El consentiment és l’expressió de la lliure i conscient voluntat de contractar. Aquests adjectius “lliure” i “conscient” fan que qualsevol vici sobre el consentiment (és a dir, un error sobre l’objecte del contracte, o el seu contingut, o una influència de terceres persones que obliguen a una de les parts del contracte a expresar la voluntat de contractar malgrat l’oposició del mateix contractant, bé sigui amb violència, amb intimidació, amb mala fe, amb enganys) , donen lloc a que es pugui revocar el contracte per nul.litat d’aquell consentimient viciat que es va lliurar en el moment de contractar.
Partint de la necessària llibertat i consciència del consentiment, es requereix capacitat per contractar, entenguda com a la capacitat general per a obligar- se; aquesta capacitat no es reconeix legalment en els menors d’edat no emancipats ni en les persones discapacitades; ara bé, en aquest darrer cas i en funció del grau de discapacitat, sí s’ha d’admetre un cert reconèixement de la seva capacitat, sempre que aquestes persones puguin comprendre el contingut del consentiment i demés termes del contracte i evidentment, en tot cas, es pot complementar o suplir la seva voluntat pròpia per al consentiment dels seus pares o tutors.
L’objecte el constitueix la cosa o coses a entregar, el servei a prestar; és el contingut amb sí del contracte al qual les parts s’obliguen, contingut que evidentment no ha de ser il.legal, ni impossible, per suposat ha de reflexar- se i conèixer-se per les parts de manera clara i determinada. La causa és el motiu per al qual es celebra el contracte entre les parts, és a dir, la prestació o activitat que cada part espera de l’altre o les altres, el propòsit de cada una de les parts.
Com ja hem avançat en lónies anteriors, el contracte és font d’obligacions per a les parts contractants. Quan es produeix l’incompliment de les obligacions inicialment assumides, el Codi Civil regula determinats mecanismes o remeis per exigir el seu compliment (execució forçosa), o la resolució del contracte. Aixi mateix, i ja per acabar, els contractes poden veure llimitada o impossibilitada la seva eficàcia per altres causes diferents a l’incompliment, com per exemple per algun defecte en el contracte o per motiu sobrevingut posteriorment, com són ara: la nulitat (es dóna per inexistent el contracte, com si mai no hagués tengut lloc perquè de fet no va tenir lloc vàlida o legalment, per la manca d’algun dels seus elements, consentiment, objecte, causa ), l’anulabilitat ( existeixen els elements imprescindibles del contracte però no són complets o correctes, s’han conformat de manera incompleta i és posible dur a terme les correcions adequades o be instar la nul.litat definitiva ) o la rescissió (causa sobrevinguda d’ineficàcia sobre un contracte formalment correcte i complet).
