Voldria saber i tenir la capacitat d’expressar un sentiment que tragina per dins el meu cap i cor. Voldria esser capaç de treure dels meus sentiments i compartir amb tots vosaltres la pena de la pèrdua d’un ésser estimat, un amic i un company de feina.
Moments abans d’entrar al concert de “El Messies” de Händel, el dimecres a l’Auditòrium de Palma, en Ginés Far es posà, com sempre, en contacte amb mi per anunciar-me la trista notícia de la mort de l’amic Toni Miquel. Havia passat un temps des que li havien trobat un problema de salut i, amb pena i resignació, s’acostava l’adéu menys esperat i menys desitjat.
Toni Miquel començà a treballar a les Cases de la Vila l’any 1982. Passà per distints negociats fins que arribà a ocupar el lloc de coordinador. Les seves paraules expressades amb veu característica i tessitura de baríton profund, semblaven més un concert dedicat als melòmans, que no pas un discurs, sense desmerèixer el seu saber i professionalitat. Era característic entrar a secretaria i sentir aquell home que, tot i parlant fluix, s’escoltava de per tot arreu. Si no hi era, mancava. Era com si fos del paisatge.
Les seves passions: la família, la feina, caçar i ara el seu nét. La seva mare, avui ja molt entrada amb edat, era una visita obligada cada dia a les vuit de l’horabaixa, quan sortia de la gestoria. Anava, tira a tira, de camí cap al pis just davant el camp de futbol, a visitar-la i fer una estona amb ella. Era la seva gran preocupació i dedicació.
La feina i la caça podien esperar però s’havia planejat el futur proper quan li arribés la jubilació, a gaudir dels seu hort i jugar amb seu nét. “Jo el malcrio”, deia ell “el seu pare ja el posarà a ratlla”. Ja havia pensat amb l’escopeta que li havia de comprar per fer-lo caçador. Tenia grans projectes pel seu futur i dels seus, però tot s’ha truncat amb l’arribada del seu comiat.
Aquests dies ha estat un penar conviure a l’Ajuntament. Ningú aconseguia fer-se a la idea. El temps passava i les noves empitjoraven de cada dia. Ahir va partir i ens va dir adéu però no massa net ni clar. Ahir volares cap al cel i podràs jugar amb els tudons. Els teus companys i amics et trobarem a faltar.
Per la seva família, una abraçada i molt d’ànim!
