Jaume Deyà Miró -40- és juntament amb Pablo Galera el director de l’excavació arqueològica que descobrí el jaciment d’Almallutx, ara fa catorze anys. Deyà és llicenciat en Arqueologia per la UB en l’especialitat d’Arqueologia Prehistòrica i compta en el seu haver amb un Màster en Patrimoni Cultural.
Combinant amb la tasca pedagògica, Deyà ha duit a terme al llarg dels anys una ingent tasca d’investigació que l’ha convertit en un dels arqueòlegs més coneguts de la nostra comunitat. Entre d’altres activitats, Deyà és director del Museu de Sóller i del Museu Arqueològic de Deià.

Pregunta.- Què pensà quan va saber que Almallutx havia sortit a subhasta?
Resposta.- Va ser un cúmul de sensacions: en primer lloc, una lògica preocupació per esbrinar quin seria el seu futur i posteriorment, una sensació d’alleugeriment quan des de la propietat se’m va indicar la intenció de vendre a les administracions públiques.

P.- Què sentí quan el Consell valorà la compra d’Almallutx?
R.- Una gran alegria: no només pel que atenyia al jaciment sinó valorant la finca com un indret públic per a gaudi dels mallorquins, ja que Almallutx compta amb un valor inestimable tant a nivell mediambiental com paisatgístic o cultural.

P.- En quin moment es troben les excavacions d’Almallutx?
R.- Estan totalment aturades. Ens trobam en una fase d’investigació i divulgació científica perquè les ajudes promeses a Almallutx, des de fa catorze anys, no s’han materialitzat mai. Pel que fa a les excavacions, la meva major preocupació es troba en la part del jaciment que es troba davall l’aigua, que és la més rica i la que compta amb el major risc de desaparèixer.

P.- Quines són les següents passes a fer?
R.- Sobretot, conèixer la idea de gestió sobre el què es vulgui fer. Bàsicament, s’haurien de restaurar les cases, delimitar la finca, recuperar el camí antic i, sobretot, potenciar els valors arqueològics de la finca.

P.- On es poden contemplar les restes trobades a Almallutx?
R.- Actualment estan custodiades en el Museu de Mallorca i pendents de la reobertura d’aquest espai on comptaran amb un indret especial.

P.- La meteorologia és el principal entrebanc a les excavacions d’Almallutx?
R.- No. Pens que el major entrebanc es troba en la falta de voluntat política per adaptar-se al jaciment.

P.- Quin tant per cent d’Almallutx s’ha excavat?
R.- Una ínfima part: jo diria que tan sols un 0’1 per cent. Dels 150.000 metres quadrats que ocupa el jaciment tan sols n’hem excavat seixanta.

P.- La compra de part de la finca per part del Consell representarà una major injecció econòmica per al jaciment?
R.- Això, ara per ara, és una incògnita. Ara el que és innegable és que s’obre un ampli ventall de possibilitats per a noves fonts de finançament; però això dependrà de l’interès que desperti en els polítics.

P.- Ha patit Almallutx algun tipus de saqueig?
R.- Ja ho crec: Almallutx ha patit, pateix i patirà saquejos. Es tracta d’un jaciment que provoca molta golafreria als espoliadors. És un jaciment que se’l coneix i per mor de la deixadesa existent la gent no té gens de por d’anar-hi. Crec que el fet de ser públic l’afavorirà en aquest aspecte, ja que hi haurà molta més presència humana i institucional.

P.- Què s’ha fet per protegir el jaciment?
R.- Per ara l’única protecció que hi ha hagut a Almallutx ha estat la meva personal, ja que hi vaig sovint a visitar-lo per comprovar si hi ha hagut moviments de terra.

P.- Qui conforma l’equip de treball a Almallutx?
R.- Bàsicament jo i en Pablo Galera com a arquitectes i en Plàcid Pérez com a medievalista; a més de la contribució puntual de diversos grups de recerca i investigació. També vull fer palesa la tasca duita a terme per molts de voluntaris, d’entre els quals voldria destacar la presència de Ramon Deyà i Sebastià Borràs pel seu interès i implicació en el projecte.

P.- Quin paper juguen els voluntaris en el seu equip?
R.- Són molt importants: no només per la feina que hi duen a terme sinó pel seu entusiasme i implicació que ens dona força per continuar amb la recerca malgrat les dificultats que ens trobam en el nostre camí.

P.- A més d’Almallutx, on més treballa arqueològicament parlant?
R.- La veritat és que tenc molts de fronts oberts. Treball en dos aspectes diferents de l’arqueologia: d’una banda, en arqueologia urbana o arqueologia privada, una activitat vinculada al món de la construcció; i de l’altra, en arqueologia científica, que és on puc desenvolupar les meves curolles professionals. En arqueologia científica he duit a terme projectes a Puigpunyent, Sóller… sobretot vinculats a la Serra de Tramuntana. Compt amb una entitat, Arqueotramuntana, que engloba els projectes on treball i he treballat; en aquest sentit, darrerament, la meva recerca científica es troba enfocada en els rituals funeraris de la Prehistòria.

P.- A dia d’avui, es pot viure de l’arqueologia a les Balears?
R.- A causa del boom actual de la construcció, sí; però cal tenir present que es tracta d’una bombolla que pot rebentar en qualsevol moment. En el món de l’Arqueologia Científica hi ha tendència a mal viure.

P.- Quin paper creu que juguen els jaciments arqueològics de les Balears en la promoció turística?
R.-Això depèn de l’illa; per exemple a Menorca l’arqueologia és la carta de presentació de l’illa. Pel que fa a Mallorca, això és diferent perquè malgrat comptar amb interessants jaciments no es potencien suficientment. A Menorca el fet arqueològic es viu com un potencial i no com una molèstia.

P.- S’hauria d’incrementar aquesta promoció a la recerca d’un turisme de major nivell cultural?
R.- Evidentment. Tot i que hem de comptar amb el problema actual de la saturació turística. Tot i això, no podem obviar tampoc que la presència humana acaba degradant els jaciments i, per tant, la seva promoció s’ha de fer d’una manera controlada.

P.- Com valora l’interès polític en els jaciments arqueològics?
R.- Crec que hauria de ser molt més rotunda: hi solen posar èmfasi però realment hi acaben fent molt poca cosa. Per posar només un exemple: comptam amb 250.000 euros per a 35 equips d’investigadors.

P.- En quin estat es troben els jaciments sollerics?
R.- En general, es troben en molt mal estat. Crec que es tracta d’un mal endèmic de fa més de cent anys. Aquí comptam amb la problema dels marges, que se’ls acaben menjant. En un altre aspecte, cal esmentar que se n’han destruït molts de manera il·legal sense una contundent resposta. Menció especial em mereix el cas del Puig d’en Canals que representa per a mi una gran desil·lusió: desil·lusió de veure tot el que s’hi ha treballat i com ha acabat en un no-res per la manca d’estima dels sollerics. Crec que Sóller no valora els seus jaciments, malgrat tots els intents que hagin fet els diversos consistoris.

P.- La gent és conscient del valor d’aquests jaciments?
R.- En general, no. Sempre s’ha viscut l’arqueologia com un enemic, com una font de problemes. És curiós que això ens passa quan som a ca nostra; perquè quan sortim a fora sí que la valoram.

P.- Per acabar, com duu el fet que hi hagi qui el titlli com l’Indiana Jones mallorquí?
R.- Personalment, em provoca una mica de vergonya; però realment ho gaudesc, ja que combina la meva passió per la muntanya i els esports d’aventura amb la recerca.