Ajuntament i vam rebre una resposta negativa, vam anar a la parròquia i de seguida ens van dir que sí, que era una cosa humanitària i de sentit comú. Per extensió, molts altres ajuntaments de Mallorca tampoc han donat el permís per penjar la pancarta.

P.- Com valora aquesta resposta negativa per part de l’Ajuntament i que després el batle es personés a la mobilització?
R.- Quan vaig anar a demanar el permís per penjar la pancarta vaig coincidir amb el batle i altres regidors i els vaig convidar personalment a la mobilització. Quan després el vaig veure a la mobilització vaig estar content perquè diu molt d’ell com a persona, però hi ha el punt aquest de contradicció de no poder penjar la pancarta i això crec que és cosa del seu partit polític, a vegades prefereixen seguir les ordes de partit que no pas el que diu el seu cor i coneixement, perquè estic segur que molts són conscients de la injustícia que pateix el poble palestí, però han de fer cas al partit.

P.- En l’àmbit internacional de cada vegada hi ha més estats que reconeixen oficialment a Palestina, és una mesura simbòlica o tindrà un impacte real?
R.- És una mesura simbòlica i que arriba amb retard, però que com a mínim arriba, pitjor seria el silenci o la indiferència, va amb bona direcció, però s’han de fer més passes cap endavant. Es pot reconèixer un estat, però que no es tengui on viure perquè els plans de Netanyahu i Trump són molt més potents i només amb aquest reconeixement internacional a l’estat palestí no serà suficient.

P.- Per què creu que el tracte internacional a Rússia i Israel ha estat tan diferent ?
R.- Rússia es va catalogar com un element que atacava la nostra identitat i, en canvi, Israel sembla que és el nostre aliat enfront del món àrab i això, per a mi, és un error molt greu perquè a Israel se’l permet incomplir les resolucions de l’ONU o saltar-se qualsevol qüestió de dignitat humana amb el suport dels Estats Units i Europa i aquest tracte preferencial és perquè hi ha una xenofòbia i un racisme cap al món àrab.

P.- Creu que eliminar Israel de les competicions internacionals tendria impacte?
R.- Crec que és de sentit comú, amb els russos ho van fer aviat, a Sud-àfrica amb l’apartheid se’ls va aïllar políticament, socialment, econòmicament i culturalment va fer que el país s’ofegués i provoqués un canvi, crec que amb Israel s’hauria de fer igual, però s’ha de ser realista, no interessa perquè moltes empreses multinacionals que tenen el seu pes amb patrocinis són dirigides per gent sionista.

P.- Mentre això no passi, creu que el boicot a aquestes competicions, com per exemple el que va patir la volta ciclista a Espanya, formen part de la solució?
R.- Veure que tanta gent està en contra del genocidi i es manifesta i atura un esdeveniment tan gran com una volta ciclista a Espanya em va produir una gran satisfacció. Estava participant un equip sota el nom d’Israel i aquest fet ajuda a blanquejar el genocidi, la gent que diu que s’ha de separar l’esport de la política crec que s’equivoca, mentre això passi aquestes accions s’han de repetir i s’han de potenciar, el boicot és necessari. És cert que hi ha terceres persones que no en tenen culpa que surten perjudicades, però pitjor està la població palestina. A més s’ha de remarcar que històricament sense lluita i conquesta social no hi ha hagut canvis.

P.- La primera protesta a aquesta volta foren només 5 persones que aturaren una contrarellotge per equips, quin missatge creu que s’envia a la població amb aquest fet?
R.- Hi ha una cita que diu que “moltes petites accions a moltes bandes poden esdevenir un gran moviment” i cadascú allà on sigui ha de fer el que pot i veure que aquestes cinc persones valentes sortissin a protestar va fer que a altres bandes la implicació fos més gran.

P.- Hi ha altres conflictes arreu del món que la gent no coneix i no se’n fa prou cobertura mediàtica?
R.- Sí, el món és ple de conflictes, guerres i injustícies. Aquest ens ha despertat la consciència perquè té certa proximitat i en els darrers anys ha tengut cobertura mediàtica, però escarrufa la quantitat d’injustícies que hi ha al món i que no tenen la cobertura necessària. Molta gent també et retreu que no es lluiti igual per conflictes del Sudan, a Uganda o a altres bandes, però hi ha organitzacions que hi lluiten i el que necessiten són més gent compromesa. Jo convid a tothom que trobi que hi ha alguna injustícia al món que es manifesti i així sentiment de lluita es podrà estendre en molts altres àmbits.

P.- Quines són les pròximes moblitzacions previstes?
R.- La més propera que estam preparant és l’endemà de l’atracament de la flotilla a Gaza, que porta menjar i medicaments i vol rompre el bloqueig. Presumptament, aquesta flotilla serà aturada per Israel quan entri en aigües jurisdiccionals i quan l’ataquin estam preparant una mobilització l’endemà a les 7 del capvespre davant l’Ajuntament amb diferents accions. Ja hi ha 47 pobles i també Palma que ja s’han adherit a aquesta mobilització.