No saps les ganes que tenia de ser padrina. Quan els teus pares em donaren la notícia que esperaven un bebé, jo en aquell moment em vaig emocionar perquè totes les meves amigues ja ho eren i em contaven anècdotes dels seus néts.

Ets el primer nét que tenc i esper tenir-ne més el dia de demà per part del teu padrí jove Joan Toni. Volia viure el que les padrines en aquest món han experimentat amb els seus néts. Tenir-te a la família ens ha donat molta felicitat, poder-te veure cada dia, com vas creixent i lo guapo que estàs, sobretot quan t’aixeques amb aquests ulls tan macos i qualque plor que fas.

Vull tenir salut, si Déu me’n dóna, pel dia de demà que vénguis a casa nostra amb els teus amics i em diguis: – Padrina, dóna’m cinc euros per anar a comprar. I jo, feliç, em queixaré i al mateix temps somriuré i et demanaré: – M’estimes, Arón? Perquè jo sempre t’estimaré, i els cinc euros te’ls donaré.

Amb carinyo, la teva padrina Maria.