Dissabte dematí vaig anar al PAC perquè havia passat un mal vespre de febre. Quan feia una hora que esperava, la metgessa i l’infermer ens varen dir que havíem de sortir de l’edifici perquè ells partien a atendre una urgència domiciliaria. Vàrem demanar-los que ens deixessin quedar dins la sala d’espera del PAC, allà on érem. Però les seves ordres són que dins el recinte no hi pot quedar ningú, i així va passar. Ells tancaren i nosaltres obeirem: tots al carrer. Entre acompanyants i malats érem tretze persones entre els quals hi havia nins, adults i gent gran amb problemes evidents de mobilitat.
A qui pertoqui respondre: Realment, els habitants de Sóller ens mereixem aquest tracte? Què amb la crisi han retallat serveis i només hi ha un metge per torn, ho podem arribar a entendre però que no ens deixin seguir asseguts dins el centre d’atenció continuada, això no. Això no ho entenem!!