En la setmana de la commemoració del Dia de la Dona Treballadora, que es commemora demà mateix, 8 de març, Albane Luec exposa quins són els objectius aconseguits i quins són els reptes que a dia d’avui encara ha d’afrontar la dona del segle XXI.

Luec –60– és professora de l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma on és la cap de departament de l’àrea de francès; és una bretona afincada a Sóller des de fa quinze anys que es veu fortament atreta per tot el que afecta al moviment feminista i al dia a dia de les dones; no de bades forma part de les entitats Sóller Solidari i de Sóller per la igualtat de gènere, a més de ser la presidenta de Garanties Democràtiques de Podemos Balears.

Pregunta.- Què cal celebrar demà, dia 8 de març?
Resposta.- Hem de celebrar el Dia de la Dona Treballadora i de tot el que duu aparellat: la lluita per aconseguir que les dones poguessin fer feina. Ha estat un camí força llarg; record que ma mare, que no era feminista, sempre em deia “has de tenir una feina per tal d’assolir la independència econòmica”. Durant bona part de la història, el paper de la dona ha estat vinculat a la casa i la família, amb la consegüent tudada de les habilitats de la dona.

P.- Quins són les principals reivindicacions de les dones a dia d’avui?
R.- Sobretot, acabar amb la bretxa salarial que provoca que les dones cobrin un 18% menys que els homes en la mateixa feina. També cal aconseguir que els pares s’encarreguin dels seus fills com ho fan les mares. I per finalitzar, aconseguir que la cura dels majors ascendents sigui una tasca només de les dones.

P.- És innegable que la situació de la dona espanyola ha millorat en els darrers anys, o no?
R.- És innegable que en drets hem millorat, però no en la consecució definitiva d’aquests drets; per això, encara cal treballar-hi molt més.

P.- Per què creu que el feminisme està tant en la diana de l’extrema dreta?
R.- Perquè el feminisme representa la fi del predomini dels homes en tots els aspectes. Crec que hi ha molts d’homes que no reconeixen els mateixos drets a les dones, fins i tot en el marc del denominat “progressia”. Sovint se sol dir per hipocresia que no s’està en contra del feminisme, però quan alguna reivindicació els toca de prop llavors solen mostrar els peus i es delaten.

P.- Es pot ser home i feminista o és un moviment reservat a les dones?
R.- De cap de les maneres: el feminisme no pot deixar de banda la meitat de la població. Record que quan crearem Sóller per la igualtat de gènere ens ho plantejàrem i ja arribàrem a la conclusió que mai no s’aconseguiria res sense comptar amb els homes. Els homes han de ser part del procés feminista, ja que hem de tenir present que el feminisme vol millorar la condició de la dona i, per tant, necessita de la col·laboració dels homes que hi han de poder dir la seva i, sobretot, col·laborar-hi. Hem de cercar la igualtat per a tothom, com per exemple, l’equiparació del permís de paternitat.

P.- Creu que els darrers casos d’assetjament sexual al si del partit passaran factura a Podemos?
R.- Qualsevol escàndol –sobretot sexual– sempre passa factura; ara bé, crec que aquests escàndols puntuals no resten credibilitat a la formació de Podemos perquè s’ha demostrat que s’ha treballat molt quan s’ha estat al Govern a través de lleis i decrets. Hi ha una feina feta que cap escàndol pot afectar. En el cas de Monedero, les presumptes víctimes no han volgut denunciar-lo però sí que se’ls ha aplicat el lema “et crec”; així i tot, ha estat allunyat de la primera línia política –altra cosa hagués estat si hi hagués hagut denuncia que s’hagués anat molt més enfora-. En el cas Errejón, cal tenir present que quan es produí l’escàndol ja no formava part de Podemos, sinó que era de Más Madrid o de Sumar; tot i això, ens hem posat en contacte amb Garanties de Sumar per si els podíem ajudar. Ara bé, em sorprèn que Podemos mai surti als titulars de premsa pels seus avenços a nivell social, però sí que se’ns recorda cada un dels escàndols que ens afecten: és molt curiós.

P.- El moviment feminista espanyol ha tocat sostre?
R.- No, de cap de les maneres. A més, esper que es continuï treballant com fins ara; sobretot, perquè és força rellevant comprovar que els avenços feministes no han arribat a tots els estaments socials sobretot als més baixos. Això em recorda el que deia Simone de Beauvoir: “En situacions de crisi, la dona sempre és la primera que pateix i recula en drets”. Cal destacar que els drets de la dona sempre van lligats als avenços democràtics.

