La denúncia formulada pel grup ecologista GOB contra l’obertura de dos aparcaments en sòl rústic, ha servit per evidenciar la precarietat en la que es troben les infraestructures d’estacionament. I és que els aparcaments denunciats de Can Cera i de la rotonda del túnel de Sa Mola no són els únics que ostentarien la categoria d’il.legals. Bona part de la xarxa d’aparcaments públics es troba dins la mateixa bossa en la que es troben els dos pàrquings denunciats.
El regidor de Governació, Carlos Darder (PP), és conscient de la situació en la que es troba un llistat d’aparcaments que suma fins a onze aparcaments públics que poden qualificar-se d’il.legals. Uns perquè estan instal.lats en sòl rústic protegit, altres per ocupar terrenys regulats amb el planejament urbanístic d’horts i tarongers i, uns tercers, per estar situats en espais que estan catalogats com a zona verda. Cap dels onze aparcaments que ha nombrat el regidor estan recollits com a tal a la normativa urbanística municipal, el Pla General d’Ordenació Urbana, que data de l’any 1998.
Amb tot, els pàrquings il.legals que hi ha a Sóller són els següents: Cementeri (80 places), institut Guillem Colom (100), Bisbe Colom (25), ampliació de l’aparcament de Cetre (40), camí del Camp Llarg (40), Camp de sa Mar (100), Es Canyís (70), plaça dels Estiradors (80), polvorí del camí del Cingle (60), rotonda del túnel de Sa Mola (60) i Can Cera (100).
Amb tot, el regidor apunta que aquests estacionaments sumen al voltant de 800 places d’aparcament públic i que “Sóller no pot prescindir d’ells perquè suposaria el caos total”. El regidor apunta que la complexitat de la normativa urbanística ha impedit establir una regulació que atorgui la categoria de legals a tots aquests equipaments que ara es troben baix l’ombra de la infracció urbanístic, però també entén que és una labor que no s’ha arribat a concretar per cap consistori que ha governat Sóller fins ara. El regidor assegura que “seria incomprensible per a la ciutadania que tots aquests aparcaments s’haguessin de tancar” i per aquesta raó advoca per “donar una solució que suposa regular la seva situació urbanística”.
