Aquest dissabte passat, mentre participava a la cursa ciclista Trofeu Festes Patronals de Santa Maria, un ciclista solleric federat va ser atropellat per una furgoneta a l’entrada a la carretera de Santa Maria, a un poc més de mig quilòmetre de l’arribada, davant els mateixos nassos de la policia que controlava el creuer.

Compartir la carretera continua sent, per a vehicles i bicicletes (un dels col·lectius més vulnerables dins la carretera), una missió complicada a pesar de que tenim el mateix dret que ells a circular per les rutes, i més quan aquestes teòricament haurien d’estar tancades, al menys el moment que passen els corredors.

De què serveixen nou o deu policies de trànsit, tants de controladors, tantes motos, tanta Policia Local, si no poden aturar el trànsit el moment que passen els pocs corredors que quedaven en cursa? I consti, que no és ni la primera, ni la segona vegada…

No em convenç gens el salvi’s qui pugui, ni la verbigràcia de les autoritats de torn; vull i demano que s’aclareixin les causes de l’accident (per sort -molta sort- només amb danys materials) i la responsabilitat del qui pertoqui, amb assegurança o sense, amb autoritat o sense.

Tinc els meus drets, pesi a qui pesi, i vull anar encara molt més lluny, vull saber que va passar i perquè va passar, vull saber la matricula del vehicle que va provocar l’accident, vull saber per què es va produir. Vull personal responsable (per això pago la meva llicència i la meva inscripció a totes les curses) i no autoritats i persones cregudes que passen i es pensen estar per sobre de la meva persona. No vull més accidents ni més morts absurdes de ciclistes, ni altres esportistes, o simplement de vianants, per no saber estar simplement al seu lloc.

Em vaig sentir molt malament, molt malament, em va durar dos dies, no podia entendre de cap de les maneres el passotisme, tant dels organitzadors (P.C. Antoni Gelabert), com de la Policia Local de Santa Maria, ni les seves formes. Em vaig exaltar i tot, quan sé que no ho puc fer, degut a la meva salut.

Crec que des de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears (i de totes les demés federacions esportives) a través del seu Comitè de Disciplina Esportiva, o posteriorment a traves del Comitè d’Apel·lació, s’haurien de controlar (a partir d’ara, JA!) aquestes injustes situacions (que poden acabar molt malament, i que després lamentarem), obligant, a més, a tots els organitzadors a tenir una assegurança de responsabilitat civil. Com be sabeu en cas d’accident, la junta directiva i els socis del club organitzador són els que responen civilment. Desgraciadament estem jugant amb la vida dels esportistes! Crec que val més llevar trofeus i posar seguretat!!!

I no parlem dels corredors retirats de cursa per la policia de trànsit. És per llogar cadiretes. Sembla increïble, (però basta pegar un cop d’ull a les classificacions), què només dos cadets acabaren la prova. I és que els de les motos feien retirar corredors a menys de 5 quilòmetres de l’arribada. Crec que els alts mandataris federatius (Sintes i Bonnín) haurien de tenir una petita xerradeta amb Trànsit!

Joan Oliver i Ramon.

Director Esportiu de Ciclisme