P.- Què cal fer per acabar i fer front al patriarcat espanyol?
R.- Empoderar a totes els dones. Sovint són les dones les que fan viure el patriarcat. El patriarcat tendeix a defensar els seus privilegis i se sent atacat davant les reivindicacions feministes. Trob que a Sóller hi ha molts joves que abandonen els estudis molt prest: sobretot nines a qui estic ajudant en el que puc. Em sobta que sovint siguin els pares i alguns professors que no creuen que les nines hagin d’estudiar més enllà de l’ESO i això és molt preocupant.

P.- Què pensa quan veu les estadístiques de violència de gènere al nostre país?
R.- Crec que no són reals: pens que hi ha molt més casos dels que surten a les estadístiques.

P.- Pensa que és una lacra endèmica d’Espanya?
R.- No, aquesta lacra no coneix de nacionalitats.

P.- En el món laboral, què cal canviar des del punt de vista feminista?
R.- En primer lloc, lluitar per la flexibilitat horària; seguidament, donar accés a les dones al món del teletreball sempre que sigui possible; i, finalment, donar les mateixes oportunitats a homes i dones pel que fa a formació i promoció.

P.- Per què la Justícia acaba castigant les dones en els casos de violència de gènere?
R.- Interessant pregunta per a la qual no tenc resposta; però el càstig a la dona es duu a terme des de la Bíblia: sempre s’ha acusat la dona de tots els mals del món. Probablement tengui a veure amb el caràcter conservador dels jutges.

P.- Està a favor del llenguatge inclusiu?
R.- Sí, però cal dur-lo a terme sense caure en radicalismes.

P.- Creu que en el nostre país s’han comès excessos en feminisme?
R.- Crec que el sentit comú i el respecte han d’inspirar tots els actes humans. Hi pot haver hagut excessos en el feminisme; talment com passa en qualsevol àmbit d’acció. No crec que siguin gaires pel senzill fet que no hi ha igualtat total per a les dones.

P.- Senyali algunes victòries assolides a nivell social gràcies al feminisme?
R.- Una de recent, allargar els permisos de maternitat i paternitat; i dues d’històriques: el dret a l’avortament i el dret al divorci.

P.- Pensa participar en alguna manifestació reivindicativa?
R.- Normalment, sol participar en la manifestació que es fa a Palma; però enguany per diversos compromisos no hi podré ser i em sap greu. Tot i això, convit a tothom a participar-hi ja que es tracta d’una manifestació festiva i lúdica.

P.- Què pensa quan veu patrons patriarcals/masclistes entre el jovent?
R.- És una realitat que em desespera; és un fet que amb l’auge de les xarxes socials ha empitjorat. S’hauria de fer que els adolescents no tenguessin dret a les mateixes xarxes socials que els adults. Crec que és un problema d’educació: pens que l’educació per a la igualtat se sol fer de manera rutinària i no aconsegueix atreure als alumnes; pens que no se’ls dona varietat i continuïtat així com tocaria –en la majoria dels casos-.

P.- Per què el jovent se sent tan atret per l’extrema dreta?
R.- Sobretot, per ignorància de la història recent. Els partits d’extrema dreta solen presentar buits pel que fa a idees i programa i solen abusar d’una presència força teatralitzada en les xarxes socials; i això sol ser un missatge que cala en el jovent per la seva immediatesa i manca de rigor científic. Això ja funcionava antigament, però sota el lema Pa i circ.

P.- Seran les dones el motor del canvi a nivell mundial?
R.- No ho puc assegurar, però crec que sí. En general, les dones són més reflexives i cerebrals: de fet, ja copen la majoria d’aules a les universitats i això, amb el pas dels anys, es farà visible a tots els nivells. Basta veure que els moviments d’extrema dreta són bàsicament masculins amb un ideari testosterònic.

P.- Per acabar, com veu el futur en clau feminista?
R.- El veig molt millor, tot i que tal vegada encara ens manqui alguns aspectes a millorar. Veig un futur esperançador en aquest sentit: crec que les dones aniran ascendint en el món laboral a tots els nivells. Basta veure que d’any en any hi ha més coses vistes sota l’òptica feminista. El feminisme és un moviment imparable; ara bé, no sé quant de temps ens durà assolir la igualtat. No recularem. Un dels perills que més em preocupa és que la baixa natalitat acabi obligant les dones a tenir fills, penalitzant el fet de no voler-ne tenir a través d’una forta pressió social –quasi legal–.