Antoni Frau Gayá és des de fa algunes setmanes el nou jutge de pau de Sóller. Nascut a Palma, és casat i no té fills i fa devuit anys que viu a Sóller. La seva vida laboral alterna feina a l’empresa privada i a la banca i és, a més, el creador de l’Associació de Malalts Oncològics de la Serra de Tramuntana. Frau és el president d’aquesta associació que ja duu set anys de trajectòria, creada per ajudar als malalts més enllà del tractament mèdic per evitar “que els malalts es quedin al sofà” .
Pregunta.- Què sentí quan va saber que havia estat escollit com a jutge de pau de Sóller?
Resposta.- Una gran satisfacció perquè el que m’agrada és poder col.laborar en activitats del poble.
P.- Què el va dur a presentar-s’hi?
Resposta.- Sempre duc remenat -com es diu en bon mallorquí- i m’agrada intentar ajudar al poble. Som bastant actiu i les hores no em solen bastar perquè a més també faig tasques de voluntariat a la residència. A un poble sempre hi ha coses a fer i no només seure al bar.
P.- Coneixia als altres candidats? Què pensa que decantà la balança al seu favor?
R.- Just de nom. No ho sé, no en tenc ni idea, sobretot perquè es va tractar d’un vot secret.
P.- Pensa que la seva elecció fou en clau política?
R.- En absolut.
P.- Coneixia el jutge sortint?
R.- Només de vista, no havia parlat mai amb ell fins el dia en què vàrem fer el canvi. No hi va haver cap problema i em va explicar quatre coses.
P.- Quines són les principals atribucions d’un jutjat de pau?
R.- El registre civil: tot el que fa referència a naixements, casaments i defuncions.
P.- Com ha estat la primera presa de contacte amb el jutjat de pau?
R.- Molt interessant, hi he trobat una gent molt amable: tant el secretari com els dos funcionaris m’han rebut molt bé.
P.- Creu que amb el temps s’acabaran suprimint els jutjats de pau?
R.- Fa cosa d’un any hi va haver un intent de fer-ho, tot i que no en sé els motius perquè no hi era; però crec que no haurien de desaparèixer perquè d’aquesta manera el ciutadà té a mà uns serveis que en cas contrari l’obligaria a desplaçar-se fins als Jutjats de Primera Instància.
P.- Quina relació s’estableix entre els jutjats de pau i les forces de seguretat? I amb l’Ajuntament?
R.- Cal tenir present que acab d’arribar i encara no m’he presentat, tot i que properament així serà. Arribat el cas, la relació serà de total col.laboració. El mes de juliol llevaren als jutjats de pau l’aixecament de cadàvers -que duu a terme la Guàrdia Civil- i els judicis de faltes -que han passat als Jutjats de Primera Instància-. Amb l’Ajuntament encara no hi he tengut cap intervenció, però la relació segur que serà bona ja que si no ens diríem jutjats de guerra.
P.- Què considera imprescindible per ser jutge de pau?
R.- Sentit comú.
P.- Creu que els jutjats de pau estan suficientment equipats per dur a terme les seves funcions?
R.- Pel temps que duc aquí -vaig prendre possessió dia 23 de desembre- pareix que sí; però tot és millorable en aquest món. Encara és molt recent la meva experiència com a jutge de pau, esper d’aquí a un parell d’anys poder comptar amb qualque anècdota divertida.
P.- Per què vengué a viure a Sóller?
R.- Per raons laborals: em destinaren a la sucursal del meu banc al Port de Sóller.
P.- Per què decidí quedar-hi a viure?
R.- Perquè aquest poble és una meravella: té la mà a dues passes i la muntanya a cinc i això m’agrada; tot i no tenir cap vincle anterior amb la vall.
P.- Per acabar, té temps per fer qualque hobby?
R.- Sí, m’agrada molt viatjar i caminar; a més de ser futboler.



