“ Vell peregrí, jo vaig fent via com foraster arreu del món…”

“I arreu del món” cantares, amb la Capella Mallorquina, aquest negre espiritual que amb la teva veu de baix tan singular feres famós i que fa pocs dies s’ha fet realitat: “Ara me’n vaig a veure el  Pare…”, “… i veig venir la recompensa per Déu promesa al meu esforç…”

Ben segur que així haurà estat perquè eres un home bo, alegre, generós, al servei dels demés i t’agradava fer les coses ben fetes.

Algunes vegades cantàrem junts amb la coral Sagrat Cor gaudint tots aquells baixos profunds tan ben imposats. Record especialment aquests darrers anys quan a la festa del Sant Cristet del Convent, al mes de juliol, ens congregava per solemnitzar la celebració amb els altres cantaires i em convocàveu per acompanyar-vos amb l’orgue, de la qual cosa m’he sentit sempre satisfet. 

Processons, concerts amb la banda, aquell hermós “Regina Caeli”  de l’Encontre a la matinada de Pasqua a on també participares tants d’anys amb  aquell espellifat i històric baix, són els altres caires ben evidents de la teva  vocació per la música i a la que tota la vida juntament amb la família i amics foren els teus amors.

“Has fet via…”,  ens has deixat però pens que si alçam l’esperit i agusam l’oïda contemplant el cel qualsevol nit clara d’aquest fred hivern plena de lluna i estrelles per damunt la  serralada de la nostra Vall, sentirem un hermós final del càntic:  

“Ja som allà al sojorn dels àngels

on no rebré cap més refús

per cantar amb els goigs i alabances

eternament al Bon Jesús”.

Te n’has anat, Miquel, però no del tot, perquè cada vegada onsevulla sia que escoltem el “Vell pelegrí”, pensarem en tu.