Vist l’escrit que heu publicat aquesta setmana a “Sa Veu” en relació al concert d’en Loquillo celebrat a Fornalutx, vull fer un comentari.

 

El concert va ser genial, però no puc dir el mateix del Loco. Sabent que no hi hauria forma d’aparcar, em vaig fer sis kilòmetres  a peu per anar al concert. Vaig tenir la sort o la desgràcia de trobar-me amb en Loquillo pel carrer. Li vaig demanar que em signàs l’entrada i tot i que els seus acompanyants estaven disposats ell es va negar. Vaig caminar vora ell uns vint o trenta metres i no hi va haver manera. Ni es va dignar a mirar-me

 

Al poc va pujar  a un cotxe i quasi m’atropellen quan li volia fer una foto dins el cotxe. 

 

Dir que el concert fou genial. Però si venia a promocionar el seu nou disc “Rocker” ¿per què no va cantar cap canció del nou disc? Em sent defraudada. Primer perquè em va demostrar que era una persona prepotent , que els fans l’importan un pito i que sols va pels doblers i segon ¿per què em vaig gastar uns trenta euros comprant el seu nou disc per poder cantar les cançons del seu nou disc (Eres un roker, eres el tren de la costa, tatuados y sobre todo “El crujir de tus rodillas”) si no en va cantar cap?

 

Dir que m’importa un pito l’estúpid que va ser en Loquillo. Sols li vull dir que la seva musica ha fet un canvi a la meva vida. Per exemple mai em cans de dir “no necesito nada, que me puedan ofrecer, no es más rico aquel que tiene más que vender” (ma mare ja s’ho ha aprés) Podria estar hores escrivint les cançons d’en Loquillo que han canviat la meva vida. 

Tot i el seu despreci continuaré escoltant les seves cançons, però per a mi, és una pesona prepotent, que igual en la seva decadància li molestava actuar a un poble tant petit com Fornalutx. i que tot i a pesar de la seva mala educaciò tornaria a pujar a peu tot malgrat “Me crujan las rodillas”.

 

Fou unconcert d’amor i odi.