Quan dia 10 a l’horabaixa en vaig assabentar de la teva mort, no m’ho podia creure.

Per la teva  família, ja sabia que ho tenies malament, però mai pensava que el trist desenllaç seria tan prest.

El diumenge dematí en el moment d’obrir la barrera de la nostra estimada Pedrissa, allà on tu i jo juntament amb altres amics passam les nostres jornades de caça, va ser quan realment em vaig resignar al que avia passat.

Caminant pel llocs on solies practicar l’afecció que compartíem, em vaig adonar que no et veuria pus mai, assegut damunt el roquissar. Escampant la vista cap a la fondalada van anar passant per la meva memòria records de la nostra infantesa, primer a l’escola de l’Horta, després als Sagrats Cors amb les tertúlies que ja fèiem a l’hora de disfrutar el dinar que ens havia preparat el germà Rafel.

Acabats els estudis al Convent vàrem continuar amb la nostra bona relació que es va voure reforçada amb la meva arribada fa vint anys a la Pedrissa de Monnàber com a caçador.

Però els avatars de la vida han fet que ens haguem de separar prematurament contra la nostra voluntat, has deixat un buit massa gros, impossible d’omplir, a casa teva, a l’Ajuntament i entre els teus amics.

Ja s’han acabat les caçades, els berenars, els dinars, les tertúlies i el cultiu de l’amistat sincera.

Ni les ventades de Mestral se’n duran la teva veu, clara i potent, ni les aiguades de Gregal abundants per aquestes contrades  arrossegaran la teva petjada de gran home i bon company.

No em resta sinó donar ànims a la teva família que tant estimaves i dir-te fins sempre AMIC MEU. Descansa en Pau.