Una de les peculiaritats de la revisió del catàleg de camins es centra en tots aquells que comunament es denominen “cul de sac” per ser uns vials que no condueixen enlloc a excepció d’uns pocs veïnats.

La proposta que actualment està agafant més força és que tots aquests camins deixin de ser públics ja que són uns vials que només condueixen a propietats privades. No són, en definitiva, camins de pas que tenguin interès excursionista, constructiu o de comunicació.

La desclassificació d’aquests vials com a públics no interfereix per res als serveis que actualment disposen molts d’aquests camins com ara l’enllumenat públic, el proveïment d’aigua potable o la recollida de fecals que es seguirien prestant tal com es fa ara. La diferència radicaria en el manteniment o la instal.lació de noves infrastructures, una responsabilitat que en qualsevol dels dos casos recauria sobre els propietaris que accedeixen a través dels camins que són un “cul de sac”.

Però perquè la proposta passi a ser definitiva encara queda molt de camí per recórrer. Una vegada que els tècnics enllestesquin el catàleg aquest s’haurà de sotmetre a votació a la plenària municipal (la qual cosa pot incloure alguns canvis) i posteriorment es sotmetrà a exposició pública perquè els sollerics puguin presentar al.legacions. Després de tot aquest llarg procés administratiu i de participació aleshores el catàleg podria esdevenir totalment definitiu.

La Vila actualitza el catàleg de camins per classificar la xarxa de vials públics

És el Barranc de Biniaraix un camí públic? I el camí del Garrigó? Aquestes són dues de les preguntes que els tècnics de l’Ajuntament estan intentant donar resposta a través de la revisió del catàleg municipal de camins de Sóller que va elaborar el Consell de Mallorca l’any 2003.

Amb la llarga llista de camins que hi ha a Sóller el Consell va establir tres categories de vials: d’interès excursionista, d’interès constructiu o d’interès per a la comunicació.

A partir de tot aquest material ja classificat, els tècnics municipals es dediquen a estudiar cada un dels camins per establir una segona classificació. Aquesta es limita a determinar si el camí és d’interès públic o senzillament ha de ser considerat com a privat.

Segons varen informar els tècnics i el propi batle Guillem Bernat (UM), actualment es treballa amb un llistat que abraça uns 200 camins que s’analitzen un a un. Es realitza una “triadella” per classificar-los d’interès públic o, contràriament, privats.

En el treball s’hi veuen implicats tècnics en urbanisme i del cadastre municipal i fins i tot alguns extreballadors de l’Ajuntament que per la seva dilatada i reconeguda experiència dins l’administració han estat requerits per col.laborar en el treball.

La classificació d’un camí com a públic o privat pot tenir notòria transcendència. Sobretot si el vial és l’accés a propietats privades com és en la gran majoria dels casos. Si un camí dels que s’estudien és considerat públic, l’administració assumeix el compromís de mantenir-lo i dotar-lo dels serveis necessaris per abastir la població: ja sigui enllumenat públic, aigua potable o recollida d’aigües fecals. En cas que s’opti per classificar-lo com a privat, l’Ajuntament es lleva del damunt la responsabilitat de dotar-lo de serveis i, el que és més important a la llarga, mantenir-los al dia. Un cost que subsidiàriament passa a ser responsabilitat dels usuaris que passen a ser els legítims propietaris del camí.

Es dóna la paradoxa que alguns d’aquests camins ja estan equipats amb els serveis públics essencials. Considerat un camí com a privat, l’Ajuntament no deixa de prestar els serveis perquè ja existeixen però, el seu manteniment passa a dependre dels seus propietaris. En els camins on no hi ha serveis, la iniciativa d’instal.lar-los passa a dependre dels seus propietaris. Lògicament, el cost d’instal.lació també.

Segons varen explicar els tècnics i el batle, una vegada que la classificació dels camins quedi completament enllestida, la proposta es sotmetrà a estudi polític amb la possibilitat que pugui ser modificada. Després es sotmetrà a aprovació plenària de la corporació. Superada aquesta passa, després s’obrirà el termini perquè els ciutadans i els afectats puguin presentar les al.legacions que considerin oportunes que posteriorment seran estudiades abans de procedir a l’aprovació definitiva del catàleg.