Llum Castañer (PP) és la regidora de l’Ajuntament de Sóller responsable de l’àrea de Turisme, juntament amb les de Gent Gran i Serveis Socials. Va assumir aquesta tasca quan Sebastià Aguiló (Seny i Sentit) fa un any va deixar l’equip de govern, mentre que les altres ja les gestionava des de la legislatura anterior.

Prové precisament del sector turístic i una de les seves primeres gestions va consistir en encarregar l’enquesta ciutadana “Sóller, el nostre present i futur” que el mes passat va culminar amb la presentació dels primers resultats. Diu precisament l’enquesta que hi ha en el municipi “una preocupació clara per la massificació, l’accés a l’habitatge, la pèrdua d’identitat i l’impacte del turisme en la vida quotidiana”. I és que la saturació turística és, des de fa alguns anys, un dels motius de major preocupació en el municipi.

Pregunta.- Un dels grans temes d’actualitat de Sóller és el de la saturació turística. Des de l’Ajuntament, quina anàlisi en fan?
Resposta.- Nosaltres, com a grup municipal, i també el Govern Balear i el Consell de Mallorca, anam en la mateixa línia: el que estam cercant és anar cap a un turisme més sostenible i de qualitat.

P.- Això significa que admeteu que hi ha saturació?
R.- Això vol dir que és es veritat que, per exemple, som conscients que hi ha massa cotxes circulant a dins un territori que és limitat perquè som una illa. I aquest govern és el primer que ho ha reconegut i ha fet un estudi de càrrega a Mallorca. Si s’ha fet aquest estudi és perquè, evidentment, som conscients que hi ha un problema, que hi ha saturació circulatòria. Jo entenc que hi ha moments que la gent se senti agobiada, però també ha de tenir un poc de paciència.

P.- Però la saturació és a diferents nivells. És el nivell del carrer, és el nivell de demanar hora a un restaurant i que te puguin atendre, és a la carretera…
R.- Si parlam de la temporada d’enguany, crec que hi ha pocs restaurants que et diguin que no et poden atendre. Jo, de fet, no he tengut cap problema en anar a dinar o a sopar a qualsevol restaurant. Més bé al contrari; si hi ha una cosa que m’ha arribat, i que també us ha arribat a vosaltres, és que el sector d’hostaleria enguany ha tengut una baixada de vendes. En general, la gent ha fet una previsió de feina com els darrers dos anys, en quant a personal, i s’han trobat que no tenen el suficient volum de venda com per mantenir el ritme.

P.- Pot ser això un canvi, un fi de cicle post-Covid?
R.- Jo crec que, evidentment, després del Covid, sobretot durant el 2022, el 2023 i el 2024, hi ha hagut una certes ganes de viure i aprofitar i sortir i sentir-te lliure i també uns certs estalvis. Jo crec que aquesta baixada no és només per un motiu, són diverses coses que conflueixen. Una, jo crec que és el moment global, que hi ha una certa incertesa degut a les guerres, així com està el món ara mateix. Evidentment, segons quins tipus de moviments anònims, com el de posar adhesius de turists go home o el de Sollerland, no crec que ajudin en res, la veritat. Crec que el que sí que ajuda és fer una autocrítica constructiva i fer grups de feina com els que estan preparant ara, després de fer les enquestes, però sense engegar la gent d’aquesta manera.

P.- Quan diu que aquests moviments no ajuden, vol dir que no afecten al negoci turístic o que no contribueixen a un debat fructífer?
R.- Jo crec que arriba un punt que sí que afecta. Si jo vaig de viatge o tu vas de viatge i me’n vaig a la porta d’un restaurant o d’un hotel que he reservat o d’un AIRBNB, i m’hi trob una adhesiu que posa “aquí sobres”, t’agradaria? Ho explicaries a la teva família com una experiència bona o dolenta? És clar que afecta, és un punt més. Que és l’únic que afecta? No, no crec que sigui l’únic que afecta. Però que afecta, sí. Que això, en certa part, juga amb el pa de tothom. Que crec que hem de millorar per anar de cada vegada a ser un destí de més qualitat i més sostenible? També. Que la manera sigui aqueixa? No, no crec que sigui la manera.

P.- I quan diu més qualitat i més sostenibilitat, què vol dir? Vol dir menys places i més qualitat?
R.- Vol dir posar un cert ordre. Nosaltres, per exemple, ara ens hem adherit a ser una destinació SIGTEC. És un sistema integral de qualitat i permanent gestió de la qualitat en destinacions turístiques. Va adreçat cap a la millora contínua del destí turístic i, de moment, ja hi ha un tècnic municipal que s’ha acreditat com a gestor SIGTEC i s’hi adheriran, per començar, les oficines de turisme, la Policia Local i l’empresa de neteja, Sóller 2010. I més endavant s’hi adheriran empreses privades.

P.- En què consisteix?
R.- És una certificació homogènia dins d’un destí turístic generant valor cap al turista per la pròpia destinació a través de la fidelització dels clients. A partir d’aquí es fa una taula de qualitat on hi participa l’Ajuntament i els establiments adherits i s’obté un manual de bones pràctiques, amb un consultor que ajuda a cada empresa, tant serveis municipals com privats, a posar-ho en marxa. I, a més, com a destinació SIGTEC podem optar a ajudes de l’Impost Turístic anuals de fins i a 100.000 euros. D’altra manera, no hi podríem entrar.

