Quan vas arribar a s’Estol, gairebé ningú sabia dir el teu nom: “Ditman”, “Dicman”, però tu pacient repeties i repeties la pronúncia fins que fins al més dur d’orella li entrà: Dietmar.

Arribares i ben prest, demanares per formar part del grup. Tot i que el cant va ser on més aportares, també t’adaptares a la disciplina del “un, dos i tres…” i també ballares, com t’agradava la música i el ball i com ajudares a la divulgació de la nostra tradició explicant amb el teu idioma matern tot allò que havies après i que t’enorgullia tant mostrar i contar.

La teva integració no va ser una integració forçada ans al contrari, ben aviat et posares a jugar a futbol a l’equip de veterans de Sóller i com a qualsevol solleric eres membre del Col.lectiu de Pagesos, perquè celebrar el Firó com un solleric més era innat en tu.

La llengua amb la que cantaves no era la teva, tu aprengueres la nostra llengua, el català, per impregnació, d’aquella manera que als nostres avis havien après francès i molta gent que treballà a l’hostaleria havia après a defensar-se en diferents idiomes. Tu, Dietmar parlaves amb nosaltres el que tu havies après, i com qui no vol vas cantar que “la teva mare tenia un gendre per la camisa”, “que a la Cala de Tuent on t’havien enviat a xermar, te tractaren malament i per això no hi volies tornar”, molts de vespres et demanares “per què eres pillo i per què, i per què les al.lotes no et volien” i us repartíeu amb els demés cantaires les estrofes del so de pastera.

Ara ja no ets entre nosaltres i el buit que has deixat és molt, molt gros. Al racó on et posaves tu i la teva llista de cançons en ordre germànic i pulcre no et trobam però de segur que tots nosaltres et tenim molt present i s’ens ofega la veu al recordar-te.

A reveure amic i company!!!