Aquest diumenge a la matinada els ciutadans de la Unió Europea retrassarem els nostres rellotges, una mesura que ens permetrà dormir una hora més però provocarà molèsties en el somni a moltes persones, sobretot a nens i ancians.

El canvi d’hora, d’obligat compliment en tota la Unió, va començar a generalitzar-se a partir de 1974, quan per la primera gran crisi del petroli alguns governs varen decidir avançar una hora els rellotges durant els mesos de més llum -entre març i finals de setembre- per reduir el consum d’electricitat.

El 1981 es va adoptar una primera directiva comunitària, que venia sent renovada cada quatre anys fins que al gener de 2001 el Parlament i el Consell de la Unió varen aprovar la novena, que donava caràcter indefinit al canvi horari.

El Govern espanyol va decidir al març de 2002 incorporar-la mitjançant un reial decret al nostre ordenament jurídic, i així el darrer diumenge de març els rellotges s’avancen una hora i es retarden l’últim d’octubre, com en tot el territori comunitari.

Molts són els detractors d’una mesura els resultats econòmics de la qual ni la pròpia UE coneix amb exactitud, ja que les seves repercussions, especialment a l’estiu, són molt distintes en funció de la situació geogràfica dels països i també diferents en cada sector d’activitat.

L’estalvi energètic pretès no és el mateix en un país del nord que en un del sud. Més concretament a Espanya, no té les mateixes conseqüències en Balears que a Galícia, zones entre les quals existeix una diferència solar d’una hora.

El canvi d’hora se suporta millor a la tardor que a l’estiu, però en ambdós casos afecta al rellotge biològic de les persones i provoca trastorns en el somni especialment en nins i ancians.