Des de l’any 1987, Aina Colom és una de les cares més conegudes de l’IES Guillem Colom Casasnovas, la primera cara que els alumnes veuen quan arriben al matí i la darrera que veuen quan surten de les classes al migdia. Responsable de consergeria, ha viscut l’evolució de l’institut, el pas de generacions d’alumnes i els canvis socials i educatius que han marcat les darreres dècades. Parlam amb ella sobre la seva feina, els canvis que ha vist i, com a bunyolina, sobre les festes del seu poble.

Pregunta.- Quan vas començar a fer feina a l’institut i per què vas venir a Sóller?
Resposta.- Vaig començar l’any 1987. En aquell moment feia feina a una escola d’Inca, però un company de Mancor de la Vall em va proposar fer el canvi. Ell se n’anava a Inca i jo vaig venir cap aquí, vaig dir que sí i des d’aquell moment soc aquí.

P.- Quina és la feina d’una responsable de consergeria en el dia a dia?
R.- Nosaltres obrim i tancam l’institut, tenim cura de les claus, feim fotocòpies, controlam les entrades i sortides i, en general, feim el que ens demanen. Som aquí per ajudar i per fer que el centre funcioni el millor possible.

P.- Com es viu l’inici de curs des de consergeria?
R.- Normalment començam el 31 d’agost i ja ens posam mentalment en marxa. Els primers dies preparam l’escola perquè quan arriben els alumnes i professors estigui tot llest. I després, afrontam els problemes que puguin sorgir i intentam resoldre’ls, si és possible.

P.- Has vist molts canvis en aquests més de trenta anys. Com ha evolucionat l’alumnat?
R.- Sí, n’he vist molts. Al llarg de tots aquests anys han passat generacions senceres d’alumnes per l’institut i puc dir que hi ha de tot, com sempre. Hi ha persones que sempre seran persones: joves respectuosos, educats i amb ganes d’aprendre, igual que fa trenta anys. Però és cert que l’educació que ve de casa no és la mateixa que abans. Ara encara hi ha joves molt ben educats, que són un gust de tractar, però també hi ha molts més casos en què es nota que no han rebut aquesta base a casa. Crec que uns anys enrere en termes generals hi havia una relació més sana.

P.- I l’institut, com a centre educatiu, ha canviat molt?
R.- En aquest sentit el principal canvi que he notat és que els professors d’avui en general fan feina amb menys ganes perquè tenen molta més càrrega administrativa i això fa que hagin de fer moltes més tasques administratives que estar pendents dels al·lots, ja que aquesta paperassa, que segurament és necessària, els lleva molt de temps de feina d’educació.

P.- Quina relació tens amb alumnes i professors?
R.- Ells diuen que tenc mala llet, hi ha dies que és cert. Però si no poses una mica d’ordre i ells no et tenen un poc de por i respecte et passen per damunt, però si et tenen aquesta por i respecte igualment et passen per damunt. Jo sempre dic que ells han de fer la seva feina i jo la meva: jo posar límits i ells intentar arribar on puguin.

P.- Creus que la gent valora la feina que feu a la consergeria de l’institut?
R.- Sempre ens han dit que feim bona feina, a vegades ens han comparat amb altres centres educatius i troben que feim molta feina, hem d’estar aquí 8 hores i les hem de passar el millor que puguem, tant a la meva companya com a mi no ens agrada estar mans plegades i sempre feim el que podem i un poc més. Arriba un moment que et valores a tu mateix i saps quina feina fas i no necessites que ningú et valori.

P.- Com és viure aquí a l’institut, a l’habitatge associat a l’edifici educatiu?
R.- És una zona molt tranquil·la, hi ha vegades que sí que hi ha un poc de renou al pàrquing de fora, però com els horabaixes no hi ha classes aquí s’està tranquil i al matí que és quan hi ha renou jo també form part d’aquest renou i els vespres, per ara, és una zona molt tranquil·la.

P.- Ets de Bunyola i fas feina a Sóller. Com ha canviat el tràfic d’alumnes de Bunyola cap a l’institut de Sóller?
R.- Quan vaig començar a fer feina aquí no hi havia túnel, i això feia que no vengués ningú de Bunyola: el trajecte era llarg i complicat. Quan finalment es va obrir el túnel de Sóller, va ser molt més fàcil fer el desplaçament i de cop es va obrir aquesta possibilitat per a les famílies. A més, en aquell moment hi va haver alguns problemes amb l’institut on anaven els joves de Bunyola a Palma, i molts varen decidir canviar de centre i venir cap a Sóller. Durant uns quants anys tots o quasi tots els alumnes de Bunyola triaven aquest institut, i la relació entre els dos pobles es va fer molt estreta: hi havia grups d’amics que es formaven aquí i que després continuaven fora de l’escola. Ara, però, la situació ha canviat, cada any en venen menys alumnes. No sé exactament per què, però crec que hi ha interessos perquè la majoria torni a anar a Palma. En qualsevol cas, ara són molt pocs els bunyolins que fan el camí fins aquí, i es nota aquesta diferència dins el centre.

P.- Com veus la relació entre la gent de Bunyola i la de Sóller?
R.- Pel que jo conec, quan la gent de Bunyola i Sóller acaba l’institut sempre té una molt bona relació i guarda una molt bona amistat amb la gent de l’altre poble i s’ajunten a les festes d’aquí i d’allà, per fer dinars, sopars. Conec persones de Bunyola que fa anys que han vengut a escola aquí fa molts anys i encara guarden una intima amistat amb la gent d’aquí. És cert que també sempre hi ha la gràcia de Sóller i Bunyola i per exemple deim que la gent de Sóller és bastant més tancada i que ha de sortir, però a l’hora de la veritat és un ambient de poble similar i la gent se sap avenir.

P.- Hi ha cap història que recordis especialment d’aquesta relació d’alumnes?
R.- Amb tants d’anys hi ha moltes històries que queden gravades a la memòria. Aquí a Sóller els matins a primera hora quan fan foc sempre queda el fum, és una pardalada, però record una alumna que sempre quan arribava i veia el fum deia: “Aquests sollerics ja tornen a tenir l’olla en marxa”.

P.- Parlem de les festes de Bunyola. Com les vius?
R.- Amb molta son. Perquè tu vols fer coses i vols aprofitar les festes del teu poble, però el matí següent has de venir aquí a fer feina i com els dies lliures que tenim són els de les festes de Sóller i no de Bunyola és difícil compaginar-ho tot. Però cada any ho aconseguesc compaginar, amb un poc més de cansament, però quan em jubili ja les viuré més a ple.

P.- Quina és l’activitat que et fa més il·lusió de les festes?
R.- La cursa amb roba interior, de fora sembla una cosa i dins és una altra, quan ets allà rius molt amb la teva gent i veient a l’altra gent i un horabaixa així sempre ve bé i et dona ànims a tu i al cos.