El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment diversos preceptes de la Llei Balear de regulació de les curses de braus i de protecció dels animals a les Illes Balears, coneguda com a llei de ‘bous a la balear’, que prohibeix la mort de l’animal.

L’Alt Tribunal suspèn aquests preceptes en admetre a tràmit el recurs interposat contra la norma pel Govern, i estableix la suspensió dels mateixos des del passat 10 de novembre -data en què l’Executiu central va interposar el recurs– i va reclamar la suspensió cautelar. El Tribunal Constitucional haurà de ratificar o aixecar aquesta suspensió en un termini no superior a cinc mesos.

La suspensió de la norma no afecta en tot allò que fa referència al correbou de Fornalutx, que esquiva l’ordre dictada pel Suprem ja que no va ser objecte d’impugnació. El correbou de 2017 es va haver d’adaptar a la nova llei i, entre d’altres, va haver de modificar el seu recorregut i es va prohibir el sacrifici de l’animal en posterioritat a la baixada.

El TC ha dictat un acte el passat 28 de novembre, que s’ha conegut aquest dilluns 4 de desembre, en el qual deixa en suspens l’obligació que tots els bous que es toregen en places d’aquesta autonomia tinguin un mínim de 4 anys complerts i en qualsevol cas menys de 6; o l’establiment de pesos mínims dels toros i obligació d’una bàscula de pesatge en totes les places independentment de la categoria de la plaça de què es tracti.

Així mateix, suspèn la cancel·lació per part de el president de la plaça de la correguda si no es compleixen els requisits ara impugnats; i el reconeixement veterinari dels toros per comprovar l’estat sanitari i de benestar de l’animal un cop acabat l’espectacle.

A més, se suspèn que els animals que hagin de ser torejats arribin a la plaça de braus com a mínim 48 hores abans de la celebració de l’espectacle taurí; que no siguin reclosos en els corrals de la plaça durant la seva estada; i la tornada després la correguda des dels mateixos corrals.

També se suspèn la prohibició de la presència de cavalls durant les curses de braus; i la limitació a tres bous per espectacle i amb una durada no superior a 10 minuts.

Igualment, se suspèn que no es puguin fer servir divises, puntes de pica, banderilles, piques, farpas, estocs o espases, verduguillos punyals ni cap instrument punxant que pugui produir ferides i / o la mort del toro. Com a conseqüència, també se suspèn d’ometre aquestes condicions sigui considerat infracció molt greu.

Invasió de competències

L’Executiu va decidir interposar recurs per “falta de competències i per incomplir determinats preceptes de lleis estatals sobre patrimoni immaterial i tauromàquia.

Segons el parer del Govern, Balears no té en el seu Estatut competències específiques per a la protecció d’animals, a més que la regulació “incompleix determinats preceptes de lleis estatals, tant les referides a patrimoni immaterial com les referides a la tauromàquia”.

D’una banda, considera que aquesta llei balear “envaeix o menyscaba competències estatals que regulen les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels seus drets i deures”.

També entén que envaeix competències estatals “en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, de la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol i en les de seguretat pública”.

A això s’afegeix que, a diferència d’altres comunitats autònomes, les Illes Balears no tenen recollit en el seu Estatut d’Autonomia competències específiques per a la protecció dels animals.

El Govern també recorda que el 2016, el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre la Llei catalana de protecció dels animals, indicant que “és competència de l’Administració General de l’Estat garantir la conservació i promoció de la tauromàquia com a patrimoni cultural”.

Per la seva banda, coneguda la interposició del recurs, el Govern balear va precisar que la llei “empara aquesta decisió” però ha avançat que defensarà davant del Tribunal Constitucional la normativa aprovada al Parlament.