P.- Quina és la propera passa després de l’enquesta?
R.- El que estam fent primer de tot és escoltar el sentit del poble, i això va començar amb aquestes enquestes, i ara continuarem amb els grups de discussió que estam preparant ara. Perquè després d’aquest grup, el que vendrà seran unes conclusions que, juntades amb les conclusions de les enquestes, ens han d’abocar un full de ruta. De fet, jo vaig convidar l’oposició perquè volia que aquests grups fossin el més representatius possible perquè així tinguin una durada a dins el temps i des de Més ens han enviat la seva idea per sectors, però lamentablement el PSOE i Seny no ens han dit res. Sobretot de Seny, que va ser especialment crític amb l’enquesta. Trob que és una pena perquè era una oportunitat per poder participar-hi tots.

P.- S’havia pres alguna iniciativa en el passat?
R.- He de dir que quan vaig arribar vaig trobar un pla estratègic sobre turisme dins un calaix. Però d’ell no se’n va treure ni un punt.

P.- Està satisfeta de la tasca realitzada fins ara?
R.- Jo quan vaig entrar com a regidora de Turisme ara fa un any, quan Sebastià Aguiló va partir, era un moment on ja hi havia una certa crispació ciutadana de cara als turistes i en aquell moment vaig decidir posar “pause” a tot el que era promoció i vaig dedicar tots els esforços, tant de temps com de doblers a trobar un equilibri entre el resident i el visitant. Trob que hem fet molta feina i que hem mirat per a tothom.

P.- De quina manera?
R.- Vaig posar els agents turístics, vàrem fer els plànols per indicar als visitants el que era zona verda i el que era zona blava, els hotels també els tenen i se’ls envia prèvia arribada, i des de Mobilitat s’han començat a posar moltíssimes més zones ZAR de les que que hi havia abans. Això és el que hem començat. Ara hem de seguir amb les zones de baixes emissions amb el SIGTEC, per una banda, i amb els grups de discussió, per una altra, per després tenir conclusions. A part d’això, recuperarem la pàgina web www.soller.es, que serà d’informació turística, però amb la intenció que quan un turista arribi ja estigui informat de temes com el transport públic, els aparcaments dissuasoris, que sàpiga que no pot estacionar a les zones verdes… I també parlarà de sostenibilitat perquè el nostre visitant sigui conscient que ens haurà d’ajudar a mantenir aquest lloc tan privilegiat que tenim. Serà una guia de visita, però també de conscienciació, que crec que és allà on hem d’arribar.

P.- Quina conclusió en treuen del resultat de les enquestes?
R.- Hem vist que no és que la gent no vulgui turisme, sinó que la gent també vol tenir el seu espai. I hem de trobar aquest espai de convivència entre una cosa i l’altra, evidentment, sense oblidar-nos que la indústria -i això està molt repetit, però jo no ho tornaré a repetir perquè és així- directament o indirectament és el turisme. No hi ha volta de fulla. Hem de cuidar la indústria que tenim, però també és molt necessari que la gent que vulgui aportar ho faci. Les portes de l’Ajuntament estan obertes per a totes les idees que ens puguin ajudar a trobar aquest equilibri. Altre tipus d’accions, com aquelles que t’he dit, a jo, com a regidora de Turisme, no m’agraden.

P.- Accions de protesta?
R.- No, no de protesta, de protesta tothom té dret a llibertat d’expressió, per l’amor de Déu. El que passa és que hem de tenir en compte les conseqüències de segons quins actes que veim. Si tu el que vols és que el teu poble vagi millor, les portes de l’Ajuntament i de la legislatura estan obertes a la participació ciutadana. Ara bé, no crec que la forma sigui la de segons quines coses que es posicionen clarament com a antiturístiques.

P.- Interpreta que la gent està farta del turisme?
R.- De cap manera. En general, el resultat és que la gent dona suport al teixit turístic, però demanem que el model evolucioni cap a la sostenibilitat i el benestar dels residents. Aquest és com el titular del resultat de l’enquesta.

P.- Què s’entén per benestar dels residents?
R.- Vol dir, per exemple, que puguis aparcar més el prop de ca teva, com estan fent posant les zones de baixes emissions; que puguis caminar més tranquil·la, com estan fent mitjançant les zones de baixes emissions. No crec que hi hagi equip de govern que hagi fet més feina que la que es fa ara per aconseguir-ho. Una altra cosa és que la gent, evidentment, desitgi uns resultats a curt termini i que les coses tenen un procés, però crec que l’any que ve es veuran molt més els resultats.

P.- També hi ha moltes queixes pel cost dels lloguers i per la compra d’habitatge. El negoci turístic i el lloguer vacacional fa pujar el preu.
R.- Nosaltres no ens hem plantejat mai intervenir dins els preus de vivenda privada. El que sí que estam fent, i estam fent feina ja no des de Turisme, sinó des de Serveis Socials, és la construcció d’habitatges de protecció oficial. I també he de recordar que fa dècades que no s’ha fet res. Som conscients que aquest problema el patim tots. Un problema que també afectarà els meus fills, els teus, els seus, a tothom. És evident que com més lloguer turístic hi ha, menys n’hi ha de llarga durada. També és vera que pot ser que els propietaris se sentin un poc desprotegits a l’hora de llogar.

P.- Hi ha veus que demanen que, com a mínim, l’Ajuntament tengui un retorn econòmic de tot aquest moviment econòmic, per exemple augmentant la fiscalitat al lloguer turístic.
R.- De fet, nosaltres tenim una cita pendent pel tema del control de lloguers il·legals, que és un dels temes que estan a la llista de les properes reunions que hem de tenir. I sí que es veu que a vegades la gent demana que la quota del fems, o de l’IBI, o de l’aigua del lloguer vacacional sigui més elevat. I és una cosa que crec que sí que se pot estudiar. La feina que s’està fent des de la regidoria de Turisme és per a tothom. Perquè al final, vivim d’això.